La Ro ca del Vallès, 17 de juny de 2013
Com porta això de sortir en pantalla cada dia per TV3?
Amb moltíssima responsabilitat. Ara he après a transformar tota la pressió en empenta, però impressiona molt.
Vostè ho fa en un telenotícies líder d’audiència.
Això suma més pressió encara, ja que totes les coses i productes que fem i oferim es miren amb lupa. I el mateix passa amb els mitjans econòmics amb els quals comptem, amb el producte final… Realment el fet de ser líders és molt reconfortant i gratificant perquè significa que fem bé la nostra feina, però també som conscients que si un dia no atinem tant i ens desviem una mica del bon camí, ens poden caure crítiques, queixes… Afortunadament, tinc l’oportunitat de treballar amb un bon equip i tothom és conscient del paper que té i ha de jugar la televisió pública a Catalunya.
Quin ha de ser el seu paper?
Jo crec que ha de ser plural, representatiu, ha d’informar dels temes més generals sense oblidar ningú… I al mateix temps els professionals hem d’entendre que hem de ser capaços de revisar tota la feina que fem des d’una vessant crítica i exigent.
TV3 fa bona televisió?
A mi em sembla que el resultat global i general de la programació de TV3 és bona.
Encara té nervis quan surt en antena?
Nervis… sempre. A la tele cada dia és diferent. Sempre passen coses en l’últim moment. L’experiència, però, fa que afronti les coses d’una manera ben diferent a quan vaig començar i això em permet poder concentrar-me més en els continguts.
Què diria a aquells que consideren que els esports de TV3 són esports Barça?
És una qüestió de representativitat i d’èxit esportiu. Jo trobo que no es descuida gens, al contrari, es mima, als aficionats de l’Espanyol, del Girona, com passa en aquests moments… Intentem i treballem per a ser equànimes a nivell de representació, ja que tenim clar que no només podem centrar-nos en el Barça.
Era necessari oferir tanta quota de pantalla al Neymar?
Han coincidit moltes coses: final de temporada, anunci del fitxatge considerat estrella de l’any… Sense oblidar que la seva presentació va comptar amb l’assistència al Nou Camp de més de 56.000 persones. Això deu voler dir alguna cosa, oi? Qui desperta esportivament ara tanta curiositat com ell?
Què li agrada més: presentar o fer notícies?
M’agrada estar implicada amb les notícies, per tant i si tinc temps, faig el que puc. A mi, m’agrada escriure les entrades de les notícies que després llegiré i saber com quedarà el producte final.
Com viu el moment de rumors i retallades que diuen afectaran la Corporació Catalana de Televisió?
Són temps d’incertesa i d’un cert desànim, però hem de ser conscients que, malgrat tot, ens hem d’esforçar al màxim per fer les coses bé. La situació, professionalment parlant, és una mica trista, ja que sents parlar de possibles retallades i et fa por que això pugui afectar a la televisió pública que tots defensem.
Quina opinió li mereixen les noves possibilitats a nivell periodístic d’Internet…
La situació és complexa. Jo m’ho miro tot plegat amb una mica de recel en la mesura que els nous sistemes de la xarxa (facebook, twitter…), sembla que en alguns casos van en clara contradicció amb algunes de les virtuts que ha de tenir l’essència del bon periodisme, entre les quals el fet de contrastar sempre les notícies. Ara sembla que més que el rigor preval la immediatesa.
Per què li ha servit el seu pas pels mitjans de comunicació comarcals com va ser en el seu cas Granollers TV?
A mí m’ha servit moltíssim i recordo satisfactòriament aquella època en la que feia de tot: entrevistava, editava, presentava… Vaig treballar amb un bon grup d’amics i bons professionals. Només tinc que bons records. I com a escola de pràctiques, em resultà de gran utilitat.
