A dos mesos justos de celebrar el 50é aniversari d’aquella gesta històrica del Balonmano Granollers, aquest dimarts els responsables del Club, de la Fundació BM Granollers i de l’Ajuntament de la ciutat, presentaven, al Pavelló d’Esports, el pavelló vell o del “parquet” com molts el coneixen ara, presentaven públicament els actes que es duran a terme al voltant d’aquell partit de la vesprada d’infart del 10 d’abril de 1976, en què el Granollers es convertia en el primer equip espanyol que guanyava un trofeu europeu, del que en parlem més endavant.
Al centre de la pista, presidint l’acte la Recopa d’Europa hi eren presents tres mítics jugadors d’aquell partit, Miquel Prat, el capità de l’equip, Gómez, Masip i el segon entrenador, Raga. Al seu costat, el president de la federació catalana d’Handbol, Jaume Fort; el president del club, Alfred Serra i de la Fundació, Josep Pujadas; l’alcaldessa, Alba Barnussell i els regidors d’esports, Álvaro Ferrer i per ERC, Pau Llobet, entre altres convidats, alguns dels quals també vàrem ser testimonis d’aquell partit, ara farà cinquanta anys.
El programa del 50è aniversari, que anunciava Pujadas, començarà el dia 4 de març, amb la inauguració a la planta baixa de l’Ajuntament de la nova exposició de l’Arxiu Municipal, a quarts de sis de la tarda, i que portarà per denominació, “La Recopa d’Europa del BMG: 50 anys d’un èxit històric”. A més s’està preparant una publicació amb fotografies d’aquella competició que va acabar amb la victòria del Granollers.
Dissabte 18 d’abril, a les 9 del vespre es farà al mateix Pavelló d’Esports l’acte institucional de commemoració del 50è aniversari i l’endemà, diumenge i abans de començar el partit de lliga entre el Fraikin BM Granollers i el Recoletas Atlético Valladolid, anunciat per quarts d’una del migdia, es durà a terme l’homenatge als components de l’equip guanyador de la Recopa.
Talment, s’anunciava que TVE a Catalunya i TV3 estan preparant un documental sobre l’efemèride.
Álvaro Ferrer obria els parlaments donant la benvinguda als assistents a “un museu de la ciutat, de l’esport i del balonmano, una instal·lació històrica que té la singularitat de ser el pavelló més antic d’Espanya i que continua fent les mateixes funcions que en el moment en què es va construir”. Recordava també una anècdota personal de fa uns anys durant una conversa amb un grup de persones grans, de Barcelona, expertes i vinculades al món de l’esport i una d’elles em va preguntar d’on era. En dir-li que de Granollers, va contestar: “Oh tierra de deportistas. Todos los deportistas de Granollers eran muy buenos en todo lo que hacían y tengo el recuerdo especial que fueron campeones de una Copa de Europa”. Va ser una fita històrica per la ciutat i per l’handbol, català, espanyol i internacional, ja que vam ser el primer club espanyol en aconseguir una competició europea. Després hem tingut altres fites, competicions europees, però probablement tan important com aquesta no n’hem tingut cap.
Josep Pujadas, era el responsable de presentar la programació de la qual ja he citat els actes més importants. Destacava igualment l’encert de fer la presentació a l’escenari on va celebrar no només la final de la Recopa sinó tots els partits de les eliminatòries que es van jugar entre el desembre de 1975 i l’abril de 1976. Igualment com el regidor d’esports, destacava la importància d’aquest escenari que “té la seva importància des del punt de vista arquitectònic. Va ser obra d’un arquitecte municipal, Joan Barangé, un bon arquitecte i és una instal·lació esportiva que ha estat declarada bé d’interès local, vol dir que forma part del patrimoni de la ciutat i els qui tenim responsabilitats tenim l’obligació de preservar-lo per les generacions futures”. Feia esment també d’aquella “Recopa” en la qual els jugadors van ser capaços d’enfrontar-se i de guanyar, en una competició podríem dir immaculada, set partits, sis victòries i tan sols un empat, al partit de les semifinals.
Un tema pendent és la possibilitat que algun equip del GW Dankersen, pugués venir a jugar un partit. De moment encara no és possible perquè les agendes dels equips alemanys i els espanyols no coincideixen, però s’intenta que algun equip, juvenil, infantil, cadet… pogués venir a la Granollers CUP 2026.
