Els guardonats a la setena edició dels Premis Porxada al final de la gala. J.Mas

Aquest divendres al vespre, el Teatre Auditori obria novament les portes per acollir en la seva setena edició la Gala del Comerç de Granollers, durant el transcurs de la qual s’entreguen els premis Porxada cada any a uns establiments seleccionats que bé per la seva antiguitat, sempre a càrrec de la mateixa família han arribat a centenaris o a vegades a complir 25, 50 o 75 anys. Val a dir que de centenaris gairebé no en queden, però hi ha candidats a arribar-hi, aguantant crisi de tota mena i negant-se a abaixar la persiana si no és cas de manca de continuïtat familiar. De moment, en les set edicions celebrades, incloent-hi la d’enguany ja s’han entregat més d’un centenar del típic “rajol” que imita l’embigat de fusta de la Porxada, que valoren, segons els organitzadors, la trajectòria del sector comercial de la ciutat com a factor d’atracció de visitants, generador d’activitat econòmica i creador de llocs de treball. Els premis i la gala només va haver de ser interrompuda l’any 2021 a causa de la pandèmia que ens va tenir tancats a casa.

Com és habitual, a quarts de nou del vespre, després que els botiguers tanquessin les portes dels seus establiments, s’anaven concentrant a l’entrada del Teatre els candidats i les seves famílies i convidats, per fer-se la foto davant la reproducció gegant del guardó, que representa l’embigat de la Porxada. A l’escenari estaven a punt els onze guardons que aquest any distingirien els respectius comerços, al familiar centenari, a la trajectòria, enguany com a novetat per la implicació del comerç amb la llengua catalana i un premi honorífic que, fins a gairebé començar la gala es desconeixia a qui aniria destinat. Abans d’entrar ja s’anaven desvelant els noms dels qui rebrien el guardó, en fer-se la foto de rigor a l’entrada del teatre.

Obria la gala que començava, de fet gairebé a un quart de deu de la nit, amb una primera actuació dels components de l’Aula de Música l’Orquestra, una escola amb una antiguitat de més de vint anys a Granollers, interpretant una peça del grup Txarango. L’entrega de premis pròpiament dita començava amb el que es concedia, segons la presentadora de la gala, a un d’aquests projectes que neixen amb passió i que creixen amb coherència. Es tractava de Sabota, una botiga única a la comarca i pionera a Catalunya, referent en el món del barret. Establerta l’any 2005 al carrer Travesseres 29, fundada per Sílvia Pérez Lara. Naixia en un moment d’auge de l’estètica country. Oferia calçat fet a mà a Mallorca. Entre el 2008 i el 2012 va evolucionar i el 2013 es convertí en Sabota Hat Co., especialitzant-se en barrets i gorres de marques referents d’arreu del món, incorporant-se en Jonhatan Cot Sáez, fill, de la fundadora, continuant treballant junts. Ara el producte estrella és la gorra. Tots dos recollien el guardó que els feia entrega Francesc Rocasalbas, president de l’Associació Més que Comerç.

El segon guardó era per la Rellotgeria i joieria Xavier Palet, actualment al carrer del Rec 16, encara que és a Granollers des de fa trenta-cinc anys. La seva història començava l’any 1990 quan en Xavier Palet, amb vint-i-un anys obria una petita botiga a les Galeries Sant Carles i en començar a créixer el negoci es va traslladar deus vegades d’ubicació, fins a arribar a l’emplaçament actual al carrer del Rec, on també hi treballa la seva germana, Montse Palet. L’ofici els venia de família, la seva mare havia obert la primera joieria fa gairebé cinquanta anys i avui continua aquell camí una germana. Les Franqueses. Anna Gómez representant de l’associació del Rec al Roc entregava el premi a Xavier Palet.

