La Gala del Comerç que l’Ajuntament de Granollers i l’Associació de comerciants Gran Centre organitzen des del 2018, celebrava divendres la seva sisena edició dels premis Porxada, només interromputs l’any 2021 a causa de la pandèmia. En aquesta edició es reconeixia el periple comercial d’onze establiments; a la família Novellas, per la seva trajectòria, concedint el premi honorífic al ceramista granollerí Santi Subirana.
Després de l’obertura de l’acte amb l’actuació del cor Veus de la Societat Amics de la Unió, en primer lloc, i abans de començaramb l’entrega de distincions, el comerç de Granollers feia una menció molt especial a la família Sijes que, des de fa 150 anys, dona nom a una de les botigues més antigues de la ciutat, amb la cinquena generació darrera el taulell al seu establiment de la plaça de la Porxada. En el seu moment, Joan Sitges ja va rebre el premi com a botiga, llavor de més de cent anys.Premis a la trajectòria comercial
La primera a pujar a l’escenari era Montse Rojas, propietària de l’ATELIERFLAMENCO MRS, un establiment únic a Granollers i dels pocs existents a Catalunya especialitzats en confecció i moda flamenca i complements, així com articles per a fires i romeries. Ubicada al carrer Vidal i Jumbert, al barri del Congost i amb clients repartits per tot Espanya i l’estranger.
LA MAGRANA VALLESANA rebia el seu reconeixement pel seu compromís amb el consum responsable i la sostenibilitat. Creada l’any 1910 com un projecte cooperatiu, arrel de la necessitat de repensar la manera de consumir aliments i relacionar-se amb el medi ambient i els productors locals. A la seva botiga, al carrer Fontanella s’hi poden trobar més de mil cinc-cents productes ecològics, de proximitat i comerç just, amb productes de cosmètica, higiene personal i neteja de la llar. Entre altres activitat, l’empresa participa en projectes d’ajuda alimentària en col·laboració amb l’Ajuntament i la Creu Roja.
LA CLOSCA, establiment del carrer de Santa Elisabeth. Després de més de trenta anys de dedicar-se a la comercialització de fruita seca, en Sebastià i la Maria del Pilar de la Cruz van decidir ara fa més de vint anys obrir la botiga que disposa també de tota mena de fruita deshidratada, amb un producte estrella a causa de la seva actual demanda, el gingebre.
DE LA MUR. La història d’aquest comerç començava fa 24 anys, obrint una botiga de mobles antics i decoració, l’Antic, al carrer Conestable de Portugal, que al cap de poc temps es traslladaria al carrer Josep Umbert. L’empresa es va crear gràcies a la iniciativa de David Laurens, Montse Murciano i les seves filles, Ivet i Jana. La Montse va començar fabricant coixins per als seus establiments i participant en fires a Barcelona i a Madrid. L’any 2015, la família va crear la marca De la Mur. Les seves creacions es venen actualment a més de mil botigues repartides per Catalunya, Espanya i fins i tot a l’estranger. Fa poc han obert una botiga al carrer Santa Anna, La Mercantil.
Recentment, la botiga SELECCIONES NAVARRA, del carrer amb el mateix nom, era notícia pel seu proper tancament. In extremis la Pilar Casasnovas, que ara es jubila finalment ha aconseguit poder traspassar la botiga i no tancarà les portes. La Pilar Casasnovas és botiguera per tradició familiar. L’any 1960 els seus pares obrien una tenda de queviures al carrer Prat de la Riba. Quinze anys després van traslladar el negoci al carrer Navarra, just per davant on ara hi té la botiga de roba que va iniciar l’any 1978 Pepita Gironell. L’any 1992 la Pilar va començar a treballar amb ella i deu anys després, quan la Pepita es va jubilar, la Pilar va agafar el traspàs de la botiga que amb el temps va anar adaptant a les necessitats canviants de la clientela, especialitzant-se en roba per a persones grans. Ara, curiosament una clienta, es farà càrrec d’aquesta petita botiga de barri amb història.