Alfred Serra es dirigia als assistents dient que “avui és un dia d’orgull i de memòria, avui estic feliç de veure aquí jugadors que havien estat jugant aquell partit que fa cinquanta anys es va celebrar. Fa uns anys vivia fora de Granollers i és un orgull quan parles d’on ets i et contesten: Balonmano. Som aquí per celebrar el 50 aniversari d’una fita històrica, per dir que Granollers continua viu i per agrair aquells jugadors que aquell dia ens van donar aquella satisfacció. Aquell dia vàreu fer feliç a molta gent i a una ciutat plena”.
L’alcaldessa, Alba Barnusell, tancava la presentació, enllaçant les darreres paraules d’Alfred Serra, donant les gràcies a tothom que ha posat el seu granet de sorra per poder estar en aquesta presentació.”Recordar la història és part de responsabilitat, però fer memòria, aquells que no vàrem viure aquell moment, però poder-ho viure des dels protagonistes i de les persones que estàveu a les grades, forma part del llegat i de la història col·lectiva i amb una passió i emoció excepcional”.
Recordant-ho com si fos ahir.
Aquell partit entre el Balonmano Granollers i el GW Dankersen, de la ciutat alemanya de Minden ha estat recordat a la nostra ciutat com un dels fets històrics importants. En parlen inclús molts que no vàren tenir la sort de veure’l, que ja vol dir molt.
El partit havia de començar a tres quarts de nou i molt abans a les grades de cada costat de la pista del pavelló no s’hi cabia. A dalt, a la presidència, les autoritats acompanyant l’alcalde Francesc Llobet i el president del Club, Francesc Ventura, entre elles el president del COE i de la Diputació de Barcelona, Josep Antoni Samaranch i el Governador Civil, Salvador Sánchez Terán, entre d’altres.
Al vestidor primer i a la pista després, l’equip de BM Granollers, amb els mítics
Miquel Prat (Capità), Patxi Pagoaga, Vicente Calabuig, Joaquin Borrego, José Luis Sagarribay, Eugeni Castellví, José María Gómez, Miguel Ángel Aperador, Gregorio López, Santos Labaca i el seus entrenadors, Joaquín Crespo “Quini” i Raga. Partit de nervis fins el final. Després del primer temps, el Granollers no perdia les esperances, però mantenia el marcador amb xifres de les quals ens té acostumat, gol amunt o gol avall però amb la diferència mínima. En aquell moment perdia 9 a 10.
I arribava la segona part. Partit molt igualat i podia passar de tot, com així va ser. Mancava un minut escàs per acabar el partit i el Granollers guanyava 21-20. Un gol dels alemanys, de porta a porta, indicava el 21-21. I la pilota per l’equip visitant. Tir a porteria i Pagoava aturava la pilota. El pavelló s’ensorrava i s’anava a la pròrroga. El primer temps acabava 23-22, altre cop per la mínima. A un minut del final del segon temps semblava clar 26-23… 26-24 i els cors de tota la grada va tornar a funcionar en sentir el xiulet de final del partit. La pista es va omplir d’afeccionats, abraçades i amb en Miquel Prat aixecant la copa, una foto que forma part de la història granollerina.
Al Vallés Deportivo, el nostre company Pérez-Prat escrivia: “Fue, no solo el triunfo de un equipo, sino de todo un pueblo. Fue el éxito de esa piña que bajo los colores del B.M. Granollers constituyen unos jugadores cuya entrega, pundonor y fe no tuvieron limites durante aquella y otras noches para que se hiciese realidad la más grande hazaña de nuestro Balonmano Granollers.
Fue el triunfo, también, de un entrenador que supo ofrecer el éxito al equipo derrotado… Fue, en definitiva, el triunfo de esta afición balonmanista y deportiva de Granollers que, desde muchos muchísimos años atrás ha sabido «estar» y dar a Granollers el calificativo, ya en propiedad, de «cuna del balonmano nacional» .
Al mateix bisemanari, el capità, Miquel Prat declarava: “Hemos conseguido lo más grande que ningún otro equipo había conseguido. El B.M. Granollers siempre ha sido primero en todo, a pesar de los años y el tiempo, nuestra entidad sigue en primera linea y primera en todo». Debo felicitar a nuestro público, estuvo maravilloso, inconmensurable en su incondicional apoyo al equipo. Creo que ahora podré retirarme tranquilo y feliz” . I per sort no s’ha retirat, ni es retirarà mai. No el deixarem. Aquest dimarts, convalescent, tornava a agafar la copa amb orgull i estima.
Josep Mas