Reixac al carrer Santa Elisabet des de l’any 2000. J.Mas

Li tocava el torn de reconeixement a la trajectòria familiar a un dels establiments o servei dels més coneguts al barri de Sota el Camí Ral i del darrer tram del carrer Roger de Flor, la Farmàcia Olivet, com relatava la presentació amb imatges, molt més que un establiment, és una història de barri, de salut, liderat per tres generacions de dones farmacèutiques. Va néixer l’any 1960, en un local provisional, de la mà d’Anna Olivet Plana i el seu marit, el cirurgià Dr. Jeroni Font Cunillera. Dos anys més tard es va instal·lar ja en el lloc on encara continua, a la cantonada amb el carrer Roger de Llúria. Als seus inicis, es dedicava bàsicament a l’elaboració de fórmules magistrals. A poc a poc, va anar guanyant terreny l’etapa industrial en què es van començar a comercialitzar els medicaments tal com els coneixem avui dia, deixant les fórmules magistrals en una posició més discreta. La segona generació arribava amb Anna Font Olivet, modernitzant la farmàcia, sense deixar de banda els valors fundacionals. I finalment l’any 2012 s’incorporava la seva filla, Laura Rius Font, la tercera generació. Gisela Comas, presidenta de l’associació Sota el Camí Ral feia entrega del guardó a l’Anna Font i la Laura Rius.

La Gala travessava el riu i s’allunyava un xic per anar cap al Camí Vell de Canovelles 40, on hi ha troba una de les botigues de barri estimades pel veïnat. Es tracta d’Electrodomèstics Santamaria. La seva història començava amb en Josep Santamaria Bardají, que va arribar a Catalunya l’any 1964 provinent d’un poble d’Aragó. Va aprendre l’ofici a la botiga i taller d’electrodomèstics Pujal, al davant de l’antic cinema Mundial. L’any 1980, amb l’ofici après va obrir la seva pròpia botiga i, en anar-li bé la feina, el 1994 es va haver de traslladar a un local més ampli. Actualment, el seu fill, Daniel Santamaria està al davant del comerç, encara que en Josep, amb 83 anys encara hi va cada dia. L’any 2008, Josep Santamaria va impulsar l’associació de comerciants Congost Granollers. Ara n’és la presidenta Montse Rojas, que va fer entrega del premi a Josep Santamaria, el seu fill Daniel i el net, Oriol.

Tornant al centre de la ciutat, era el torn de Carol Bruguera. L’any 2000 obria les portes al carrer Ricomà, cantonada Príncep de Viana el primer saló. Dos anys més tard el negoci creixia amb un segon local a la plaça Perpinyà. Jacint Carol Bruguera és qui regenta els dos salons. Però la història comença molt abans, l’any 1962, quan Dolors Bruguera obria una petita perruqueria a Vic. Deu anys més tard s’hi afegia el seu marit, Jacint Carol i ajuntant els dos cognoms naixia Carol Bruguera. Amb el temps, tres dels seus fills es van incorporar en el negoci, convertint aquell saló familiar en una xarxa amb més de quinze establiments i cent vint professionals. Ara ja compta amb més de 60 anys d’història, vint-i-cinc dels quals a Granollers. Entregava el premio Gemma Badillo, presidenta de PIMEC Comerç del Vallès Oriental i el recollien tres membres de l’equip de l’establiment.

El Dr. Jeroni Font i la seva esposa, Anna Olivet obrien la farmàcia en un carrer Roger de Flor gairebé sense cases als anys 1960. J.Mas

Un herbolari amb més de 40 anys de trajectòria rebia un altre dels guardons. Herbes salvatges, que des de l’any 2000 està ubicat al carrer Verge de Núria 1. La seva història començava l’any 1983 quan Montserrat Peric Camps obria  una botiga de productes naturals sota el nom d’herbes salvatges Maurice Meseguer, al carrer Alfons IV. Poc després es va traslladar a les galeries Sant Carles, on s’hi va estar durant divuit anys. Actualment, porta la botiga la seva filla, Meritxell Vinyals Peric, que també imparteix tallers i assessoraments personalitzats. Frederic Delmàs vicepresident de la Unió Empresarial Intersectorial entregava a les responsables.

