Després del seu tancament, fa un any i tres mesos, amb motiu de les obres que s’hi han fet, referents a la instal·lació del nou sistema de climatització per optimitzar el control climàtic de les sales d’exposició i de les reserves emmagatzemades, el Museu de Granollers, del carrer Anselm Clavé obria de nou les portes al públic aquest divendres 20 de desembre a la tarda. L’acte d’inauguració començava a peu de carrer, amb la presència de l’alcaldessa, Alba Barnusell; el director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, l’arxiver i historiador Joaquim Borràs; la regidora de Cultura, Vanesa Jiménez i la directora del Museu de Granollers, Glòria Fusté; havent excusat la seva presència la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández. Després dels parlaments de benvinguda al nombrós grup de ciutadans que esperaven per poder comprovar el nou aspecte de l’equipament, autoritats, entre les quals hi havia una bona majoria de regidors, el rector de la Parròquia mossèn Josep Monfort, acompanyat del qui ho va ser molts anys, mossèn Blai Blanquer, els exalcaldes Josep Pujadas i Josep Mayoral, així com diversos historiadors, es va passar a la visita de les noves exposicions.
A partir d’ara es poden visitar quatre exposicions, El retaule de sant Esteve de Granollers; In Illo Tempore, Granollers en època romana; Una història sense paraules.Antibiografia; i a una retrospectiva de l’artista Anna Estany: TRASH Studio Lab.
Sens dubte, la joia de la corona és el Retaule de Sant Esteve de Granollers en una molt acurada exposició amb el títol Històries sense paraules, una proposta tal com explica el full de visita de l’exposició editat pel mateix Museu i del que agafem la informació, realitzada gràcies a la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya. A partir del retaule de sant Esteve de Granollers, d’època medieval, ens endinsem en un temps en què les imatges parlaven més fort que les paraules i els artesans creaven autèntiques obres d’art que adornaven els nostres temples. Amb pinzells i pigments naturals, donaven vida a les històries sagrades, transformant les taules de fusta en finestres cap al món espiritual.
El recorregut de la mostra comença amb l’exposició d’un conjunt d’elements, com tretze mènsules provinents de l’església gòtica de sant Esteve, destruïda l’any 1936. Crida l’atenció el retaule de sant Sebastià i sant Eloi, pintat cap al 1500, obra del taller dels germans Vergós, provinent de la capella lateral, dedicada als dos sants, també de l’església de Sant Esteve de Granollers, i que es va vendre l’any 1917 conjuntament amb el retaule de Sant Esteve, a la Junta de Museus i que gràcies a aquella acció es van salvar de la crema.
Continuant la visita es poden observar una recreació en forma d’audiovisual de l’aixecament de l’església gòtica de Sant Esteve i un altre que ens convida a conèixer el treball als tallers de l’edat mitjana i la funció adoctrinadora dels retaules en aquella època. De seguida criden l’atenció dos fragments de la trona petita de la capella del Roser, de fusta policromada de l’any 1703. Aquestes peces porten inclosa una lliçó d’història local poc coneguda. Van entrar al Museu de Granollers, l’any 1936 i es deu la seva conservació al pintor Vicenç Albarranch Blasco. El comitè revolucionari va facilitar que la Junta del Museu recuperés alguns elements artístics abans de l’incendi de l’església. Albarranch es va enfrontar als que la cremaven i va ser amenaçar i encanonat.
L’exposició acaba el seu recorregut amb la visió del retaule de Sant Esteve en una instal·lació que simula la seva situació al temple gòtic. Són tretze taules, amb catorze escenes, veritable joia del gòtic català. Val la pena la seva observació des de la segona i la tercera planta del museu.
Dos audiovisuals ens acompanyen en aquest camí: un amb la recreació de l’aixecament de l’església gòtica de sant Esteve de Granollers i un altre que ens endinsa en el treball dels tallers en època medievals i la funció adoctrinadora dels retaules en aquesta l’època. El nostre periple ens mostra dos fragments de la trona petita de la capella del Roser, de l’any 1703 i finalment ens aboca cap al retaule de l’altar major, quasi conservat completament, un conjunt retaulístic emblemàtic format per 13 taules amb 14 escenes, una joia del gòtic català a cavall entre el segle XV i XVI que tanca el recorregut de l’exposició.
In illo tempore. Granollers en època romana, l’altra mostra que no ens poden perdre els qui no la veiessin, quan es va presentar abans de les obres, és la denominada In illo tempore, Granollers en època romana que ens transporta a dos mil anys enrere i ens convida a descobrir el nostre patrimoni cultural i la nostra història a través de la col·lecció de peces de què disposa el Museu. L’exposició ens acompanya a descobrir el nostre patrimoni i el passat de la Granollers romana, un centre de producció alhora que residencial, pertanyent a un ric propietari. Es poden veure, ben identificades més de tres-centes peces, com àmfores, monedes, gerres, agulles d’os, de mosaics a plats… L’exposició, no en va, ha estat guardonada amb el premi Musa 2023 dels XXXI Premis Auriga, a la millor exposició sobre el món antic.
Josep MAS
