—Ha passat un mes des del 29M, dia de la vaga general.
—Un mes que ens permet veure des de la distància les coses importants que van passar aquell dia. L’objectiu de la vaga era sortir al carrer i fer arribar a la gent les diferències que mantenim amb els governants actuals, que van posar en marxa una reforma laboral agressiva, brutal… I a més ens queixàvem també de les retallades en el camp social que tant afecten als treballadors. Les manifestacions van ser molt importants.
—A Granollers van fer vostès història.
—Vam viure una entusiasta i massiva manifestació, sí. A les manifestacions va fer-se palès que la gent comença a estar farta de tanta i tanta retallada, fet pel qual hem de seguir protestant i reivindicant.
—Però la refoma no s’atura.
—No s’atura com nosaltres voldríem, però hi ha aspectes que es comencen a considerar. El PP governa amb una prepotència molt bèstia, ja que encara no s’ha reunit amb els sindicats. Els problemes van més enllà de la reforma laboral, ja que afecta a sectors com el de la sanitat, l’ensenyament… Al final alguna cosa haurà de canviar, ja que sinó, la societat corre el perill de trencar-se i això pot ser molt perillós. No podem permetre que els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres. Si seguim per aquest camí al final ens trobarem amb problemes més seriosos que els de la pròpia crisi econòmica.
—Vostè creu que tant ens havíem passat de la ratlla?
—Jo crec que no. En aquest país aquells que s’havien passat de la ratlla sobretot van ser els especuladors (banca, bombolla immobiliària) i aquells que ho van permetre. CC.OO. ja havia denunciat aquesta situació, però semblava que a ningú li importava massa aleshores. Ara, les conseqüències… Per què no ens preguntem el perquè la Banca donava amb molta facilitat tantes hipoteques? Els treballadors, si hi ha feina, no acostumen a deixar de complir les seves obligacions. Ho fan quan perden la feina, quan no poden més.
—Hi ha cinc milions d’aturats.
—Malauradament, hi ha més de cinc milions de persones que no poden treballar, que tenen problemes per arribar a final de mes, per a subsistir… Les polítiques de retallades no serveixen per a superar aquesta situació, sinó tot el contrari, si seguim a aquest pas arribarem als 6 milions. I serà, com la d’ara, una xifra enormement preocupant…
—Moltes d’aquestes persones viuen amb 426 euros. S’imagina vostè vivint amb aquesta quantitat?
—No. Resulta impossible. Moltes d’aquests afectats per aquesta situació poden sobreviure gràcies a l’ajuda familiar, primer, i d’altres, segon, gràcies als ajuts que reben de diverses ONG´s com Càritas, amb centres com El Xiprer, que fan una gran tasca.
—Malgrat tot, la pau social aguanta.
—Aguanta perquè els sindicats, entre d’altres, intentem treballar des de la responsabilitat per tal que el país no es trenqui i segueixi el camí d’altres països, com passa actualment a Grècia. La nostra història més recent ens diu que a Espanya hem apostat des de la Transició pel diàleg social i la concertació. Per ara seguim en aquesta línia, tenim per endavant l’1 de Maig…
—Com serà aquest Primer de Maig?
—Jo espero i desitjo que sigui un dia festiu i més reivindicatiu que mai. Sortirem al carrer, ens mobilitzarem, ens manifestarem… Jo crec que el Govern s’haurà d’asseure a negociar tot plegat. Si segueixen amb la seva prepotència hi ha possibilitats d’acabar en un conflicte social i això evidentment és una cosa que s’ha d’evitar.
—Com li afecta econòmicament al Secretari General de CC.OO. intercomarcal la crisi actual?
—Nosaltres ja fa temps que vam posar en marxa mesures correctores. Fa mesos que cobrem un 8,75% menys i tot fa pensar que l’any que ve seguirà i augmentarà…
Ovidi Huertas Castillo (Pedro Muñoz, Ciudad Real, 20-6-1962). És el Secretari General de CC.OO. Unió Intercomarcal Vallès Oriental-Maresme, sindicat que compta amb uns 17.000 afiliats, 10 treballadors i que té tres seus a Granollers, Mollet i Mataró. Fins fa poc disposaven també de locals a Sant Celoni i Pineda. Tenia sis mesos quan la seva família es va traslladar des de Castella-La Manxa a Premià de Mar, població on viu i a la qual se sent estretament vinculat. El seu pare va treballar a la construcció i ell va fer els estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial. Amb aquesta formació va entrar a treballar a l’empresa Mercadal, dedicada a la fabricació de motors elèctrics, on va fer de Cap de Qualitat durant 18 anys. La seva vinculació al sindicat del qual forma part va començar els anys 90, quan formant part del Comitè d’Empresa va ser elegit màxim responsable del Metall al Maresme per acabar com a Secretari General d’aquest sector. La fusió l’any 2000 dels sectors del Vallès i del Maresme va propiciar que substituís en el càrrec l’Ildefonso Navarro. Posteriorment, dos anys després concretament, es va ratificar la unió de les dues comarques (Vallès i Maresme), formant part com a responsable d’Organització amb l’equip que dirigia José Cachinero. El 2008, després de la marxa d’aquest a Barcelona, l’Ovidi passà a ocupar el càrrec de Secretari General. El proper mes de novembre hi haurà un nou congrés de CC.OO. i serà el moment, diu el màxim responsable comarcal d’aquest sindicat, “de presentar noves propostes per a seguir treballant pel sindicalisme a les dues comarques”. Després de la mobilització del 29M amb motiu de la vaga general, l’Ovidi pensa ja en les accions que s’han de realitzar de cara a l’1 de Maig “per aturar aquesta reforma salvatge del PP que tant perjudica als treballadors”. Practicant esporàdic de golf -“és un esport que em relaxa”-, l’Ovidi està casat amb Maria del Mar San José, amb qui té dos fills: Mikel de 27 anys, i Alexander de 24. ◊