L’Òptica Reixac naixia l’any 2000 al carrer Santa Elisabet, on continua el dia d’avui. Però la seva història començava l’any 1992 quan la Pepi Reixac Morera, farmacèutica i òptica optometrista obria al carrer Roge de Flor el primer institut de diagnòstic i teràpia visual de Granollers. Als inicis la van acompanyar Isidro, Pedro i Roger i més endavant la Mònica Morte i l’Enka Viñas i Dani Pedrol. Gemma Giménez, regidora de Comerç i Marta Raurell de la mateixa àrea de la Generalitat entregaven el premi i el recollien quatre dels membres de l’equip citats.

La darrera premiada en aquest primer bloc referent a la trajectòria comercial era l’Assessoria Pèrez Sardà, amb tres generacions al capdavant. Des de l’any 1977 la seva seu es troba al carrer Roger de Flor, davant dels Instituts, arribant a ocupar amb els anys fins a 800 metres quadrats. La història comença per això l’any 1951 quan els germans Manel i Josep Pérez Gómez obrien el primer despatx a la plaça Perpinyà, especialitzat en assegurances. A la dècada de 1960 el seu fill Manel Pérez Sardà va donar un nou impuls al negoci, ampliant serveis i integrant de manera pionera l’assessorament fiscal, comptable i laboral en un mateix espai. Als anys 70 s’incorporava Josep Maria Pérez Sardà i entre els 90 i el 2000 arribà la tercera generació, Gemma i Perez Sònia Pérez Armengol i Marc Pérez Riera. A Isabel Maria Martín, presidenta de Gran Centre li tocava fer entrega del guardó a la família Pérez, a qui acompanyava a la sala del teatre un nombrós nombre de familiars i amics.

Tancava la primera tanda de reconeixements de nou l’Aula de Música l’Orquestra, amb la interpretació de Yellow, de Coldplay

Premi especial a la implicació amb la llengua catalana

Era la primera vegada que s’entregava aquest premi. Des de l’any 2018 es treballa per fomentar l’ús del català al comerç. I el primer reconeixement anava dirigit a un comerç de recent obertura, Trady’s, un supermercat ubicat al carrer Sant Jaume 112. El regenten dues germanes, Mani i Balwin Kaur Singh, naturals de la regió del Panjab, a la Índia i que fa catorze anys que viuen a Catalunya i set a Granollers, van decidir obrir el seu negoci en el local on hi havia hagut la ferreteria la Comarca i durant poc temps una fruiteria, quan va tancar el supermercat Mercadona del mateix carrer. El premi s’entregava com a exemple d’interès amb la llengua catalana. El supermercat es va obrir el mes de febrer de l’any passat i ja s’ha consolidat com un establiment proper, acollidor i compromès amb el barri i amb els seus veïns. Les dues germanes afirmen que volen formar part del barri i atendre bé els clients; per això creuen que saber català és fonamental. La Balwin ja és capaç de parlar la llengua amb fluïdesa i diu que voldria que la botiga fos establiment col·laborador per rebre estudiants de català per ajudar-los a practicar la llengua. La Mani, tot i que en té alguns coneixements, necessita acabar de consolidar-ne les estructures i aspectes de vocabulari per desenvolupar-se amb seguretat amb els clients. Francesc Arolas i Núria Sala, del Centre de Normalització Lingüística van entregar la distinció a les dues germanes que van pujar a l’escenari acompanyades de la seva mare. No cal dir que va ser un dels guardons més aplaudits.

La carnisseria Viaplana va començar a la plaça dels Cabrits fa cent anys i va ser una de les que va inaugurar el Mercat de Sant Carles. J.Mas

Família comercial històrica

Per un segle de tradició, confiança i bon servei s’entregava el premi a la família comercial històrica a Carnisseria Viaplana. Fa cent anys, quan l’any 1925 Josep Viaplana, va comprar llavors una parada a la Porxada, on en aquella època es feia el mercat diari. Quan el bombardeig de 1938 la Porxada va quedar inutilitzada, la família va continuar l’activitat a la casa familiar, al carrer Torras i Bages. Des del principi hi van començar a treballar també els seus fills, Rosa i Domènech. A més de la parada al mercat, també tenien vedells i l’àvia regentava un colmado. Ho van deixar per obrir parada al Mercat de Sant Carles. L’any 1943, en Domènech es va casar amb Angelina Sellés Teixidó, qui també es va posar a treballar a la botiga. La parella va decidir llogar una botiga a la plaça dels Cabrits. L’any 1966 van obrir una carnisseria de carn de xai a la plaça de les Olles. Dos anys més tard, quan l’any 1967, l’Ajuntament va proposar als botiguers de la Porxada construir un mercat municipal, els Viaplana-Sellés s’hi van sumar, essent una de les famílies fundadores, tancant la botiga de la plaça de les Olles.

