Aquest cap de setmana, el BM Granollers ha conclòs els actes organitzats per celebrar la consecució, ara fa 50 anys, el vespre del10 d’abril del 1976, de la primera Recopa d’Europa. La final es jugava en el genuí Pavelló d’esports, enfrontant-se el Granollers al GW Dankersen, equip de la ciutat alemanya de Minden. Un partit d’infart, que va acabar en empat a 21 i en un resultat final després de la pròrroga, de 26 a 24, després de jugar un campionat impecable en el qual el Granollers va empatar tan sols un partit, a les semifinals, després de guanyar la resta.
Els actes commemoratius van començar el passat dia 4 de març, amb la inauguració a la planta baixa de l’Ajuntament de l’exposició de l’Arxiu Municipal “La Recopa d’Europa del BMG: 50 anys d’un èxit històric”,que encara es pot visitar fins al 5 de juny.Els actes centrals, però, s’han celebrat aquest passat dissabte i diumenge en tres escenaris diferents. Dissabte va començar amb una taula rodona al Palau d’Esports, per parlar i debatre sobre el tema “Passat i present de l’handbol: un diàleg entre generacions”, a la que havien estat convidats Jordi Ribera, Antonio Rama, Quini, Ferran Raga i Lorenzo Rueda. La tarda no va acabar del tot com s’hauria desitjat, ja que el partit entre el KH-7 BM Granollers i l’Atticgo BM Elche va acabar amb un resultat desfavorable per les granollerines de 18 a 22.
La festa, però continuava a la nit a l’escenari de gala, el Pavelló Municipal d’Esports, el pavelló vell o com volen dir-li ara, el del parquet. Només amb les absències de tres dels mítics d’aquell partit, José María “Patxi” Pagoaga Larrañaga, que dissortadament moria als 44 anys l’any 1995; Joaquim Borrego; José Luis Sagarribay, peça clau en aquell partit, per malaltia, i l’entrenador Joaquin Crespo Quini, que està recuperant-se d’una intervenció, la resta de jugadors i tècnics rebien l’homenatge del club i de la ciutat, fent-els-hi entrega de la samarreta commemorativa amb el 50 a l’esquena. Així van anar desfilant Josep Prat delegat de l’equip, Ferran Raga, segon entrenador, Aperador, Bahi, Paco Baños, Castellví, Calabuig, Masip, Antonio Fraile, segon porter, Josep María Gómez, Vera, Pons i Sagarzazu. La nit va acabar amb un sopar al mateix pavelló, amb els exjugadors, entrenadors i persones relacionades amb el club.
Diumenge: Ajuntament, Palau d’Esports i ressopó a la tele
Diumenge tocava novament doblet. A les onze, els membres de l’equip i directius actuals del club BM Granollers eren rebuts en una recepció oficial per l’alcaldessa, Alba Barnusell, a la sala de govern de l’Ajuntament, en la que també hi eren presents el president de la Federació Catalana d’Handbol, Jaume Fort i Natalia Moreno, en representació de la Federación Española de Balonmano.
Per la coincidència amb el cap de setmana de portes obertes de l’Ajuntament no es va poder fer a la sala de plens, amb més capacitat. Després de les paraules de benvinguda per part de l’alcaldessa i del regidor d’esports i exjugador del club, Álvaro Ferrer, es va passar a fer la fotografia oficial de la trobada a l’escala de l’Ajuntament i Alba Barnusell va obsequiar els jugadors amb una fotografia de l’equip d’aquella mítica temporada 1975-76.No hi havia passa temps per anar fins al Palau d’Esports, on abans de començar el partit de lliga entre el Fraikin BM Granollers i el Recoletas Atlético Valladolid, l’equip de la Recopa va poder rebre, en el centre de la pista de joc, l’aplaudiment del públic assistent. Natalia Moreno, directiva de la Federación Española de Balonmano va fer entrega al Club d’una placa en record d’aquella gesta. La trobada al Palau acabava amb un bon regust de boca en haver guanyat el partit amb el Valladolid per un 27-23, quedant, el Granollers, de moment, en el tercer lloc de la lliga Asobal. Només quedava el “resopó”. A la nit, el canat de televisió Esport 3 oferia el reportatge documental “Granollers, pit i collons”, produït per RTVE i 3CAT, amb imatges del partit i entrevistes a diferents testimonis. Entre aquests testimonis hi ha el d’un suposat jugador o tècnic d’aquell partit, un alemany que, pel que diu, d’entrada no li va agradar massa Granollers i que va sortir amb la cua entre cames. I sense més ni més ens engega: “Vam anar a Granollers i ens van allotjar en un hotel d’allà. Com que no complia amb els nostres requisits, vam buscar un altre hotel pel nostre compte i a càrrec nostre i ens hi vam quedar. Tot el que puc dir és que el pavelló era completament diferent dels que coneixíem d’Alemanya. Era un pavelló molt estret i fosc, i crec que fins i tot era obert a la part superior. En qualsevol cas, hi havia molta pols i el terra relliscava molt. Això també va ser un inconvenient que no vam poder compensar en tot el partit”. El que, pel que es va veure, tampoc van poder compensar el coratge que hi van posar tant els jugadors com el públic de Granollers, que si aquell dia no va rebentar “aquella merdeta de pavelló, segons l’alemany”, no ho farà mai. Ni a Patxi Pagoaga, que casualment es casava l’endemà a Motrico li patinava el terra, ni la resta de jugadors es van arrugar davant uns contrincants que els sobrepassaven a la majoria més d’un pam. Van fer servir el crit de guerra de l’equip i hi van posar, com sempre, “Pit i collons”.
Josep MAS
