Inclòs en el programa d’actes de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, aquest dijous, al punt de fer-se fosc, es posava en funcionament la nova il·luminació ambiental de l’edifici de Can Pedrals, que actualment acull la biblioteca que porta el mateix nom.
La de Can Pedrals és la quarta de vint-i-cinc actuacions previstes en el Pla Director d’Il·luminació del Patrimoni Arquitectònic de Granollers, que es va iniciar l’any 2018 i que contempla l’enllumenat d’edificis i àmbits d’especial rellevància patrimonial. Li han precedit el gener de l’any 2019 la il·luminació de la Porxada; el desembre de 2021 de l’edifici històric de l’Ajuntament i fa dos anys, el 2023 el campanar de l’Església de Sant Esteve. Tanmateix, s’han il·luminat les xemeneies de les antigues fàbriques tèxtils de Roca Umbert i Can Sidro Comas i es preveu que quan acabi les obres de restauració de la muralla medieval i els corredossos també els toqui el seu torn. El pressupost de la il·luminació de Can Pedrals ha costat prop de 50 mil Euros.
La inauguració començava amb l’entrada a la plaça de Maluquer del sextet Swing Engine i tot seguit Laura Padró directora de les biblioteques de Granollers i les bibliotecàries ja jubilades, Mercè Gasch, Teresa Castelló, Joana Molins i Esperança Bosch iniciaven l’acte que va consistir en una lectura d’un recull d’anotacions fetes per les diferents responsables que ha tingut la biblioteca, la seva majoria de l’època des dels seus inicis fins al tancament de la biblioteca Francesc Tarafa i obertura de la de Can Pedrals.
Començaven el seu parlament amb una breu descripció de com van ser els prolegòmens de la primera biblioteca. El 12 de juliol de 1926, l’alcalde, Josep Barangé, demanava a la Diputació Provincial que li fos concedida una biblioteca pública, a canvi de la cessió per instal·lar-la, de l’antic Hospital del carrer de Corró. Sense tardar, l’endemà li responien, acceptant l’oferiment de l’Ajuntament i el 9 d’octubre, la Diputació acordava concedir a Granollers “una biblioteca popular de primer grau, destinant-hi mobiliari i llibres”.
Un cop adequat l’edifici per al seu nou ús, el 21 d’octubre de 1926, s’inaugurava oficialment la nova biblioteca, primera de caràcter públic a la ciutat, amb la presència del rei Alfons XIII, les infantes Beatriu i Maria Cristina, el cap del govern, general Primo de Ribera, Francesc Torras, diputat provincial per Granollers i les autoritats locals. El 24 de maig de 1927 es va incorporar el personal, començant a funcionar a partir del 20 de juny de 1927.
Amb la primera incorporació de les responsables de la nova biblioteca s’iniciava el seu dietari, del qual les quatre exresponsables presents en van llegir alguns fragments, alguns de ben curiosos com: “12 de novembre de 1928, he escrit una carta al secretari, demanant-li que ens faci portar carbó per encendre l’estufa… i el 14 de novembre de 1928, avui han portat el carbó i hem encès la caldera de la calefacció, perquè molts llegidors es queixen de fred”. Altres escrits al dietari feien menció als fets que dissortadament van capgirar la vida normal de la ciutat, a partir del 1930, fins aquell fatídic 31 de maig de 1938, on en el dietari la seva responsable escrivia: “… a la biblioteca només ha ocorregut trencadissa de vidres, eren poc més de les 9. En arribar a Granollers he buscat la meva gent, la portera i la seva família, sense novetat, he corregut a casa la senyoreta Sampera i me l’he endut… una de les bombes ha vcaihgut a la casa on era i ha mort dues persones, una d’elles la seva companya d’habitació. Tot el matí i part de la tarda he tret vidres..” Mercè Gasch tancava el torn amb el tancament de la biblioteca Francesc Tarafa i la nova ubicació a Can Pedrals, ara fa trenta anys.
L’alcaldessa, Alba Barnusell, acompanyada d’alguns membres del consistori donava pas a continuació a l’encesa del nou enllumenat, davant un bon nombre de granollerins que, malgrat que el resultat de la nova il·luminació es podrà veure des d’ara, no es van voler perdre aquell moment.
Un edifici del s. XVIII, amb 275 anys d’història
L’edifici de Can Pedrals consisteix en una construcció residencial edificada fora del recinte emmurallat, aprofitant la muralla en la façana del carreró actualment anomenat de Jaume Camp. Segons alguns historiadorsm l’edifici data del 1750 i tenia una bonica capella barroca a la façana del carrer Espí i Grau. La casa queda en part ofegada pels edificis construïts a la façana nord. La finca va anar transformant-se amb ampliacions, la més rellevant de les quals, la de 1783.
En el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d’agost de 1841, s’anunciava la subhasta pública d’una casa de Granollers que havia estat propietat de la Cartoixa de Montalegre. L’avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al mateix butlletí, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals. El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria moria el 22 de desembre del 1868 i en aplicació al seu testament la casa passa a la seva filla Isabel Marsà, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d’Assís Pedrals Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals». En el bombardeig del 31 de maig de 1938, una de les bombes va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable.
El 1965, Can Pedrals, com Can Puntas, es van vendre i van passar a formar part del patrimoni de la Mútua del Carme de Granollers. El 1969, un acord de permuta amb l’Ajuntament d’ambdós edificis per un solar a la plaça Pau Casals permetria construir la seu actual de “La Mútua”.
El 1971, l’edifici es va convertir en propietat municipal i el 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada la nova biblioteca, tancant l’antiga iblioteca popular Francisco Tarafa del carrer Corró, que des de 1940 i fins al 1995 va portar el nom de l’arxiver de la catedral de Barcelona i heraldista Francesc Tarafa Savall (Marata, 1495 – Roma, 1556), quina sala ha quedat com escenari de diversos actes culturals.
Josep MAS
