Un cop passada la Festa Major, l’Arxiu Municipal de Granollers reprèn la seva activitat i ho fa amb una nova exposició a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada. És la que fa 50 de les presentades per l’Arxiu en aquest espai, i el seu nom no pot ser més engrescador, “De cafè en cafè”, per recordar alguns d’aquells emblemàtics i històrics establiments del ram de l’hostaleria que qui els van conèixer, els troben a faltar. Ara sembla, almenys al centre, convertit en zona de vianants i que només s’omple de vehicles de càrrega i descarrega els matins i dijous pel mercat, que les taules de molts establiments dedicats a servir menjar i , han tornat a envair l’espai públic i on hi havia cotxes aparcats, ara hi ha taules de bars, granges, forns i pastisseries amb servei de degustació, de vegades, fins i tot compliquen una mica el pas dels vianants pròpiament dits. I és lògic, aquelles terrasses dels cafès de la carretera i altres carrers de començament de segle, no eren ni higièniques i agradables uns anys després, en mig del fum i soroll dels cotxes i van anar desapareixent molts dels cafès, bars i granges.
L’exposició, la conformen els catorze plafons habituals, amb setze fotografies i l’explicació del contingut de l’exposició, amb la lletra sobre impressionada a la fotografia de l’establiment més antic, la Fonda Europa, amb més de 250 anys d’història, que està ben aviat dit. Encara en funcionament també hi trobem els bars del Casino, el destinat al públic en general i el dels socis i, per pocs mesos no hi podem afegir el bar, fonda, restaurant, de Cal Layon que va tancar a començament d’aquest any, després de 135 anys d’història. Casualment, la fotografia més antiga que es mostra a l’exposició correspon a aquest local de la plaça de la Caserna, de l’any 1890.
Alguns bars, com els de La Unió Liberal i el del Centre Catòlic, estaven vinculats a aquestes entitats i jugaven un paper clau en el seu funcionament.
La premsa de l’època permet obtenir informació i documentar-se sobre aquests establiments, per exemple, a través de la publicitat que s’inseria als programes de la Festa Major, on donaven a conèixer els seus serveis i productes. Alguns d’aquests anuncis, juntament amb més imatges, que es poden veure a la pantalla de l’exposició i són especialment cridaners i publiciten les especialitats i els serveis que oferia cada establiment: «confort modern, servei esmerat, esplèndides habitacions, garatge i quadres, salons per a banquets a preus molt limitats», deia l’anunci de la Fonda Europa de l’any 1928, que també donava a conèixer els seus «canonges, les millors postres».
Una altra curiositat és constatar el prestigi que tenien les persones que hi havia al capdavant d’aquests locals, a vegades com a cafeters: els seus noms apareixien en lletres grans a l’anunci, com un valor afegit. Aquest prestigi el van mantenir molts cuiners i cambrers fins fa pocs anys, quan aquests professionals de davantal i tovalló blanc al braç, impecables, com es deia, “feien vida i mort a la casa”. I no en citarem cap per no deixar-nos ningú.
Ho diu el full de sala de l’exposició que es pot obtenir visitant-la, juntament amb la postal en edició facsímil que reprodueix el Bar Gratacós, al barri del Lledoner, del 1950: “Fent aquest recorregut, ens adonarem que als granollerins i granollerines sempre ens ha agradat passar estones en bars i terrasses, sobretot, a l’aire lliure, en companyia de família i amics…” Alguns “eren espais de trobada dels socis i també passavolants, d’intercanvi d’idees, progressistes a La Unió Liberal, conservadores al Centre Catòlic, de tertúlia, de fer bullir l’olla sobre la marxa de la ciutat”. I convida, de cafè en cafè, a submergir-vos en una ciutat llunyana, sí, però que manté ben viu aquest bon costum de trobar-se i
compartir conversa en alguna de les nombroses terrasses que amb el bon temps omplen la ciutat”.
