D’aquí a pocs dies, potser menys de dues setmanes, Can Bassa, una altra de les botigues emblemàtiques, de les de “tota la vida”, al bell mig del cèntric carrer de Santa Esperança, tancarà les portes. El motiu, el mateix que passa en molts altres establiments en els quals la jubilació del seu propietari no compta amb una continuïtat familiar. El seu amo, en Miquel Riera Piferrer, que ha fet 69 anys, té dues filles que s’han estimat més dedicar-se a l’ensenyament que no pas a la botiga. El tancament estava previst fer-se a final de mes, però com ens deia en Miquel, s’estan acabant les existències i ja no queden moltes peces de les que venien fins ara.
Un cop tanquin la botiga, ara per ara es desconeix si en el local s’hi establirà un altre establiment, ja que pensen posar-lo per llogar. Però primer s’han de fer obres, separar el que és pròpiament la botiga de l’habitatge i també arreglar els pisos superiors. Sense voler endevinar-ho, el negoci que vingui serà diferent del d’ara.
La història de Can Bassa és una més de les moltes històries centenàries, que han fet de Granollers una ciutat purament comercial. Fa uns anys, concretament l’agost de 1990, quan publicàvem aquella secció de La Botiga, teníem l’honor de poder parlar amb el fill del fundador d’aquest establiment, Josep Riera Bach, que començava l’any 1896 amb el seu sogre, Francesc Bassa Monells i la seva esposa, Teresa Fontova. Però per començar-ho bé haurìem encara de tirar més enrere, l’any 1864, quan la Teresa, que tenia només deu anys, havia anat a servir a casa d’una modista del carrer de Santa Esperança, la senyora Francisqueta, qui al morir li va deixar el que en podríem dir el seu negoci. La Teresa Fontova es casava l’any 1896 amb en Francesc Bassa, d’ofici espardenyer, “quan per una dotzena de soles d’espardenya de cànem es cobraven onze rals”. La botiga, mentrestant s’anava ampliant, amb més articles.
L’any 1919, una filla de Can Bassa, la Paquita Bassa Fontova es casava amb en Josep Riera Bach, nascut al carrer de Sant Roc 19, a Cal Garveller, a la cantonada amb el carreró Edison, on durant molts anys hi va haver una altra botiga semblant a la de Can Bassa, El Far. En Josep Riera, a 12 anys havia començat a treballar a una fàbrica de teixits, arribant a ser contramestre. Ens explicava que “en aquella època, la dona, per brodar un joc de llit s’hi passava una mesada i cobrava cinc duros (ara serien 15 cèntims d’Euro). Vaig veure que no anava pas bé, ens deia, i ens vam posar a fer davantals”. Quan va morir la seva sogra, allà pel 1924 o 1925, varen fer reformes a la botiga, engrandint-la i ja hi venien peces de teixits, mitges, mitjons, una mica de tot. De mica en mica havien anat evolucionant.
Al quedar-se vidu, en Josep Riera es va casar en segones núpcies amb una seva cunyada, també vídua, Maria Rosa Bassa Fontova. Quan tenia 90 anys, en Josep encara anava sovint a proveir a Barcelona. Van continuar en el negoci el seu fill Francesc Riera Bassa i la seva muller Maria Piferrer Cateura, a qui els va succeir el seu fill, Miquel Riera Piferrer, la quarta generació.
Un nebot d’en Josep Riera, fill de la seva segona esposa, en Francesc Vivet Bassa, començaria un nou negoci, obrint l’any 1953 la botiga del Far, al carrer de Sant Roc, regentada amb la seva esposa Quimeta Canal, de la que ja n’hem parlat i per desgràcia també tancada, l’any 2017.
D’aquí a poc també tancarà un altre establiment emblemàtic i en ple centre, la bacallaneria de Can Fontdevila, a la plaça de la Porxada, a la que hi dedicarem un altre reportatge i pot ser que abans hi hagi una altra sorpresa. Deixem-ho així de moment.
Josep MAS
