PACO MONJA
—Ha estat vostè la 62a Pregonera de la Fira i Festes de l’Ascensió de Granollers.
—Ha estat per a mit tot un honor que agraeixo. Al pregó, especialment, vaig fer un recordatori d’aquelles Ascensions de Granollers que jo vaig viure des de petita, quan era una criatura i acompanyava el meu pare. Veníem a veure el bestiar, la Desfilada… Nosaltres procedim de pagès, per tant, l’Ascensió era una gran oportunitat per a tota la família. També aprofitàvem per a comprar aquelles eines del camp que necessitàvem, ja que hi havia de tot, així com totes les peces que ens feien falta per al tractor.
—(…)
—Després d’uns anys vaig tenir l’oportunitat de retrobar-me amb l’Ascensió des d’una vessant molt diferent en formar part de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona del Vallès Oriental o de la Junta d’Unió d’Empresaris d’Automoció del Vallès. En tots dos casos, vaig intentar fer el màxim possible per contribuir amb la Fira, ja que esdevé una cita empresarial i comercial important.
—La Fira d’ara…
—No és comparable amb la que es feia fa uns quants anys ja que han canviat les circumstàncies… Les diferències hi són, però la Fira sempre serà la Fira, i per a la dinamització de Granollers és una cita important i més en temps difícils com ara.
—Què pot aportar la Fira?
—És un esdeveniment referencial que no podem perdre.
—La situació actual sembla complicada.
—Ara, les coses están molt malament econòmicament, i tots sabem el gran nombre d’empreses que han caigut pel camí o els problemes generals que hi ha. Hi ha sectors molt tocats i el nostre no n’és una excepció. El panorama és molt complicat, ja que refer tot el que s’ha destruït resultarà difícil. I, a més a més, no hi ha diners. Ni els experts sabem fins a quin model econòmic anem. Hi ha una gran incertesa, però malgrat tot hem de ser valents, optimistes…
—Com viu vostè com a dona empresària aquesta situació?
—Amb molta preocupació i oferint els millors serveis possibles als nostres clients. I utilitzant, des de la prudència més absoluta, els recursos dels quals disposem amb molta cura.
—Diuen que és l’hora dels emprenedors.
—Com a lema està molt bé, però hi ha d’altres moltes qüestions que s’han de tenir en compte. En aquests moments els empresaris treballem per a tirar endavant i… per a subsistir.
—El fet de ser dona empresària…
—Afortunadament, jo m’he sentit molt bé allà on he estat. Mai no he notat aquesta diferència en relació amb els homes. Sempre m’he vist tractada d’igual a igual, sense cap mena de diferència.
—Com veu vostè Granollers?
—Durant molt de temps, la ciutat va jugar un paper comercial i empresarial molt important en estar per davant d’altres ciutats amb més població, però a mi em sembla que actualment aquesta relació ha variat una mica, sobretot des que han vingut moltes marques de fora que sembla que s’ho volen menjar tot.
—Durant molts anys vostè va estar al capdavant de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès.
—Granollers i la seva zona sempre han tingut un considerable pes específic dins la Cambra. Hi ha dades que ho ratifiquen, ja que fa uns anys era la delegació amb més facturació de les deu que tenia la Cambra. Durant el meu mandat, sempre vam treballar per intentar que tornessin a la comarca els diners que aportàvem per tal de poder destinar-los a diversos projectes.
Pepita Maymó i Cirera (Vilanova del Vallès, 12-12-1947). Empresària. Administradora de l’empresa familiar Ballestas JJM, SA, amb seu al Polígon Palou Nord de Granollers, que va començar l’activitat a principis dels anys setanta i que es dedica als sector dels tallers de manteniment de suspensions de vehicles industrials i venda de recanvis, procedents la majoria de països com Alemanya i França. Dimarts passat a la tarda, va fer a la Sala Tarafa el pregó de la 62a Fira i Festes de l’Ascensió, una proposta que acceptà, diu, “després de l’oferiment que em va fer l’alcalde Josep Mayoral, amb qui he tingut l’oportunitat de treballar en diferents ocasions des de les meves responsabilitats com a representant empresarial de diverses entitats del Vallès”. Al pregó, la Pepita va fer un repàs per les Ascensions de la seva vida i molt especialment per aquelles de la seva infantesa i joventut, quan acompanyava el seu pare a Granollers per a veure la Desfilada i d’altres activitats que s’hi feien. Com ja havia anunciat, en la seva intervenció no va passar per alt la seva condició de dona empresària, coneixedora de la realitat econòmica del Vallès, i després de fer un repàs per les dificultats, convidà tothom a seguir treballant amb entusiasme i optimisme per a sortir de la situació actual de crisi “que… també passarà…”, va dir. El seu historial com a dona empresària va lligat més enllà de les seves responsabilitats relacionades amb el negoci familiar als càrrecs que ha ocupat últimament. Va ser presidenta de la Delegació de la Cambra de Comerç al Barcelona del Vallès Oriental durant dues legislatures i abans havia format part de la junta de la mateixa delegació presidida per Santi Puig. Va formar part de la Junta d’Unió d’Empresaris d’Automoció del Vallès, Osona i Maresme. També va ser membre de la Unió Empresarial Intersectorial-Cercle d’Empresaris del Vallès Oriental (UEI-CERCLEM). La Pepita, que per la seva feina és aficionada a l’automobilisme, als raids, al París/Dakar i als viatges arreu del món, té tres fills: Jordi de 43 anys; Joan de 42, i Marc de 39.
.