Les fotografies dels plafons
Els plafons recullen setze fotografies de les quals hem copiat el seu peu explicatiu de què s’hi veu:
– Bar de la Unió Liberal, 1935. Foto de Joan Guàrdia de la terrassa del cafè de la Unió Liberal, a la seu de l’entitat, situada a la carretera, on ara hi ha el Museu de Granollers. Era un espai de trobada i tertúlia, sobretot política, per als associats i transeünts. La Unió Liberal, fundada el 1887, sobre un ideari liberal i progressista, va ser un referent social i cultural fins a la Guerra Civil, que va ser dissolta per la Falange. A la imatge hi apareixen, J. Bonany, Pericas i J. Porcar i el cafeter, segurament Pere Villà. S’hi servia “cuina de primer ordre, ressopons i sandwichs”. I per Festa Major, “mantecats i gelats a totes hores”.
– Cafè Comercial, 1941. El Cafè Comercial, situat a la plaça del Bestiar, 19, actual plaça Maluquer i Salvador, era la seu del Club de Rirme. Als anys quaranta oferia al seu saló balls selectes, en sessió de tarda i nit, amenitzats amb música “moderna i dinàmica” per l’Orquestra Ibèria.
– Can Peret de la Taverna, anys cinquanta i els propietaris de l’establiment, 1947. Situat a la cantonada de la plaça de la Corona amb el carrer Anselm Clavé, Can Peret era un bar-restaurant cassolà, lloc de trobada per a la tertúlia fent el vermut o un cigaló. En el petit menjador s’hi servien amanides, escaldums, guisats, bacallà amb sanfaina, pa amb tomàquet i embotit… i el dijous, arròs. Al centre, la parella formada per Lluís Diumaró i Teresa Pou, propietaris de Can Peret, amb un familiar, Josep Camello i un client de Barcelona.
– Casino de Granollers, 1930-1936. L’edifici del Casino de Granollers es va inaugurar la Festa Major de l’any 1880, al carrer d’Agustí Vinyamata i allà continua. Tenia teatre, fins l’any 1976, bar, sala i pati que encara es mantenen. A la imatge, trobada de socis d’aquesta entitat que, al costat d’altres com l’Alhambre, Amics de la Unió, Centre Catòlic, Foment de la Sardana i la Unió Liberal integraven un ric i dinàmic teixit associatiu que la Guerra Civil va estroncar.
– Cafè Bar del Centre Catòlic, 1950-1952 i Restaurant Salamero, 1955. L’entitat del Centre Catòlic es va instal·lar en aquest edifici del número 19 de la plaça Maluquer i Salvador l’any 1943. Abans hi havia hagut el Cafè Nou i la societat l’Alhambra, desapareguda durant la Guerra Civil. El Cafè-Bar del Centre Catòlic era regentat a finals dels anys quaranta pels germans Viñallonga. Oferien “un servei especial de lunch i festes”. Entre els anys 1950-60 i per espai d’uns deu anys, Ferran Salamero es va fer càrrec de l’establiment, A la foto, ell mateix amb les filles Conxita i Núria Salamero i el cosí Álvarez.
– Bar Savoy, 1950-1957. En Francesc Gorgui va fotografiar aquest bar situat a la plaça Maluquer i Salvador, número 28, cantonada carrer Vinyamata. Una curiositat del Bar Savoy és que el diumenge hi havia un enllustrador, Enrique Besga, que desenvolupava allà la seva tasca, segons consta en un permís municipal de l’any 1949. Al costat d’aquest establiment hi havia el despatx del representant a Granollers, Francesc Ventura, del popular Anís Picarol (i també del xampany Codorniu).
– Bar Girona, 1963-1969 i l’interior de l’establiment, 1940. Vista del carrer de Sant Jaume, des de la cantonada de la plaça de la Caserna. A la dreta, el Bar Girona, situat al c. Rec, núm. 1, en un edifici que encara existeix. L’establiment el regentava Agustí Figuerola i s’hi podien prendre “aperitius i licors de totes marques”. A la imatge de sota, Mercè Pujol, propietària del bar als anys quaranta, quan havia passat a dir-se Bar Gerona, fotografiada per Mercè Bufí.
