La coneguda tintoreria Cusiné, últimament amb el nom de Flor de Lys, de Granollers, ha tancat definitivament les portes aquest passat mes d’octubre, 126 anys després dels seus inicis l’any 1900.
El negoci el començava en Joan Cusiné Segura, fill d’Igualada, poble tèxtil per excel·lència, quan venia a Granollers, després d’haver treballat de contramestre durant uns anys a una casa de tints de Barcelona. Un cop a la nostra ciutat, ell i la seva muller, Carolina Maynou Vila, s’establiren al carrer de Corró, prop de l’antic edifici de Contribucions, iniciant un nou negoci de bugaderia i tintoreria.
Al carrer de Corró, però, hi van passar pocs anys, ja que ben aviat, l’any 1905 es traslladaven a la placa del Bestiar (actual Maluquer), a una casa on anys més tard hi hauria, fins fa poc, la sastreria d’en Porta.
No seria fins l’any 1912 que en Cusiné s’establiria definitivament al carrer del Dr. Robert (ara Anselm Clavé). “En aquella època molts dels clients de la tintoreria eren pagesos de la comarca”. Recollim algunes de les explicacions que els propietaris de l’establiment ens feien quan a la passada dècada dels 90 li dedicàvem a Revista del Vallès aquella secció anomenada La Botiga. Llavors ens explicaven que “les peces que més es rentaven eren les americanes de vellut i, per cert, que eren força difícils de rentar per tal que quedessin bé”.
Qui més anys va portar el negoci seria el fill d’en Joan Cusiné , l’Isidre Cusiné Maynou, casat amb Odette Sagot Cot. Junts estarien a la botiga des de 1932 fins que l’Isidre va decidir jubilar-se l’any 1977, per donar pas a la seva filla Maribel qui, junt amb el gendre, l’Ignasi Puig Olea ja feia uns quants anys compartien la feina. De l’Ignasi, en Nasi Puig, en tenim particularment un molt bon record, de quan ens feia classe de química a l’antic Institut del carrer Roger de Flor (ara Escola Salvador Llobet). No era professor, però era químic i malgrat ser molt exigent, potser per això ens feia agradar l’assignatura. Ho he dit i explicat moltes vegades, però ho volia escriure.
En passar per davant la botiga, molta gent es parava a veure l’aparador, ja que normalment s’hi exposava algun vestit elegant, moltes vegades de núvia.
La quarta generació de Can Cusiné arribaria amb la Lys Puig Cusiné, besneta del fundador de la botiga i durant un temps portaria el negoci junt amb els pares. Va ser en aquella època quan es va canviar el nom per Tintoreria Flor de Lys, malgrat molts dels clients la continuéssim anomenant com a Can Cusiné. Ja llavor ens comentaven que “la feina dels tintorers, com gairebé totes, en els darrers anys ha experimentat un canvi enorme. Les noves màquines i la pressa que gairebé tots portem ajuden al fet que molts oficis artesanals es perdin. Avui tenim el nom de tintoreria, però els tintorers pràcticament s’han acabat. La tintoreria és una feina que tant es pot fer amb molta maquinària, com artesanalment, però avui en dia, com que no hi ha un bon aprenentatge, no hi ha tampoc el sentit de superació d’una persona. La feina del tint la fan cases especialitzades i a l’engròs. Generalment a les tintoreries el que es fa més és rentar roba i una mica, tenyir pell”. Abans també s’oferien d’altres serveis als clients com quan algun portava alguna peça amb algun petit forat i es solucionava. “Donàvem feina a les sargidores però ara també n’hi ha poques i costa molt car, gairebé com comprar ta peça nova”.
Quan el carrer Clavé, la carretera com la coneixem, va passar a ser zona de vianants, la tintoreria va canviar d’ubicació per passar al carrer del darrere, el carrer Lleó, on finalment ha tancat les portes. L’antiga botiga es va llogar, com pràcticament han acabat fent totes les del seu voltant. Només cal donar una ullada per veure que, des de la plaça de la Corona fins al carrer Josep Umbert en aquest cantó del carrer només queden el retratista Comas i el restaurant El Cisne, encara que tampoc al lloc inicial.
La darrera etapa de la tintoreria ha estat a càrrec d’un altre fill de la Maribel i l’Ignasi, en Jordi Allan Puig Cusiné, besnet del fundador, ajudat per la Maribel. L’any 2021 tots dos recollien el premi Porxada que se’ls concedia a la Gala del Comerç d’aquell any, per ser un dels establiments amb un recorregut familiar notable a la ciutat.
Josep MAS
