Secció Sindical de CC. OO de l’Ajuntament de Mollet
El contagi per Ebola d’una auxiliar d’infermeria a Madrid aquest mes d’octubre, ha estat noticia destacada i ha donat la volta al món. S’ha publicat, vist i escoltat, a tot els mitjans de comunicació, dedicant nombroses editorials, articles, i hores de televisió i ràdio, en els que hem pogut veure com per part dels responsables polítics, inclús s’ha culpat a la treballadora del seu propi contagi, fet avalat pels mitjans afins a aquests polítics, que ratllant el paroxisme i la més descarada desvergonya demanaven explicacions a l’auxiliar d’infermeria per aquest fet. El que hem trobat a faltar, tant per part dels responsables polítics com per alguns mitjans de comunicació, és que en cap moment s’ha esmentat del que realment es tracta aquest cas, i és que ha estat un accident de treball, i que com a tal s’hauria d’haver tractat. I és que senyors responsables polítics i llepaculs mediàtics que tant s’omplen la boca que s’han d’acomplir les lleis, ignoren que existeix una llei de Prevenció de Riscos Laborals de l’any 1995, que sospitem que s’ha saltat a la “torera”, i que ningú d’aquests ha caigut en que s’ha d’acomplir. Aquesta llei estableix l’obligatorietat de fer una avaluació de riscos en qualsevol tipus de treball, de forma prèvia, que ha de garantir que el o la treballadora puguin fer la feina sense risc o minimitzant aquest risc al màxim. Aquesta avaluació és la que determina la utilització dels equips de protecció individual (EPIS), la formació adequada que correspongui, els protocols a seguir (els hi sona?), i una sèrie de pautes que són obligació de l’empresari aportar i dret del treballador/ra a rebre. Que passa, però, si encara que tinguem tot això, es produeix un accident de treball? Doncs que també és obligatori realitzar una investigació de l’accident. Aquesta investigació, és la que realment determinarà què ha fallat, per establir les mesures preventives amb la finalitat que no es torni a repetir un altre accident. I a aquestes alçades és quan sorgeixen les preguntes: és va fer una avaluació de riscos abans que el personal sanitari comences a treballar amb persones malaltes d’Ebola? S’ha fet ja la investigació de l’accident?, ha intervingut la Inspecció de Treball i la Fiscalia, com és la seva obligació? Molt ens temem que les lleis son utilitzades, per alguns governants a conveniència. I, en aquest cas convenia mirar cap un altre costat. Si aquest fos un Estat seriós alguns responsables ja no estarien als seus càrrecs per irresponsables, i haurien estat encausats com a responsables de no acomplir les lleis. La nostra solidaritat i agraïment als companys i companyes que treballen a la sanitat pública i es juguen la salut per tots nosaltres, tot i tenir en contra la desastrosa gestió d’alguns miserables. I, el més important, gràcies a aquest personal sanitari la Teresa ja no té Ebola.
