El desaparegut teatre del Centre Catòlic, el 1898, en una foto de Tomàs Torrabadella.

Des de dimarts i fins el pròxim dia 19 del mes de maig es pot visitar a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada una nova exposició fotogràfica, presentada per l’arxiu municipal i que en aquesta ocasió està dedicada a antics escenaris de teatre de la ciutat. El motiu és que s’ha fet coincidir amb els 15 anys d’existència del Teatre Auditori de la ciutat, inaugurat el dia 15 de febrer de l’any 2002, després d’unes llargues obres a partir que l’any 1985 l’Ajuntament decidís la construcció del nou equipament cultural, reivindicat pels diferents col·lectius de la ciutat. La mostra fotogràfica consta com sempre de catorze plafons amb l’explicació de cada una de les fotografies i a més un reportatge audiovisual amb 31 imatges més que es poden anar veient a la pantalla de la mateixa sala d’exposicions.

Segons hem pogut recollir en la informació molt ben elaborada pel propi arxiu, a Granollers i a finals del segle XIXè es van construir quatre teatres clàssics a la italiana, el que vol dir que disposaven d’un escenari separat per una embocadura del pati de butaques. Els dos primers, el del Casino de Granollers i el del Centre Catòlic es van inaugurar els anys 1880 i1881, respectivament i més tard, l’any 1891 el de la Unió Liberal i el 1891 el de l’Alhambra, situat a la plaça de Maluquer i Salvador. Cadascuna d’aquestes entitats tenien una programació pròpia i comptaven amb un grup de teatre també propis i s’hi interpretaven tant comèdies, òperes, sainets, sarsueles, tragèdies, vodevils, etc. Tres d’aquests teatres van desaparèixer després de la guerra civil de 1936-1939. El teatre del Centre Catòlic havia estat incendiat i el de la Unió Liberal va ser ocupat fer la Falange i l’Alhambra ja no existia com a societat. Només va quedar el del Casino que va poder oferir la seva programació més o menys regular fins a l’any 1976 que la sala va passar a ser un local recreatiu i de joc.

Moment de la inauguració de l’exposició

A començament del segle XXè. També es varen construir els cinemes Mundial, el 1914 i Majèstic,l’any 1928, on a més de la projecció de pel·lícules també s’hi feien algunes representacions, fins que ambdós van tancar les seves portes a començaments d’aquest segle. Del Majèstic ja només en queda el record i el Mundial cau per moments. A mitjan segle XX Granollers també va tenir d’altres escenaris on s´hi feien representacions, com la Sala Sant Esteve al soterrani de l’antiga rectoria de la Parròquia, entre els anys 1960 al 1979, o la sala principal de la Casa de Cultura Sant Francesc,on encara es fa alguna representació infantil per les escoles i la sales d’acte de l’Institut de Batxillerat, ara Antoni Cumella, l’edifici de l’antic sindicat vertical de la CNS i al Geriàtric Adolfo Montañá de l’Hospital. També amb l’arribada de la democràcia va néixer el Centre de Teatre, al carrer de Corró, destinat a fer-hi tallers de teatre, amb un espai que més tard s’anomenaria La Saleta que va funcionar fins al 1992.

Amb la inauguració l’any 1981 del Cercle Cultural, llavors pertanyent a la Caixa Granollers comptava amb un nou escenari i onze anys més tard, el 1998 s’inaugurava el Teatre de Ponent, que encara resta en actiu i amb una bona acollida i programació.

L’exposició va ser inaugurada per l’alcalde Josep Mayoral i la tinent d’alcalde i regidora de comunicació i relacions institucionals, Alba Barnusell i va comptar especialment amb la presència dels assistents a l’acte d’agraïment per les seves cessions de fotografies a l’arxiu durant l’any passat que s’havia fet moments abans a la Sala de Plens, del que en parlem en un altre reportatge. L’alcalde va aprofitar per comunicar que aquesta era la darrera exposició que muntava un treballador de la Brigada, Ramon Miras que justament es jubilava a l’endemà.

Text: Josep Mas

Fotos: Josep Mas i Arxiu Municipal de Granollers