Per culpa d’un accident domèstic he hagut de passar uns dies ingressada a l’Hospital de Granollers. Han estat 10 dies duríssims, amb molt de dolor, i em deixarà un temps fora de servei per recuperar-me i tornar a la normalitat.
Per a algú que ha treballat gairebé 25 anys a l’hospital, passar a l’altra banda, la de les persones usuàries, i haver-se de deixar cuidar ha estat tota una experiència nova que m’ha fet reflexionar molt sobre la importància de les cures.
M’he sentit feble i vulnerable, i des del primer moment que vaig entrar al centre, cada persona amb la qual m’he topat ha fet que em sentís atesa i valorada. En cada moment, he sentit que tenien cura de mi.
Tenir algú amable al telèfon que t’acompanya des del 112, la rapidesa d’actuació del SEM, la proximitat i dolçor del personal d’infermeria i radiologia a urgències, els traumatòlegs, clars, concisos, i donant totes les explicacions i la confiança necessàries per a una intervenció que no semblava fàcil, el somriure i la mà agafada de la infermera a la unitat de recuperació postanestèsica, la carícia a la galta dels qui et porten amunt i avall pels passadissos, i sobretot, el personal d’infermeria de traumatologia. Totes elles. Dones que cuiden, que t’ajuden, que et fan sentir ben atesa, a mi i a les tres dones (grans i molt fràgils) amb les quals he compartit estada a l’habitació. No puc expressar prou el meu agraïment.
Els serveis sanitaris són serveis públics, fruit dels nostres impostos. Els mateixos impostos que permeten atendre les milers de persones que han patit la maleïda DANA a València i altres zones d’Espanya. Són aquests impostos els que permeten reconstruir les infraestructures malmeses, portar aliments i aigua a les víctimes, buscar sense descans els desapareguts, ajudar els negocis a recuperar-se, sostenir les persones treballadores enmig del caos en què es troben, i donar suport econòmic i logístic als ajuntaments per reconstruir els pobles i ciutats afectades. I la solidaritat. Tantes i tantes persones d’arreu que, des del primer minut, han estat allà, col·laborant amb les tasques de reconstrucció, portant ajuda de forma desinteressada i oferint el seu suport a aquells que ho han perdut tot.
El poble no salva el poble. Que ningú caigui en aquest parany. Al poble el salven els serveis públics i les estructures d’Estat, totes: les europees, les del govern central, les de les comunitats autònomes i les municipals. I, per sort de tots i totes nosaltres, vivim en una democràcia, tot i que imperfecta, que ho fa possible. Cuidem-la.
Andrea Canelo Matito
Diputada al Congrés i Regidora de l’Ajuntament de Granollers.
Novembre de 2024
