Un dels actes més multitudinaris i amb molta acceptació de la Festa Major de Blancs i Blaus és, sens dubte, l’arrossada popular que es fa divendres a migdia al parc Torras Villà. Des de mig matí ja hi havia qui havia reservat taula sota els arbres del parc, després d’haver encarregat la corresponent ració d’arròs, pa i postres per tan sols sis euros, amb el requisit indispensable que sempre hi ha d’haver algú assegut i no es poden deixar penyores.
La confecció de les dues paelles que n’haurien de sortir més de tres mil racions estava a càrrec dels cuiners i xefs dels restaurants DO, Os galegos, Can Parera-El portal vell, Bocactoria i el Grillat, amb l’organització del Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental i la col·laboració del Club Esportiu Llerona.
Durant tot el matí s’havien anat preparant els ingredients, 330 quilos d’arròs, 350 de pebrot i altres 350 de ceba, per al sofregit; cent quilos de llagostins, 50 de calamar i 70 de sèpia i per arrodonir-ho, cinc-cents litres de fumet de peix.
Un cop acabada la tronada de migdia, el parc es va anar omplint, esperant el moment de posar l’arròs a la paella, com cada any amb l’ajut de les autoritats municipals i els responsables de les colles de Blancs i Blaus. Després, ja pel voltant de quarts de dues només calia esperar que l’arròs s’anés coent i començar a repartir les racions. Mentrestant, durant tot el matí l’incansable Pep Callau havia fet que l’espera es fes menys llarga, ja que té recursos per a mantenir l’atenció dels assistents encara que no es vulgui. Realment genial el “relat” que va fer micro en ma com si d’un locutor del No-Do es tractés, explicant la visita de les autoritats del temps, imaginàries a l’arrossada.
Competició d’escacs, dominó, ping-pong i futbolí, guanyats pels Blancs
Des de les onze del matí la plaça de la Corona s’havia convertit en un “poliesportiu” en el que s’hi practicarien les competicions, totes elles puntuables, d’escacs, dominó, tenis taula i futbolí. La matinal acabaria amb un regust per la colla dels Blaus, ja que totes les competicions van ser guanyades pels de la colla blanca, excepte la de futbolí que van empatar i adjudicar un punt cada colla. Després del Correvent del dia d’abans que el van guanyar en la prova infantil els Blaus i la d’adults els Blancs, la classificació estava a favor de la colla blanca per 5 a 2. La revenja arribava amb l’estirada de corda, amb dues noves victòries dels Blaus i l’empat a cinc amb el llançament de rajoles de dissabte. Quan redactàvem aquesta notícia restaven per repartir tres punts, els dos de la passada de rajoles de dissabte i el del concurs de rajolers de diumenge a la tarda.
Estirada de corda “blava” per cinquè any seguit
La colla dels Blaus demostrava una vegada més la seva superioritat aquest divendres a la tarda en l’estirada de corda de la festa major. En el tram del carrer Anselm ple totalment, els infantils blaus van tardar tan sols 31 segons en guanyar la primera estirada i un xic més, 45 segons la segona tanda, no essent necessari fer una tercera ronda. A continuació tocava el torn als adults “encapçalats” al costat de cada colla de la corda per una dotzena “d’armaris i armaries” si és correcte dir-ho així. Més o menys, la prova va anar igual que la infantil, ja que en les dues estirades els Blaus van fer retirar cap al costat nord als contrincants, sense haver d’arribar a una tercera ronda. La colla dels Blaus guanyaven la prova per cinquena vegada consecutiva, des de l’any 2019, tenint en compte el parèntesi de 2020 i 2021 que, per la pandèmia, no es va poder celebrar. Abans, però els Blancs havien guanyat en disset ocasions seguides.
Durant la preparació els organitzadors de la prova i el presentador, Pep Callau, explicaven una mica alguns aspectes del joc i del material, la corda, que molt gent no sap, es reniva cada tres anys ja que perd qualitat. El secret per una bona estirada està en el primer moment, des que es dona el senyal de començar, una estrebada forta i seguida. La corda, que queda rígida, mesura cent metres i arriba a dilatar-se deu metres per cada costat. Un cop aquest primer pas ja tot depèn de la força de cada grup, i molt important a tenir en compte, un cop acabada l’estirada, no deixar a anar la corda de cop, ja que tothom podria anar a parar per terra.
Josep MAS
