Paco Monja
La societat respon. Malgrat les dificultats i la crisi, les persones entenen que s’ha d’ajudar als més pobres, als més desfavorits. En aquests moments en què els governs i les institucions han fet importants retallades pel que fa a les ajudes que oferien a les entitats com la nostra, l’ajuda dels socis és fonamental. Crisi econòmica, sí; però crisi solidària, no. Nosaltres sort en tenim dels socis i dels voluntaris, els mateixos que ens permeten ajudar molta gent i amb total independència.
Quin és el prototipus de soci de la Creu Roja?
És molt heterogeni i també molt divers. No hi ha una quota general igual per a tothom. Hi ha persones que canvien les quotes segons la seva situació econòmica, empreses que col·laboren amb productes…
—Vostè substituí en el càrrec Jaume Armadans.
—Això va passar el juliol del 2011 i des d’aleshores ençà les coses generals relacionades amb la nostra tasca d’ajuda solidària han empitjorat considerablement degut a la crisi.
Quina assemblea comarcal es va trobar?
Em vaig trobar una entitat que funcionava perfectament, sanejada econòmicament, amb bons plans de treball en marxa i amb molts d’altres de nous per a realitzar.
Fa uns anys es parlava de vostès com a realitzadors de projectes de caire internacional, principalment.
La Creu Roja segueix fent aquesta missió internacional com sempre ho ha fet des del rigor i la independència, però ara tot allò que té a veure amb la pobresa general ens afecta més de prop. La pobresa és a casa nostra, a les nostres ciutats, als nostres pobles…
Preveia vostè aquesta situació?
No en la magnitud amb la qual ens afecta ara. Fins fa uns anys era una crisi que es centrava en les persones nouvingudes últimament, però ara el perfil d’aquestes persones s’ha ampliat considerablement. I aquesta crisi brutal colpeja ara a moltes famílies que no poden arribar a final de mes, ja que per a moltes d’elles una de les seves majors preocupacions es poder pagar el lloguer. Després hi ha el grup de la gent gran, representada per persones que ajuden els seus fills que s’han quedat sense feina o per avis que viuen sols en precarietat econòmica, i també el grup dels nens.
Què passa amb els nens?
Doncs que molts d’ells no reben l’alimentació que caldria, ja que força d’ells han perdut la beca escolar de menjador.
I què fan vostès?
Ara duem a terme un pla especial de seguiment amb alguns nens que tractem de solucionar d’acord amb els Serveis Socials municipals dels ajuntaments i les escoles. I actuem també amb l’acció directa tot repartint uns kids d’alimentació que serveixen per a tot el mes. Cada dia hi ha més persones necessitades que reben aquesta ajuda o bé d’altres similars com les que ofereix el Xiprer. Són aliments bàsics, però creiem que encara hauríem de poder donar productes frescos per a oferir una millor alimentació.
La solució…
D’aquí a unes setmanes intentarem que aquestes famílies puguin gaudir també d’uns quants productes frescos i verdures de l’hort amb un servei que oferirem des d’un local de Canovelles. Es tracta d’oferir coses que poden semblar molt elementals, però hi ha gent que necessita fins i tot les coses més bàsiques i elementals. També hi ha persones que tenen problemes per a poder dutxar-se i per rentar-se la roba…
La causa?
L’anomenada crisi energètica. La gent té casa en propietat o de lloguer, però no pot pagar les quotes de l’electricitat, l’aigua, el gas… Aviat oferirem un servei de dutxes i de bugaderia per aquells que ho necessitin. Volem ajudar a la gent i volem fer-ho des de la dignitat més absoluta que es mereix tothom.
Xavier Guàrdia i Marsal (Canovelles, 1-2-1962). Tècnic d’assegurances –treballa des de fa uns quants anys a la central de Barcelona de l’empresa Atlantis Seguros-, ocupa el càrrec de president de l’Assemblea Comarcal de la Creu Roja de Granollers des del juliol del 2011. En aquella data substituí Jaume Armadans i agafà una entitat que compta amb 7 treballadors, 150 voluntaris, 5.000 socis… Durant els darrers anys i ara d’una manera molt més significativa, el camp d’actuació de la Creu Roja ha variat força, seguint amb els plans d’ajuda internacional però potenciant d’una manera especial els projectes nacionals, locals… Convençuts que en aquests moments tan difícils de crisi el tercer món és molt més a prop del que ens pensàvem, els de la Creu Roja duen a terme iniciatives adreçades a la gent gran, a les famílies en general i als nens: “Els primers, diu en Xavier, s’han convertit en l’eix principal d’ajuda de molts fills adults que sort en tenen dels seus pares; en el segon grup hi trobem nuclis familiars que tenen problemes per arribar a final de mes, i en el dels infants, hi ha nens i nenes que reben una alimentació insuficient a casa seva”. D’aquí a unes setmanes posaran en marxa un nou servei de dutxes i bugaderia per ajudar a aquells que no poden dutxar-se o rentar-se la roba… En Xavier, que compta amb el recolzament a la Junta de persones com Jordi Lloreda, Cristobalina Luna, Jordi Rubio i Cristina Atabina, està casat amb l’Àngela Castelló, amb qui té dos fills: en Jordi de 13 anys i en Xavier de 10.
