Coincidint amb la presentació del programa d’actes de Nadal a la ciutat i la inauguració del pessebre de l’Ajuntament, que aquest any reprodueix el Palau Olímpic, divendres passat s’inaugurava tanmateix l’exposició fotogràfica de l’Arxiu municipal aquesta vegada sobre el Palau d’Esports i la transformació del seu entorn, ara fa just un quart de segle.
Era un divendres 17 d’octubre de 1986 quan Juan Antonio Samaranch, barceloní que ha estat considerat com el gran impulsor del moviment olímpic modern, i aleshores president del Comitè Olímpic Internacional pronunciava des de Lausanne la ja famosa frase d’ “a la ville de Barcelona”, donant a conèixer al món que l’any 1992 Barcelona seria la seu dels jocs de la XXVa olimpíada, després d’haver-ho demanat per quarta vegada, després dels anys 1924, 1936 i 1940. De rebot, Granollers bressol del handbol des de l’any 1944, es convertiria en Subseu olímpica. Arran d’això els canvis a la ciutat serien notables, especialment al sud de la ciutat.
Per bastir el nou pavelló que més tard es coneixeria amb el nom oficial de Palau d’Esports i popularment com a Palau Olímpic, es va escollir uns terrenys que estaven pendents d’urbanitzar, entre els carrers de Francesc Macià. Àngel Guimerà, Miguel de Cervantes i la Ronda Sud. Al costat d’aquests terrenys hi havia el petit barri que als anys 40 es coneixia com el Poble Nou, amb cases baixes, tallers i un bloc de pisos. A les dècades dels 60 i 70 es van construir ja més blocs de pisos als carrers de Colom, Àngel Guimerà i d’Isaac Albéniz. A la resta d´espai tans sols hi havia la carretera de El Masnou, alguna masia, basses de rec i camps, la majoria erms.
El Palau Olímpic es va construir seguint el projecte de l’arquitecte Pep Bonet i es va concebre com a espai polivalent per a actes socials i culturals, amb una capacitat per uns 5.000 espectadors. Finançat per l’Ajuntament de Granollers, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i el Comitè organitzador de l´olimpíada del 92 (COOB’92). Les obres van començar el mes de juliol de 1989 i la primera pedra de la nova instal·lació es va posar un altre divendres, el 29 de setembre del mateix any. La inauguració oficial va tenir lloc un any abans del JJOO, el 23 de juliol de 1991, aquest cop en dimarts, amb un torneig Internacional d’handbol. Problemes amb degoters van obligar a revisar les cobertes i posar-hi remei. Aviat el barri oferiria una imatge totalment diferent, amb les múltiples edificacions que es van anar fent i l’obertura de nous carrers com el de Vicenç Albarranch, d’Emili Botey, del Pla de Baix i dels Voluntaris Olímpics 92.
Amb la construcció del nou Palau Olímpic Granollers comptava una vegada més amb un dels equipaments més moderns on es disputa la lliga d’handbol. Uns quants abans, el 23 de maig de 1960 la ciutat ja havia donat la campanada en inaugurar el primer pavelló d’esports fora de les capitals de província on es jugava la mateixa lliga, després d’haver-ho fet els anys anterior al camp municipal de futbol del carrer de Girona i des del 26 d’agost de 1955 a la pista del carrer de Tetuán.
L’exposició es pot visitar fins al pròxim dia 24 de febrer del 2017 a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament a la plaça de la Porxada i es poden de consultar i descarregar fotografies del tema al portal www.granollers,cat/arxiu, de l’Arxiu Fotogràfic,
Text: Josep MAS
Fotos: Josep Mas i Arxiu Municipal.
