David Martínez
David Martínez

La CUP de les Borges ha comunicat que la  matinada del cinc al sis de gener algú va trencat un vidre del cotxe d’un  regidor cupaire. Aquest és un desafortunat regal en  una nit de reis. Una desafortunada notícia tot i que desitgem que aquest dany material sigui reparable.

Aquest condemnable fet, succeeix pocs després de la decisió final de la CUP de no investir a Mas. La decisió presa els ha permès retornar a la zona de  la retòrica revolucionària. Però qui sap si en aquesta ocasió el fet de no haver assumit un compromís polític, en la fallida investidura de Mas, podria no haver estat ben rebut per algun conciutadà. No sabem però, si es tracta d’una acció amb motivacions polítiques; les quals tinguin a veure o no amb l’independentisme. Com tampoc sabem si es tracta d’una acció relacionada amb la divisió interna generada a partir del no a la investidura de Mas.

En qualsevol dels supòsits, haurà de ser el resultat d’una investigació policial la que pugi determinar si es tracta d’una bretolada aïllada, un acte provinent del descontentament independentista, o bé d’una agressió feixista com insinua la CUP de les Borges des de la seva pàgina de facebook. Si més no, en relació  aquest tema el debat al seu facebook està servit.

Tampoc seré jo el que relacioni políticament tals fets, tant sols em remeto a les especulacions fetes per l’organtització en la seva pàgina de facebook. On s’expressen textualment de la següent manera:

“La matinada del 5 al 6 de gener algú ha trencat un vidre del cotxe del regidor de la CUP les Borges, cosa que des de l’assemblea local no descartem atribuir al context polític actual. El cotxe estava aparcat correctament a un carrer no concorregut del poble, sense possibilitat de cops accidentals de vianants o de topades fortuïtes amb cap altre vehicle, i tampoc s’han emportat res de l’interior.”

En tot cas, la CUP de les Borges s’afanya a desvincular el trencament del vidre a discrepàncies independentistes. Tot i que com he dit abans, això li pertocaria a la policia determinar-ho. Ara bé, per una altra banda, si que insinuen o deixen entreveure que l’agressió té motivacions polítiques, relacionades amb el context polític actual. Segons expressen ells mateixos els que els ha succeït, els fa pensar  en una presumpta relació feixista. Una altra insinuació que pertocaria també determinar a l’autoritat competent.

Si fos un atac amb motivacions polítiques, com sospitem, no estaríem davant de cap bretolada sinó d’una clara mostra de feixisme i, per això, molt preocupant. No tenim constància que mai abans cap procés polític hagi derivat en actituds com aquesta a les Borges i ens preocupa que hi pugui haver algun conciutadà capaç d’expressar el seu desacord o descontentament polítics d’aquesta manera. Si qui ho ha fet ho ha fet per motius polítics, no és independentista.”

De totes maneres, ells són els coneixedors del seu entorn proper i jo els respecto el dret a sospitar, faltaria més. Entrats a fer demagògia, us previnc que en aquest paràgraf la vaig a fer jo mateix a mode d’exemple (tal com he fet en començar aquest article si no us havíeu adonat, que segur que si):

Costa d’imaginar a un contrari radical amb el procés enfadat amb la CUP per no haver investit a Mas. Aquest més aviat els haurien de fer un regal, un monument. No seria molt coherent d’imaginar a un feixista emprenyat per aquest fet. Si ens atrevim a relacionar l’agressió amb el context polític, hem d’assumir també que pugui ser causada  per un descontent independentista. No us sembla? I si ha estat així, efectivament estarem d’acord en anomenar també feixista a aquesta persona. (Final de la demagògia per part meva) No és bo per al conjunt de la societat catalana entrar en aquest terreny.

Sigui qui sigui el qui ho ha fet, està clar que està malament. No importa quina sigui la motivació, ni d’on vingui. El rellevant: condemnar aquestes accions sense excepció i no el fet d’intentar encolomar l’acció a qui políticament ens pugui interessar més fer-ho.  Per tant el regidor de les Borges farà bé en denunciar-ho a la policia, que són els encarregats de vetllar pels drets i llibertats dels catalans i catalanes. Aquests en tot cas seran els responsables de treure conclusions de tot plegat. Ja me’n guardaré jo de fer-ho.

Ara bé, el que sí que és preocupant per a qualsevol poble o ciutat és sens dubte el vandalisme. Ja sigui aïllat en si mateix o com a resultat de discrepàncies polítiques amb algú. Les bretolades aïllades, tot i que són preocupants, en tant que fortuïtes; esperem que les polítiques en l’educació, civisme i seguretat puguin mantenir-les en la seva mínima expressió. En canvi, el que si em preocupa, i ens hauria de preocupar moltíssim a tots i a totes, és el fet que la motivació de les agressions o bretolades puguin venir a causa de discrepar políticament amb algú. Sigui del partit que sigui. Defensi les idees que defensi. Inclòs en el supòsit de defensar les idees més esbojarrades, el procediment hauria de ser denunciar-ho a les autoritats en el cas de ser idees que no puguin ser defensades en un estat de dret.

