La plaça amb el monument als morts de la Guerra d'Àfrica, amb el carrer d'Alfons IV al fons. Autor desconegut. Arxiu Municipal
La plaça amb el monument als morts de la Guerra d’Àfrica, amb el carrer d’Alfons IV al fons. Autor desconegut. Arxiu Municipal

Des d’aquesta setmana i fins el proper 12 d’agost, ja en ple estiu, es pot visitar a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament a la plaça Porxada la nova exposició fotogràfica de l’Arxiu Municipal, amb el títol La plaça de la Corona i imatges que van de finals del segle XIXè. fins als anys 70 del segle passat i que alguns dels assistents hem viscut, entre ells el propi alcalde Josep Mayoral que començà la inauguració tot dient que «sempre que es presenta una nova exposició busquem una persona relacionada que parli del lloc però com que la de la Corona és la meva plaça ja m’ho quedo jo». Les fotos són obra d’Antonio Alcalde, Joan Guàrdia, Lluís Tintó, Tomàs Torrabadella, Postius, Lucien Roisin i alguns autors desconeguts. Cada plafó es complementa amb una breu descripció de la fotografia.

El monument a los Caídos, l'any 1952 i el carrer d'Anselm Clavé al darrere. Autor desconegut. Arxiu municipal.
El monument a los Caídos, l’any 1952 i el carrer d’Anselm Clavé al darrere. Autor desconegut. Arxiu municipal.

La plaça de la Corona forma part, segons els historiadors, juntament amb les places de Maluquer i Salvador, Perpinyà (o dels porcs) i la de Jacint Verdaguer (o de la Muntanya) del creixement urbanístic que va experimentar Granollers a partir de l’any 1848, quan es va obrir la carretera de Barcelona a Ribes i més tard a Puigcerdà.

La plaça, a la que concorren els carrers d’Anselm Clavé des del nord, el d’Alfons IV pel sud, del Lliri i Conestable de Portugal per llevant i de Castella i del Príncep de Viana per ponent, ha tingut diferents noms al llarg de la seva història. De fet, el seu nom fa al·lusió a la Corona d’Aragó. El 1869 va ser rebatejada amb plaça de la Llibertat, malgrat tot el veïnat la coneixia com plaça del Gra, ja que en ella s’hi feia el mercat de gra, llegums i patates. Aquest mercat va retornar un temps a la plaça de la Porxada i quan aquell indret es va convertir en mercat diari municipal, el gra va retornar a la plaça de la Corona. Ja en el segle passat, l’any 1929 es va convertir en plaça d’Angel Guimerà i el 1939,un cop acabada la Guerra Civil es va batejar amb el nom de Plaza de los Caídos, un nom que va mantenir fins a l’arribada de la democràcia a finals de la dècada dels anys 70.

L'alcalde Mayoral observant una de les fotos de la plaça de la seva infància. Josep MAS
L’alcalde Mayoral observant una de les fotos de la plaça de la seva infància. Josep MAS

En els primers temps la circulació per la plaça de la Corona es feia pel mig, però l’any 1929 unes obres supervisades per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i la ubicació al centre de la plaça d’un monument en record als morts en la Guerra d’Àfrica, obra de Vicenç Navarro va fer que el trànsit circulés pel voltant de la plaça, a manera de rotonda actual. El monument, que va ser inaugurat pel Rei Alfons XIII, es mantingué en peu fins al començament de la Guerra Civil de 1936, quan es va enderrocar. Una part, concretament a Victòria es conserva al costat de l’entrada del Cementiri Municipal. Més endavant, l’any 1952 en el mateix lloc el govern franquista decidí aixecar un altre monument, a los Caídos por Dios y por España de la Guerra Civil, obra de Josep Boada Barba. Finalment, l’any 1966 el monument va ser traslladat a un costat de la plaça, obrint de nou la circulació pel mig.

Un element típic de la plaça que encara es conserva és la torre repartidora d’aigua de la Societat Mina d’Aigües de Granollers de Pere Maspons, idèntica a la que també es conserva a la plaça de Maluquer i Salvador (o de Can Sínia) i que proveïa d’aigua a les cases de la plaça. Al seu voltant hi va haver durant molts anys i fins al 1991 el quiosc de premsa conegut amb el nom de qui el va regentar durant molts anys en Baldomero Salgot. També durant alguns anys va ser el lloc on es van instal·lar alguns estands i atraccions de la Fira de l’Ascensió i la tribuna d’autoritats de la desfila del dijous, on es repartien els trofeus del concurs de bestiar i altres vessants agrícoles i ramaderes.

Josep Mas