El 16 d’agost de 1936 era assassinat a la carretera de Corró d’Amunt (BV-5151, P.K. 4,95)el industrial sabadallenc Francesc de Paula Baigual Bas, casat, a l’edat de 45 anys. Segons sembla políticament pertanyia al tradicionalisme. Una patrulla de control, potser del seu municipi o dels voltants, el va portar fins aquest indret i va acabar amb la seva vida pel sol fet de ser catòlic, empresari o per formar part d’alguna organització no afí al pensament que va imperar a Catalunya durant la guerra civil.
Una vegada finalitzada la guerra civil els seus familiar varen decidir aixecar un monòlit per rendir tribut ala seva memòria. Recordem que aquesta persona va ser assassinada a la reraguarda catalana i que, amb tota possibilitat, el seu crim era ser de dretes, o catòlic o empresari. En dit monòlit la seva família va gravar les següents paraules: “Caminante ruega a Dios por francisco Baygual Bas de 45 años csado vecino de Sabadell asesinado en este sitio por la barbarie marxista el 16 de agosto de 1936 murio por Dios y por España”
El 30 de juliol de 2015 l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, en ple municipal, i per majoria, va aprovar una moció on, entre d’altres coses, deia:
Atès que molts dels Ajuntaments de Catalunya han estat els pioners en la eradicació de símbols i vestigis del franquisme, les Franqueses del Vallès no pot mantenir en ple segle XXI tot allò que evoqui o exalti la dictadura i les seves “gestes” contra la democràcia, contra la llibertat, així com l’aniquilació de les institucions legítimes de Catalunya per acabar amb la identitat dels Països Catalans.
Atès que la nostra ciutadania ha après que és possible una nova manera de governar; on els valors democràtics, els valors de la pau, de la justícia han estat els substituts d’aquelles imposicions. Per tant, si des del consistori es vol vetllar per la cultura de la pau i per defensar tots els elements que siguin propers a aquesta ideologia; és necessari mostrar un rebuig contundent per les diferents mostres de suport a períodes dictatorials, que s’han caracteritzat per l’ús injustificat de la imposició i opressió cap a persones i col·lectius contraris a la seva ideologia.
El 16 de novembre de 2016 el monòlit va ser retirat del punt que em comentat anteriorment per, como diu la pàgina web municipal: “per ser un monument franquista”.
Sobre el particular hi ha varies coses a dir:
L’Ajuntament de Les Franqueses diu que es possible una nova manera de governar, amb valors democràtics, de pau, de justícia, substituint aquells d’imposició. Es cert, però no es menys cert que a aquesta persona, un civil, veí de Sabadell, no va tenir justícia, ni pau i li van imposar un tret al cap.
Aquest ciutadà no era franquista. Ni el monument es franquista. L’Ajuntament de Les Franqueses busca fantasmes on no hi ha. El monòlit era el reconeixement d’una família cap a una persona que va ser vilment assassinat per unes persones que van sembrar el terror a Catalunya durant la guerra civil.
Demanen rebuig contra ideologies o períodes dictatorials i ells actuen igual. Assassinar a una persona pel seu pensament es vil i de molt baixa calanya. Hom ha de respectar a les persones, a la seva historia i al que va passar. De no fer-ho potser estem condemnats a tornar a repetir el mateix.
Es vergonyós que un regidor del Partit Popular de Catalunya hagi aprovat aquesta moció. Es vergonyós que estigui d’acord amb afirmacions com la següent: “l’aniquilació de les institucions legítimes de Catalunya per acabar amb la identitat dels Països Catalans”. Aquest regidor, a dia d’avui, encara ho es. Certament algú tindria que demanar la seva dimissió, perquè en cap moment representa no només el pensament del partit, sinó que recolza uns principis falsos que estan trencant els principis actuals de la nostre societat.
En el moment que la família de Francesc Baygual va elevar el monòlit no va pensar en cap tipus d’ideologia. Ni franquista, ni republicana, ni monàrquica, mi de res. Tant sols desitjaven rendir un homenatge a un familiar que un dia se’l van emportar i que va aparèixer assassinat a la cuneta d’una carretera. Va morir lluny dels seus i sense tenir culpa de res. No es apologia del franquisme, ni un monument franquista. Els que pensen d’aquesta manera i han donat l’ordre de retirar el monòlit que s’ho facin mirar, doncs estan mentalment molt malament.
Joan Barnils
