Dimarts passat al matí va tenir lloc, a la Sala de Govern de l’Ajuntament de Granollers, l’acte de cessió per part de l’historiador i especialment expert en toponímia i onomàstica, Enric Garcia-Pey, del seu fon documental particular a l’Arxiu municipal. La cessió és en règim de comodat, un contracte pel qual se cedeixen les còpies dels documents i es facilita el dret de cessió i consulta als ciutadans que ho necessitin.
A banda del propietari de l’arxiu i l’alcalde, Josep Mayoral, que rebia el fons en nom de l’Ajuntament, hi estaven presents l’esposa de l’Enric, Antònia Almirall i el seu fill Oriol, la regidora de Cultura, Mireia López i els regidors Albert Camps i Àlex Sastre i Roser Rodríguez, directora de l’Àrea de Projectes Estratègics.
Enric García-Pey, que ara té 72 anys va néixer el 1946 a Can Pey, on abans s’hi havia estat en “Pepet Neteja”, al tram final del carrer de Ricomà i que amb la remodelació dels carrers, coincidint amb l’any que va néixer, aquella part del carrer de Ricomà, a l’altre costat de la carretera, es va convertir en el nou carrer d’Aragó,
La Roser Rodríguez va presentar a Garcia-Pey com l’estudiós número 1 de l’onomàstica i toponímia dels municipis del Vallès Oriental, detallant la documentació que ha facilitat a l’Arxiu i que es digitalitzarà, catalogarà i es posarà a l’abast de tots els ciutadans per tal que la puguin conèixer i també incentivar la investigació.
La documentació cedida consisteix en 44 metres lineals, que omplen unes 400 capses. Aquesta documentació inclou bàsicament el material que ha anat recopilant durant els anys que ha realitzat l’estudi de la toponímia i l’onomàstica de Granollers primer, i de la resta dels municipis de la Comarca després.
La documentació prové dels diferents arxius municipals així com de fons particulars. A més Garcia-Pey ha cedit la còpia digitalitzada d’un àlbum de fotos, la majoria en blanc i negre, que mostra la transformació urbanística de la ciutat entre els anys 1960 i 1980, uns anys que no era tan habitual ni fàcil fer fotografies com ara. Ben curiosa és una col·lecció de bosses de botigues de Granollers que la seva filla Núria, el va ajudar a fer quan ella tenia 12 o 13 anys i que amplia també una mica la història del comerç a la ciutat. Altres documents són les llistes de les candidatures des de les primeres eleccions democràtiques, revistes d’arquitectura. També ha cedit una col·lecció de la revista Cavall Fort i documents referent a l’antiga escola parroquial Sant Esteve i la lluita de pares i mestres per aconseguir una escola catalana. I per acabar, una col·lecció molt estimada per l’Enric, la correspondència mantinguda amb en Josep Bover, el Rapsode del Vallès. Era un bon ambaixador de Granollers. Quan anava a actuar a algun lloc anava als ajuntaments i feia que encara ens coneguessin més.
Amb la signatura de la cessió es destaca el compromís de què l’obra quedi a l’Arxiu i un cop digitalitzada es pugui fer pública i que aquest arxiu es mantingui en vida i es pugui anar ampliant amb la feina dels futurs estudiosos.
Un treball únic a Catalunya
Per la seva banda Garcia-Pey va explicar com va començar la seva feina que ha culminat amb aquesta obra consistent en setze volums amb l’onomàstica del Vallès Oriental i que alguns historiadors l’han definit com “un treball únic a Catalunya d’aquesta envergadura”. Al principi, emprès per la curiositat, a investigar els noms dels carrers i les cases, com “Can Petxina” i moltes d’altres que havia sentit anomenar des de sempre, va començar fent llistes, ja que em cridaven molt l’atenció els motius i els noms que tenien moltes cases. A poc a poc va anar ampliant la feina, fent un recull més ampli de l’onomàstica de Granollers. La feina de camp, com explica en el llibre dedicat a Granollers, el va començar a la primavera de 1980. “Això ja va comportar tenir una més gran relació amb la gent”. La feina va continuar al Registre de la Propietat. El qui més tard va ser alcalde, Rafael Ballús li va facilitar l’entrada i l’estudi de molta de la documentació. Més tard el coneixement de noves persones i arxius. Aquests arxius no eren com els que ja comencem a tenir ara, ni tan sols el de Granollers, que ara és un arxiu de primer nivell. Després de més de deu anys de feina, el 30 de novembre de 1990 es presentava al Museu el seu “Recull onomàstic de Granollers: Motius, Topònims i Nomenclatura”, en el tercer volum de la col·lecció Estudis, editat per l’Ajuntament de Granollers, del tot necessari per a aquells que hagin de fer qualsevol treball o estudi de la nostra ciutat.
“Els arxius de molts ajuntaments eren cuartos de les rates”, diu. Tan sols es va trobar amb dificultats i que no el van deixar entrar, a l’arxiu de Manresa, que és on hi ha l’arxiu del poble de Granera, antic poble del Vallès que ara forma part de la nova comarca del Moianès. En canvi “a molts altres arxius, municipals i particulars em deixaven emportar la documentació; la copiava i la tornava de seguida”. “Un dels documents més curiosos y poc freqüents que vaig trobar són dos “apeos”, documents cadastrals del segle XIX pertanyents a Lliçà de Vall i a Santa Eulàlia de Ronçana”.
Per la seva part, l’alcalde va començar expressant-li el seu agraïment en nom del consistori i definí Garcia-Pey com a una autoritat en l’estudi de la toponímia. “col·leccionista metòdic, amb una capacitat de treball extraordinària. Ha estat molt important amb la seva col·laboració amb la nomenclatura de Granollers, per recuperar els nostres noms i sens dubte ens trobem davant un arxiu molt important amb documents i papers que parlen de persones, històries, vida local.. Tot això ens permet dues coses compartir els coneixements i incentivar l’estudi.
L’acte va acabar amb la signatura per part de Garcia-Pey i de l’alcalde del document de cessió de l’arxiu i la corresponent foto de rigor.
Text i Fotos: Josep MAS