L’Angelina Sellés va estar sempre al davant de la botiga, fins que a final dels anys 1960 es va jubilar. Afortunadament, va poder gaudir de la merescuda jubilació, ja que va morir el novembre del 2021, amb 101 anys.

Als anys 80, Josep Maria Viaplana i la seva dona Begoña Garcia van prendre el relleu a la històrica carnisseria familiar. L’any 2016 van encetar una nova etapa de Carns Viaplana i van tancar la botiga de la plaça dels Cabrits per obrir-ne una altra més gran al carrer Mare de Déu de Núria de Granollers.

Actualment, Sergi Viaplana pertany a la quarta generació de la família. Diversos membres de la família Viaplana rebien el reconeixement de mans del president delegat de Comerç de la Diputació de Barcelona.

Esteve Banús, amb la seva esposa, germana i cunyat a l’entrada del Teatre Auditori. J.Mas

Premi Honorífic a Esteve Banús

Prop de les deu de la nit la setena edició de la gala dels Premis Porxada arribava a la seva fi i era per distingir una persona que ha dedicat tota la vida al servei del comerç de proximitat, reconeixent la trajectòria d’Esteve Banús Coll amb el premi honorífic om a testimoni de la seva dedicació i compromís amb el comerç local. De molt jove va començar a treballar a la farmàcia Parera, establiment gairebé centenari de la plaça de l’Oli. Més endavant ell i la seva esposa, Maria Parera es van fer càrrec de l’establiment fins que fa poc més d’un any, el 2024 va ser el seu fill, Ferran Banús Parera qui va assumir la direcció.

L’Esteve Banús va presidir durant més d’una dècada l’Associació de comerciants del Rec al Roc, transformant-la d’un petit grup a una entitat amb més de 70 membres. Apassionat del teatre, havent dirigit un gran nombre d’obres, després de començar la seva trajectòria a la Parròquia de Sant Esteve, dirigint diversos grups teatrals i del Teatre de l’Associació Cultural i durant una dècada es va encarregar de la direcció dels Pastorets de l’Hospital. Va agrair el premi, destacant la feina de tots els comerciants i en especial el premi que s’ha entregat enguany al supermercat Tradi’s per promoure i fomentar l’ús del català. També recordava alguns dels comerciants que va conèixer i li despertaven un gran entusiasme quan el començava i que eren un referent com l’Angelina de Can Viaplana, el senyor Francisco de la farmàcia Arimany, la Marcelina de Cal Layon, la Maria Casellas, la Teresa de Can Baldufes, la Quimeta del Faro, la Roser de les Flors, la Conxita del forn de Can Mayoral, les dependentes de Can Barbany, en Joan de l’Administració de la Loteria i tant i tants home si dones que han dignificat el comerç de la ciutat. I acabava fent una crida a tothom, ciutadans i administracions per tal que el comerç de proximitat continuï viu i els comerciants donar un servei excel·lent, actualitzar les eines de treball, adaptar-nos als nous temps. I acabava dedicant el premi a la seva esposa, la seva família, a tota la gent amb la qual ha treballat a la farmàcia, amb qui he compartit la gran afició al teatre, a la Parròquia de Sant esteve, a l’Associació del Rec al Roc, que entre tots m’han ajudat a ser com soc i gràcies a tots avui puc ser aquí recollint aquest reconeixement. Li entregava l’alcaldessa, Alba Barnusell, qui tancava els parlaments.

Amb la interpretació de Boig per tu de Sau, novament a càrrec de l’Aula de Música l’Orquestra es donava per finalitzada la gala, pujant de nou a l’escenari del teatre auditori tots els guardonats per la foto de família.

Josep MAS