Aquest dissabte, penúltim dia dels nou de Festa Major, tocava treure el mal gust de boca dels geganters, després de no haver pogut fer-se dijous abans del pregó el tradicional ball de Giravoltes i la posada dels mocadors a les dues parelles de gegants per la pluja que va deslluir l’acte. Aquest cop sense esperar pluja, arribaven a Granollers en dos camions i una furgoneta les cinc parelles de gegants de la ciutat de Lleida, a la convidada que, des de l’any 1998, es fa dissabte durant tot el dia. Les cinc parelles feia onze anys que no sortien juntes de la capital del Segrià.
Com és tradicional van ser rebudes pels nostres gegants vells, Cosme i Damiana, a la placeta de Sant Francesc on la florista Susanna Bofill, de la floristeria El Camí de les Flors, de la Porxada, va obsequiar a tres de les gegantes amb tres exquisits rams. Les altres dues no solen portar ram. A la Damiana i la Plàcida, de Granollers també se’ls va canviar el que portaven des de dimecres al vespre. A continuació els convidats i en Cosme i la Damiana van anar en cercavila fins a la Porxada on van ser rebuts amb el seu ball de benvinguda per l’esteve i la Plàcida, els gegants grans de la ciutat i per les autoritats municipals que van convidar els representants dels geganters de Lleida i als de Granollers a pujar a la sala de govern de l’Ajuntament i veure, des del balcó, tots els gegants plantats, ja set parelles, a peu de la Porxada. Fins ara, aquesta ha estat la convidada amb un major nombre d’elements, després dels de la Pedrera de Barcelona i la ciutat de Girona, amb dues parelles cadascuna.
Un cop dins l’Ajuntament, a la sala de Govern de l’Ajuntament, l’alcaldessa, Alba Barnusell, la regidora de Cultura, Vanesa Jiménez i el cap de colla dels geganters de Granollers, Gerard Nogueira, van agrair la visita als convidats de Lleida, encapçalats pel cap de colla, Carlos Ramos i el tècnic de festes de l’Ajuntament, Pau Planas. Després d’un breu parlament per part d’Alba Barnusell que va agrair “la feina que fan els geganters, sense la qual la festa no seria el que és” i de Gerard Nogueira afirmava que “la d’aquest any era uns convidats doblement especial, primer pel nombrós grup i segon, per la qualitat i importància”, els van obsequiar amb un llibre de Granollers i la miniatura del gegant Esteve. Abans de dinar els assistents es van fer la foto de família amb els gegants a la Porxada. A la tarda, segons el programa previst i no sense un petit entrebanc, van fer la cercavila per la carretera i el ball de final de festa a la Porxada. La cercavila va coincidir en espai a la carretera amb la Passada de Rajoles, havent de retardar-se la competició. Això sí, el públic que omplia el recorregut va tenir dos “espectacles” al preu d’un.
Qui són els convidats
El conjunt dels Gegants de Lleida està constituït per cinc parelles de gegants i una parella de gegantons, propietat de la Paeria, l’Ajuntament, i la Regidoria de Cultura és la responsable de vetllar per la seva conservació.
La història dels gegants de Lleida vé de lluny. Al segle XVIII, per exemple, la parròquia de Sant Joan o el gremi d’espardenyers tenien parelles de gegants que participaven a les festes i celebracions de la ciutat. No és fins a la dècada de 1830 que apareixen les primeres informacions que fan referència a una comparsa municipal de gegants. L’any 1840, la Paeria va encarregar a l’escultor Ramon Corcelles, una parella de gegants perquè sortissin a rebre la reina Isabel II i la reina regent Maria Cristina, amb motiu de la seva visita a Lleida el 24 de juny d’aquell any. Aquests gegants esdevindrien, a partir de 1921, els actuals gegants Emperadors Romans, Marc Antoni i Cleòpatra.
Són els gegants originals en actiu més antics de Catalunya.
A finals del s. XIX trobem els Gegants Xinesos eren una donació del canonge Ramon Poch, realitzats el 1896. Recordaven els missioners de l’Església al Tercer Món. Perduts l’any 1936 en l’incendi de la parròquia de Sant Andreu, foren recuperats el 1946, any en què la Paeria decidí encarregar el Ingenio de Barcelona l’actual parella.
A partir d’aquí i fins a l’any 1958 s’anirien incorporant al conjunt dels Gegants de Lleida sis noves figures.
Els Reis. L’any 1949, el governador civil regalava a la ciutat un nou gegant que recorda al rei Jaume I El Conqueridor. L’any següent (1950), s’estrenava la seva parella, la reina Elionor, costejada per subscripció popular.
Els Moros. El 1951 el governador obsequià novament la ciutat amb el Gegant Moro i amb la gegantona donya Violant. El maig del 1952 arriba a la ciutat la Reina Mora donya Zobeida, regal en aquesta ocasió, d’un nou governador civil.
Els gegantons. Finalment, el 1958 arriba a la ciutat el gegantó Infant Berenguer, parella de donya Violant. La darrera incorporació va tenir lloc el 1995 amb els Gegants Faraons o egipcis, realitzats també al taller El Ingenio, de Barcelona, i que recorden aquella època de començaments del s. XX en què els gegants influïts per esdeveniments com l’estrena de l’òpera Aïda o la inauguració del canal de Suez, van anar vestits d’egipcis.
Els gegants ballen el Ball dels Gegants de Lleida. És per aquest motiu que han d’anar acompanyats d’una formació de música tradicional, que actualment és una colla de grallers. Aquest acompanyament amb gralles és relativament modern, antigament s’ha constatat que hi anaven altres acompanyaments, un dels més coneguts i recordats, habitual en el segle xx, va ser el clarinet i el timbal. En ocasions excepcionals, poden anar acompanyats per altres grups musicals, com bandes de música i orquestres. Com a dada anecdòtica, el gremi de perruquers de la ciutat de Lleida s’encarrega desinteressadament de pentinar els gegants.
Empat a la passada de rajoles per mantenir l’interès
Les proves de la Passada de Rajoles de dissabte a la tarda van posar la classificació d’allò més interessant. Empat a 6, deixant la sorpresa pel concurs de rajolers. A la passada infantil que començava davant la Paradeta, fins al final del carrer Clavé. Després d’haver estat retardat l’inici per coincidir en el programa amb el recorregut de la cercavila dels gegants convidats de Lleida, un cop mesurades les alçàries, mínima i màxima dels participants, la passada va començar a córrer, per acabar amb el resultat de 160 a 139 rajoles ben passades, a favor de la colla dels Blancs. Recol·locades les fileres ja amb els participants adults, aquesta vegada começant a l’alçada de la fonda Europa, es va fer la segona prova que un cop fet el recompte va fer que el presentador de l’acte, Pep Callau mantingués el suspens per acabar cantant el resultat, 336 a 333 a favor de la colla de… Blaus. Al matí la colla blava havia guanyat el llançament de rajoles al parc. Per tant, un empat.
Josep MAS