– Bar Gratacós, 1950. El Bar Gratacós, situat al barri del Lledoner, prop del carrer de Joan Prim amb travessera del Ledoner, en una imatge de l’any 1950, que mostra una ballada de sardanes amb motiu del sant de barri, una de les tradicions festives més antigues de Granollers. El també conegut com a. barri del Ninot, va pertànyer a Les Franqueses, fins a l’any 1922.
– Bar La Bohèmia, 1917-1922. Un grup d’homes asseguts en una taula al carrer del Bar La Bohèmia, situat a l’aleshores carrer de La Palma, 37, actualment d’Anselm Clavé. A l’esquerra, l’establiment de Can Tirvió. Entre els homes asseguts, d’esquerra a dreta s’identifiquen en Barbany, Josep Bosch, Pere Iglesias; dret a la porta, Esteve Julià, que regentava l’establiment. A la publicitat de 1925, es presentava com “el primer bar” establert a Granollers i “el més acreditat”; a la carta de begudes, oferia entre d’altres, taronjades, llimonades, orxata de València i sodes de fruita.
– Bar i Pastisseria La Palma, 1920-1930. La Palma era una pastisseria, confiteria i botiga de queviures situada al carrer també dit de la Palma, ara d’Anselm Clavé, al costat de La Bohèmia. Propietat de Luís Tirvió, disposava de bar i servei de cafè, gelats i aperitius. L’establiment acollia audicions radiofòniques. Entre les seves especialitats dolces destacaven els bombons coneguts com les Perles del Vallès.
– Bar Layon, 1890. L’origen de Ca Layon es remunta l’any 1889, quan Pablo Planas obre una taverna a la plaça de la Caserna. Des d’aleshores, la nissaga Planas ha menat l’establiment de manera ininterrompuda durant més de 130 anys fins a la jubilació, aquest 2025, de la quarta generació de la família. L’any 1940 l’establiment va comptar amb la primera cafetera i en anuncis de l’època publicitava el seu cafè exprés. Als anys seixanta, va esdevenir tot un clàssic a l’hora d’acollir banquets i convits.
– Bar Vallesà o Can Bachs, 1930-1935. El Cafe i Bar Vallesa, antic Cafe Bachs, estava situat al c. Joan Prim, núm. 155-159, davant del Garatge Baulenas. Servia àpats, begudes i refrescos, aperitius i licors. A la imatge, vista de la terrassa amb alguns clients.
– Granja Marinette, 1950-1960. En Gorgui fotografiava la Granja-Xocolateria Marinette va obrir la seva sucursal a Granollers el dia 3 de juny de l’any 1928, al c. d’Anselm Clavé, 17. Amb les centrals a Parets i Lliçà, estava especialitzada en la venda de derivats lactis i de llet “en ampolles precintades de puresa garantida i de riquesa nutritiva” a 70 cèntims el litre. Llet gelada, crema, natilles i ous frescos de gallina eren altres productes de La Marinette, que feia servei a domicili i també proveïa bars i cafès.
A la pantalla de la sala s’hi projecten imatge d’anuncis de bars i restaurants, publicats a diferents programes de la Festa Major i algun a la premsa dels anys des del 1920 fins al 1933. Tanmateix, hi ha fotografies del Cafè de la Unió Liberal, 1930; Casino de Granollers, 1928, una foto de Josep Bosch; Terrassa de la Fonda Europa, anys 1940; Centre Catòlic, 1950-1952; Bar La Bohemia,1936, foto feta per Albert Canet; el mateix bar l’any 1944, foto de Joan Guàrdia; Cursa de cambrers a la carretera, 1948, foto de Ferran Salamero; Bar Manolo, a la plaça Maluquer, 1928, foto de Joan Guàrdia; Bar Girona, plaça de la Caserna, 1936, foto d’Agustí Figuerola; barra de la Fonda Europa, any 1950, foto d’Antonio Alcalde; Penyes Picarol i Servós, al Bar Comercial, any 1952; Cursa de cambrers a la carretera, 1948; Bar Layon, senyor Figuerola, al Bar Girona, de l’any 1930.
La mostra «Granollers de cafè en cafè. Bars històrics, 1890-1960» podrà visitar-se des d’ara, fins al 28 de novembre, al vestíbul de l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 9 del matí a 8 del vespre.
Josep MAS
