Aquest dimecres, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, la Sala Tarafa s’omplia de gom a gom per presentar el llibre “El Xiprer. Arrelats a la terra, mirant cap al cel”, que en certa manera serveix per a commemorar els primers cinquanta anys d’existència d’aquesta entitat social i humanitària de la ciutat, creada ara fa mig segle per dos dels posseïdors més merescuts del màxim guardó local, la medalla de la ciutat, Roser Riera i Xavier Quincoces.
Mercè Serra, vicepresidenta de la Fundació va encetar la presentació donant pas als quatre convidats, l’autor del llibre, Gregori Gancho Rodríguez, llicenciat en filologia clàssica i professor de secundària; el bisbe auxiliar de Barcelona, exdiaca i prevere a la parròquia de sant Esteve, monsenyor David Abadias, autor del pròleg del llibre; el catedràtic i escriptor Josep Oton i l’actual president del Xiprer, Josep Quincoces Riera, que ha escrit l’epíleg.
Un cop acabada la presentació pròpiament dita, la presidenta de l’associació Amics del Xiprer, Elisenda Torras, es va dirigir als assistents, primer per agrair la col·laboració de qui ja són socis i per demanar que aquesta important ajuda es pugui ampliar amb nous simpatitzants que donin suport a la tan digna tasca que fa el Xiprer. Un moment emocionant va ser quan la Mercè Riera va pujar a l’escenari i va rebre de mans del seu fill un ram de flors en nom i agraïment de tantes i tantes persones a les quals ha ajudat durant tota la seva vida.
Entre els convidats, la majoria voluntaris i col·laboradors del Xiprer ocupaven la primera filera el rector de la Parròquia de Sant Esteve, mossèn Josep Montfort, l’alcaldessa Alba Barnusell; Isabel Lorente, regidora de polítiques socials i Yolanda Sánchez, responsable de Drets socials de l’Ajuntament de Canovelles.
El Xiprer. Arrelats a la terra, mirant cap al cel, editat per l’editorial Claret, serveix per a celebrar el 50è aniversari del Xiprer, nascut l’any 1995 com a projecte d’acollida i solidaritat. Va ser publicat a començament de juliol, malgrat que la seva presentació en públic es va posposar fins aquest dimecres, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, en deferència amb l’ànima de la institució, Mercè Riera, fundadora del centre juntament amb el seu marit, Xavier Quincoces, ja traspassat.
El llibre de Gregori Gancho aprofundeix en els orígens de la fundació, que deu el seu nom al xiprer: un arbre arrelat fermament a la terra, però que s’alça cap al cel, símbol del projecte vital i espiritual construït per la Mercè i en Xavier. Fa que el lector descobreixi com el Xiprer s’ha convertit en un espai de referència al Vallès Oriental pel seu compromís amb l’acollida, la solidaritat i l’espiritualitat. A través de testimonis directes, reflexions espirituals, documents d’arxiu i anècdotes històriques, l’obra dona veu a una realitat sovint amagada però profundament transformadora. El lector s’endinsa en les diferents facetes del projecte: el menjador social, la comunitat espiritual, el voluntariat, l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat i la gestió quotidiana de la fundació. El llibre no només documenta una experiència col·lectiva, sinó que obre preguntes essencials sobre quin món volem construir. I ho fa des de la tendresa i la lucidesa, posant en valor la senzillesa radical d’una taula compartida. A través de cites bíbliques, salms, textos fundacionals i entrevistes, ofereix una cosmovisió centrada en l’amor actiu i en la dignitat de tota persona.
El llibre, de 177 pàgines, està estructurat en tres blocs, L’esperit que mou el Xiprer, Acció Social i les Etapes. A l’epíleg, Xavier Quincoces convida al lector a conèixer l’experiència amb el seu escrit “Vine i visquem-ho junts”.
Oferir la seva taula als que no en tenien
La Comunitat d’El Xiprer va començar l’any 1995 a casa familiar del matrimoni Xavier Quincoces i la Mercè Riera. Des de la seva experiència personal, marcada per la discapacitat de dos dels seus fills, el matrimoni va transformar el dolor en una font de vida compartida. El Xiprer va néixer primer com una taula oberta a persones sense llar, i més endavant com una fundació viva, amb múltiples àmbits d’acció social i comunitària.
Al cap de vint anys, el 2015 es va constituir com a la Fundació El Xiprer Vallès Oriental, agafant el relleu. Cinc anys abans, el 2010 s’havia creat l’associació Amics del Xiprer, a càrrec d’un grup de persones de diversa procedència però amb ganes de compartir l’anhel d’implicar-se socialment per donar respostes a alguns dels problemes socials.
El menjador va servir 19.783 àpats l’any passat, va entregar 9.270 lots d’aliments, atenent 469 persones pel que fa a orientació i inclusió, gràcies a la col·laboració desinteressada de 203 voluntaris.
Josep MAS