En tot cas, l’agressió no és manera de reivindicar en democràcia cap idea política. Tampoc el descontentament. Davant aquestes agressions és l’estat de dret el que ens protegeix a tots per igual. Per aquesta raó el respecte escrupolós de la legalitat sempre ha de ser acceptat de forma exemplar per tots els grups polítics. Aquest ha de ser el missatge a donar a la ciutadania. Davant d’aquest tipus d’agressions les lleis i les forces de seguretat de l’estat ens protegeixen a tots sense distincions. Saltar-se la llei mai ha de ser una qüestió arbitrària. Per gaudir de seguretat i llibertats tots hem de respectar la legalitat i no traspassar les línies vermelles.

L’actual situació d’exaltació, d’acusacions creuades, la visceralitat de tot plegat fa que ens estiguem fent mal com a poble. Els comentaris a xarxes socials, les ridiculitzacions van caldejant l’ambient. Estem recollint el que sembrem. I en el cas que exposem, recordem que és la mateixa CUP de les Borges la que no descarta atribuir-la al context polític actual.

“Quien siembra vientos recoge tempestades” diu l’encertat refrany. El context accelerat del procés, la voluntat d’apropiació del mateix per part d’alguns i el context d’exaltació social revolucionari; pot comportar tempestes polítiques difícils de governar. Com també frustracions i descontentaments difícils d’aturar. La manca d’educació i respecte a la legalitat dona un missatge perillós a la ciutadania: Agafar-se la llei per la seva ma o saltar-la a la torera.

Compte senyors amb el que estem fent. Perquè això és una arma de doble fil. Són les conseqüències de les crides a les desobediències civils i polítiques. Agafar-se cadascú la llei per la nostra ma. Si ha de ser així benvinguts al far west. Adéu Catalunya de les llibertats.

El mal estat de salut de la política catalana,  manifest en la incapacitat per a dialogar, pactar i cedir. Incapacitat entre aquelles que comparteixen un mateix full de ruta, com també entre els que no el comparteixen fa que es generi crispació.

El descrèdit, la desil·lusió, el pessimisme i la frustració es pot apoderar per moments de la societat,  generant aquesta classe d’exabruptes. Tot plegat té uns responsables, que són els polítics. Si estem en aquesta situació, és en part, perquè hi ha una incapacitat de poder respectar, una incapacitat pel diàleg entre forces polítiques. Això és així perquè els ideòlegs de tot plegat s’han acotat en aquest espai, en l’espai de l’exaltació i el sentiment visceral. De bons i dolents.

Està arribant un punt en el que ja no sé si el procés resulta un baralla amb l’estat o entre els mateixos catalans i catalanes. No sé si és un pols amb l’estat o entre els espais polítics catalans. A vegades em perdo i m’oblido del que reivindicàvem per a Catalunya i com a catalans i catalanes.

Compartint la gran part de reivindicacions del poble de Catalunya com a català que sóc, m’inquieta profundament que ens barallem d’aquesta manera entre nosaltres mateixos. El malestar dels ciutadans de Catalunya no és injustificat, s’han comés molts errors, accions que han posat a la societat catalana en peu, això és indiscutible. Però si ens perdem el respecte els uns als altres o el respecte a la legalitat  no hi haurà garanties de seguretat per a ningú. Viurem amb por per tenir pensaments i idees pròpies. Ens veurem cohibits a l’hora d’expressar-les, per més que ho fem de forma educada.

Aquesta article és una condemna a qualsevol agressió, vingui d’on vingui. Per petita que resulti. Sigui qui sigui el que la comet i/o la rebi. Sense cap excepció.

Sense dubte, ens hem de refredar i temperar tots una mica més. I repeteixo de nou el que ja he manifestat en d’altres articles d’opinió. Em faré pesat ho sé, però no em cansaré de repetir-ho i de posar-ho si cal a cada article a mode de pregària si fa falta:

Per acabar doncs, vull manifestar una vegada més el meu respecte a totes les persones, pensin o no com jo. No és el meu objectiu ofendre a ningú per aquest motiu. Tampoc hauria de ser motiu d’ofensa per a ningú pensar diferent, molt menys motiu d’odi o d’enfrontaments personals o qualsevol tipus d’agressió. Tots i totes ens estimem el país en el que vivim i treballem per a què sigui un indret millor on viure. Polaritzar la situació política entre bons i dolents acaparant una determinada concepció del patriotisme no ens farà més forts com societat, tot el contrari. Tots som veïns i veïnes, hem de saber respectar-nos i conviure per sobre de tota ideologia política, perquè tots som igual de bons o mals catalans si el que fem ho fem de bona fe.

La meva solidaritat amb el regidor a qui li han trencat el vidre, em sap molt de greu.

Vingui d’on vingui, la violència és violència i no es pot tolerar ni per part nostra ni per cap ciutadà, sinó que cal denunciar-la i plantar-hi cara.”

David Martínez

Diplomat en Magisteri i Educador