La cerimònia del pregó és un acte dels de més durada de la Festa Major i que acull un nombrós públic, tant en el recorregut de la cercavila com a la plaça de la Porxada, amb les actuacions dels diferents grups i la lectura del pregó pròpiament dit. Aquest any i malgrat haver-ho anunciat, la pluja va fer que el pregó acabés en un seguit d’incidents que, entre els més destacables va fer que no es pogués gaudir de l’esperat ball de giravoltes dels gegants i la posada de mocadors. Tanmateix, el pregó va acabar sense haver gairebé ni començada la traca final que, de fet hauria de donar l’inici de la Festa Major. Havien anunciat possibles pluges fortes, però contràriament com ja s’havia fet en una altra ocasió que l’acte es va traslladar al palau d’esports, es va mantenir l’acte en el seu escenari habitual. Després de la tronada d’inici i la desfilada dels elements i grups festius, aquests entraven a plaça, passades les set de la tarda, encapçalats pel Colom, seguit dels capgrossos, els gegants de la ciutat, Esteve i Plàcida, Cosme i Damiana, acompanyats per la música dels grallers del Bages, de Rajadell; la Mulassa, amb els músics de Trifàsic de Reus; els membres de l’esbart Dansaire i un moment esperat, els pregoners, aquesta vegada cinc joves , Núria, Imma Xevi, Kio i Jordi que arribaven a la Porxada en tricicles de Granollers Pedala i Cardedeu Vital, com els que en alguns indrets d’Orient transporten a turistes. Darrere d’ells feia entrada la comitiva blava amb el rajoler Miquel Locubiche i els gegants dels primers rajolers, Joan Josep Biscarri i Amador Galí i a continuació la comitiva de la colla blanca i el seu rajoler Davi Galí. Tocava després el torn dels elements de foc de la festa, el Drac de Granollers, la Granota de Can Bassa, els Diables que van representar el seu ball parlat, amb un Llucifer que estrenava el seu nou vestit segons el model original, tancat l’entrada amb l’esperada actuació dels Xics de Granollers amb el seu pilar caminat fins al peu de l’Ajuntament, enlairant tots els elements del pilar fins a dalt del balcó. Després d’aconseguir que el públic els fes espai al mig de la plaça, que sempre costa, els castellers van aixecar després d’un segon intent dos castells simultanis, un 3 de 7 i un 4 de 7.
Quan ja començaven a caure quatre gotes el primer en poder fer el seu ball va ser el Colom, que va deixar pas a l’Esbart Dansaire i la seva entrada amb el galop al so del pasdoble “A la fiesta”, del mestre Vila Ayats. Encara van tenir temps de fer els seus balls els Capgrossos i la Mulassa, amb el consegüent perill pels seus portadors en un perillós terra mullat de la plaça. Feia poc que el mantenidor de l’acte, Pep Callau i algun membre de l’organització havien dit per megafonia que anaven seguint la nuvolada a través d’Internet i “semblava que era un núvol petit i de poca intensitat i que no hauria de ploure gaire…” Eren ja tres quarts de nou del vespre quan la pluja va obligar a la retirada dels músics i protegir a correcuita els aparells de so. Els gegants els van refugiar sota la Porxada, amb tristor per part de la colla de geganters, alguna fins i toit plorant, ja que s’havia de suspendre el ball de giravoltes i la posada de mocadors que havia estat previst que anés a càrrec d’en Llucifer la Diablessa, l’Arcàngel Sant Miquel i un timbaler , amb motiu de la commemoració del 40è aniversari dels Diables. Tampoc va ser a temps de fer el seu ball el Drac. La plaça es va omplir de paraigües i alguns s’agafaven la incidència ballant al so de la música del Correaigua. Alguns del públic ja ho van donar per acabat i van marxar cap a casa. Al balcó de l’ajuntament s’hi mantenien dempeus l’alcaldessa i alguns membres del consistori i de les colles esperant si la pluja afluixava, com finalment va ser així i com a mínim es va poder llegir el pregó.
Un pregó llarg i amb crítiques variades
Ja hem explicat que els pregoners aquesta vegada van ser cinc veïns anònims escollits per la colla dels Blaus, guanyadora de l’edició de l’any passat com mana el reglament. Com a novetat, no va ser recita o llegit des del balcó de l’Ajuntament o des de l’escenari com és costum i es va fer des del balcó del tercer pis de l’edifici de Can Cunillera, a la cantonada del carrer de Santa Esperança. Per algunes cares dels assistents es veia que el pregó es feia llar, de fet va durar gairebé vint-i-dos minuts. Com no podia ser menys, van fer un pregó amb diferents reivindicacions, en l’àmbit educatiu, en el tema del genocidi del poble Palestí, exigint la no col·laboració amb Israel; defensant el model festiu de la festa major, fent menció de les queixes dels veïns pel soroll a les nits. A l’Ajuntament li va tocar el rebre per no fer arribar a l’hora els programes de la festa i pel comportament del jurat que no es prenen seriosament la seva feina… També van parlar de la massificació de la festa, encara que no s’hi pot fer res, ja que la ciutat també creix. Un cop acabat el pregó els pregoners s’havien de traslladar, ara sí, obligatòriament al balcó de l’Ajuntament per encendre la traca d’inici de festa. En Pep Callau s’ho veia venir i abans d’encendre-la li va demanar al representant de l’empresa de pirotècnia de València si hi podia haver cap problema per la puja i li va respondre que no. Els pregoners van acostar la metxa a la traca i… pim, pam, pum i prou. En Callau ho qualificava de “coitus interrumptus i en Callau ha quedat callat…” Ho van intentar un segon cop i finalment la traca es va donar per acabada i va començar a sonar la Guimbada. Són coses del directe que en dirien a la tele. I no passa res. La festa continua. Aquest divendres, festiu laboralment a Granollers, entre molts d’altres, tres plats fots, el campionat de dominó, escacs, ping-pong i futbolí, al matí; l’Arrossada, al migdia i l’estirada de corda a la tarda, després d’haver fet la digestió i una mica de migdiada. Continuarà…
Josep MAS
