Aquest dilluns era el dia i el 6 de juliol del 2026 quedarà inscrit a la història de Granollers per haver estat d’on ha sortit la tercera etapa del Tour de França. Poc més del que s’ha parlat i escrit es pot dir, només que de ben segur gràcies a la bona planificació de la seguretat, mai s’havia vist tanta policia junta, sense deixar de banda els molts voluntaris que han col·laborat en la organització, tot ha sortit pel que sembla, segons el que estava previst. Com es normal, un esdeveniment com aquest comporta un enrenou considerable i mai és del gust de tothom. Estem en temps de vacances i ens permetem, tractar avui el tema d’una altra manera, més desenfadada.
Si una cosa han estat els francesos, és puntuals. La sortida dels participants en la tercera etapa del Tour de França 2026 estava prevista per deu minuts després de les 12 del migdia i a cinc minuts escassos l’escamot ja passava per davant del Museu. Ha estat entre l’espectacle i la decepció. En tan sols mig minut ja havien passat tots, motoristes al davant i al darrere, inclosos. Alguns comentaris coincidien: val la pena tanta parafernàlia per això? Per alguns, sí i per altres és un desori que podíem haver estalviat.
Vivint de prop tot el muntatge, la memòria ens porta al 25 de febrer de l’any passat, quan a la sala de plens de l’Ajuntament es parlava oficialment per primera vegada d’aquesta etapa del Tour, venuda directament pel director, Christian Prudhomme.Òbviament o necessàriament hi havia l’alcaldessa, Alba Barnusell, que deia: “Que Granollers tingui una sortida d’etapa del Tour, una de les competicions més importants a escala internacional i esportiu és un somni i una oportunitat única per la ciutat… Tenim un any i uns mesos per endavant per preparar la infraestructura com a ciutat… Estem començant a treballar amb altres municipis de l’entorn i tota la ciutat perquè serà bo per la ciutat, l’economia, les entitats i en una ciutat que viu i respira esport”. Feina n’hi ha hagut, ningú no ho nega, però allò de “l’estructura com a ciutat…” potser molts no ho veiem massa clar. Sens dubte, tot l’escenari que s’ha muntat perquè els del Tour comencessin aquesta etapa a Granollers, tancament de carrers, pegots al paviment que potser eren més necessaris a altres llocs, aïllament de barris sencers, com el de Ponent quins veïns es queixen inclús de la tala d’arbres, supressió de transports urbans, els que tant ens diuen que hem de fer servir… ha estat considerable.
I tot plegat també ens ha portat a recordar la genial pel·lícula de Luis García Berlanga, Bienvenido Mister Marshall, a la que podríem canviar el tractament de Mister pel de Monsieur, en el que l’alcalde de Villar del Campo, ai no, del Rio, es deixava enlluernar amb el que l’arribada dels americans al poble canviaria la vida d’aquella pobra i honrada gent del camp. Aquí també se’ns ha venut durant més d’un any, que el Tour representaria un negoci espatarrant, els calaixos de les botigues no serien prou fondos pels diners que havia de deixar el pas del Tour. De moment ja coneixem algun establiment que aquest dilluns no ha pogut obrir, perquè algun subministrador no els podia portar el gènere. També algun tècnic reparador no ha pogut complir el seu calendari de treball i ens ha deixat, sense voler-ho, penjats. Ah, parlant de negoci. No serà que el què parlaven era el que faria directament l’organització del Tour. A les botigues oficials, instal·lades al Village de Ramon Llull i voltants, gorres a 30 euros i samarretes de 100 a 130 euros unitat, per molta marca que siguin, n’és un exemple. Per entrar-hi calia fer llargues cues i estar convenientment acreditat.
A mig matí sortia la caravana publicitària del recinte del carrer Ramon Llull. Algunes marques comercials anaven llançant, força amb comptagotes alguns regals publicitaris. A la carretera ja hi començava a haver-hi espectadors, alguns dels quals han aguantat pacientment la solanada que, dit sigui de pas, apretava. Haviem sentit a dir que el nombre d’espectadors podria arribar a duplicar els que es concentren al llarg d’aquesta mateixa carretera per la Mitja Marató. I ho hem comptat, així per sobre, malament o no arribava ni a la meitat. Potser no s’havia pensat que no és el mateix un diumenge que un dilluns al matí. No neguem que és un esdeveniment singular i que entra en la història de la ciutat, com pot ser aquells Jocs Olímpics de 1992, els dos mundials d’handbol, els Special Olympics i sense oblidar la Granollers CUP. A la tarda quedava encara molta feina a fer, desmuntant tanques, netejant els recintes, mentre els ciclistes ja eren cap a la seva meta quina arribava no han pogut gaudir els afeccionats que els esperaven a Els Angles per culpa dels incendis forestals. Ben segur que s’han emportat encara més desil·lusió.
Com passava a la pel·lícula de Berlanga, havent dinat la vida tornava a la normalitat a Villar del Rio, volem dir, a Granollers, els vianants ja poden tornar a circular per la zona peatonal, els cotxes entrar i sortir dels garatges, els autobusos a tornar a fer la seva ruta, uns més a l’hora que altres.
Queda per veure la repercussió que l’esdeveniment hagi tingut gràcies a la transmissió per les diferents cadenes de televisió i difusió als mitjans informatius.
Esperem que es facin conèixer les despeses reals de tot això. Es va parlar de més de 9 milions i mig d’euros, se suposa per a les tres etapes en terra catalana. Mentrestant, i repetim, com a la pel·lícula, això sí, cal pagar entre tots, sense donar-li la culpa a ningú del que s’ha gastat. En definitiva, qui és el que no creu als Reis Mags? Ah, llegim que Tadek Pogacar, un dels favorits, ha guanyat l’etapa.
Josep MAS
