Quan aquests dies agafem el tren a l’estació de França, la de Granollers Centre, d’entrada i sense saber que és, ens sobta veure que l’estació no és com hauria de ser o com era fins ara. El que els torns d’entrada per validar el bitllet o que els ascensors no funcionin no és, ja que això ja s’ha tornat en una característica més habitual de l’estació i del servei de Rodalies. Després, una vegada a l’andana i esperant l’arribada del tren descobrim que a les vies més allunyades, cap a llevant, el que els més antics encada en diem “l’esplanada”, ja no hi ha cap vagó, amb cisternes de tota mena de productes químics, tòxics, inflamables, corrosius… Tampoc hi ha les grans grues que traslladaven les cisternes del tren al camió que les havia d’acabar de portar al seu destí. Encara que sembli impossible, tot aquest perill en lloc d’allunyar-se de Barcelona com fan amb tot el que a la capital fa nosa, que ens la porten cap amunt, sembla, dèiem, que aquest perill ha fet el contrari i anirà a parar a la macro estació que s’està acabant de construir a La Llagosta. De moment, però totes aquestes matèries no se sap on paren, però a l’estació de Granollers-Mercaderies, ja no hi són.
Enrere queden unes instal·lacions ferroviàries de la terminal, amb una superfície aproximada de 15.500 metres quadrats per a ús logístic va ser construïda a la que en dpeiem “esplanada” quan encara ni hi havia la nova estació de viatgers.
Constava de dues platges de cinc vies de 7.600 i 7.750 metres quadrats, on s’efectuaven les operacions de càrrega i descàrrega d’unitats de transport intermodal, un terreny de 2.200 metres més i una oficina de 120 i un magatzem de cent metres quadrats.
Segons dades facilitades pel gestor ferroviari, durant l’any 2018, la terminal de mercaderies de Granollers va enregistrar una activitat de 673 trens d’entrada i sortida, 19.600 unitats de transport manipulades i un total de 784 hores de moviment de locomotora dins el recinte de l’estació.
La gestió de serveis i comercialització de la terminal de mercaderies es va adjudicar l’any 2019 a una Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per Transfesa Logistics, Slisa y Renfe Mercancías, tal com publicava El Mercantil. El contracte s’havia signat per més e 1’6 milions d’euros i per un període inicial de sis anys, amb la possibilitat de perllongar-lo tres anys més.
L’estació de mercaderies, la majoria matèries perilloses, tal com ho manifestaven les etiquetes dels productes que transportaven les cisternes es va posar en funcionament després que l’espai conegut com “l’esplanada” hagués tingut altres usos. Un dels primers usos ferroviaris va ser com a base d’emmagatzematge de rails i soldadura per allargar la seva longitud dels que es van anar canviant a les línies entre Saragossa i Portbou.
Curiosament, també en aquell espai va tenir lloc un peculiar accident que encara que afortunadament no va causar cap víctima mortal, va provocar desenes de ferits. Era per l’Ascensió de l’any 1951 quan s’hi va instal·lar una plaça de braus desmuntable i mentre es celebrava la “novillada” es va ensorrar la grada, amb la plaça plena, actuant les forces de seguretat, Creu Roja i Guàrdia Civil, atenent els ferits a l’Hospital i la Policlínica.
La instal·lació estava dotada actualment d’un servei d’alarma per alertar la població, que s’ha posat en prova, a manera de simulacre, en diverses ocasions. El novembre del 2023, però, l’alarma va ser real, activant-se el pla d’emergències del sector químic (PLASEQCAT) per una fuita de pentano d’una cisterna amb 25 tones d’aquest producte inflamable. Es va desallotjar l’estació, sense que afectés, però a l’estació de viatgers de Granollers-Centre, mentre va durar l’actuació dels Bombers per controlar la fuita, comptant també amb diverses dotacions del Sistema d’Emergències Mèdiques i dels Mossos d’Esquadra.
Aviat quedarà només un terreny que és molt festejat per l’Ajuntament de Granollers i que no se sap ben bé com ha d’anar el seu canvi d’ús i la possible urbanització de la zona, per on passa el camí de Santa Quitèria, de manera provisional com a perllongació del passeig de la Muntanya fins a la Ronda Sud. Per altra banda també ha quedat inutilitzada la via de maniobres que feia servir l’estació per canviar de vies i que anava paral·lela a les vies generals de la línia de Portbou, des del pont de la carretera de la Roca fins al del carrer Viñamata. En cas d’arribar-se a soterrar mai aquest tros de via, el túnel ja podria ser més estret, sense aquesta via i la que antigament anava fins a Les Franqueses, a la línia del Nord, fa temps eliminada.
Josep MAS