Josep Maria Palau va començar a treballar en el mateix lloc on des de fa 50 anys hi ha la COPISTERIA PALAU, però fent de barber amb el seu pare que li va ensenyar l’ofici. La idea de la foto copisteria va sortir gairebé de casualitat quan Palau, que era un dels fundadors de les Colònies de Sant Esteve, es va trobar amb la necessitat de poder imprimir els seus butlletins i sense més ni més, va comprar una multicopista. L’any 1974, junt amb la seva esposa, Anna Rodríguez van obrir la primera botiga al carrer de Santa Esperança. El 1981 inauguraven una segona botiga al carrer Mare de Déu de Núria, amb un servei d’autoservei dedicat als estudiants. El 1984 van ser els primers a fer fotocòpies en color, obrint un altre establiment a les Galeries Sant Carles, el 1987. Finalment, l’any 2011, per necessitat d’adaptar el negoci a l’era digital, es van unificar les tres botigues a la inicial del carrer de Santa Esperança que ara ocupa les tres plantes de l’edifici.
OSTRYA, EL CELLER DEL FERRER, es el més jove de tots els guardonats enguany. L’any 2016, Carles Font i la seva esposa Anna Jordana obrien l’establiment situat al carrer Joan Prim, al costat dels “Frares”. Antigament, el local havia estat la ferreria creada per l’avi d’en Carles, Miquel Font Bartrina l’any 1939 i que després va succeir el seu fill Francesc Font Martori i fins i tot el mateix Carles. La ferreria va tancar l’any 1997. Guardant l’encant que tenien les parets de l’antiga ferreria i alguns estris de ferro forjats del seu avi, s’obria el nou establiment amb el nom d’Ostrya, amb referència als arbres del mateix nom que hi ha a la vorera del davant, des de fa més de 40 anys. Ara ofereixen productes de proximitat, amb diferents seccions com la fleca, la xarcuteria, el celler, queviures i la zona de restauració, especialistes en ostres.
La CARNISSERIA FONT, de la plaça de les Olles va ser creada l’any 1937, en plena guerra civil. Els fundadors van ser en Federico Font, tractant de bestiar i Maria Virulés, cuinera del bar restaurant de la Unió Liberal. Font comprava personalment la carn de cavall a ramaders de la comarca. El negoci va prosperar i van obrir dues noves carnisseries, a la plaça Perpinyà i prop de Ca l’Umbert.
Acabada la guerra els van prohibir vendre carn de cavall durant dos anys, quan van tornar a reprendre el negoci. Quan en Federico es va jubilar es van fer càrrec del negoci en Josep Font i la Pepita Vilà, reformant l’edifici i ampliant l’oferta, amb carn de xai i vedella. Des del 2011, els seus fills, Frederic, Pere i Assumpta Font Vilà gestionen el negoci com a tercera generació.
Tocava ara el reconeixement a dos dels establiments més emblemàtics de la ciutat, Cal Jijonero i la Paradeta, havent començat tots dos de manera molt semblant a Granollers. La història de CAL JIJONERO comença l’any 1933 quan en Josep Pla Sirvent, que viatjava de Xixona a Granollers dues vegades l’any, muntava la parada davant de la fonda Europa, l’estiu per vendre gelats i l’hivern, torrons. Amb el temps, en Josep i la Guadalupe van obrir La Perja de Jijona a la plaça Maluquer i més tard, l’any 1965, una fàbrica de torrons al carrer Tetuán. A final dels anys 90 la fàbrica es va traslladar a Cardedeu y van obrir la botiga del carrer Corró amb el nom de Cal Jijonero. A la gala es va dedicar un record especial per la Glòria Pla, traspassada fa poc i considerada per tothom com l’ànima de l’establiment. Actualment, la tercera generació està al capdavant del negoci familiar amb la Marta a la botiga i el seu germà David, mestre torroner, a la fabricació.
LA PARADETA, amb quatre generacions treballant de sol a sol, va començar l’any 1931 quan Ceciclio Doña i la seva esposa, Emilia López arribaven des de Lúcar (Almeria) sense gaires recursos econòmics, compensats pel gran esperit de treball. Van començar amb la venda ambulant pel carrer, venent herbes i fruits secs i salats, amb una “paradeta” amb rodes, anant amunt i avall des de la plaça de la Corona fins al carrer de Santa Esperança, ampliant el negoci amb la venda de cacauets a la porta del cinema Majestic. Els fills, Pepe, Ramon, Gavina, Clotilde, Isabel i la Maria no es van quedar enrere i van treballar amb els pares des del primer moment, no tancant cap dia de la setmana i rellevant-se els germans per anar a dinar. La parada ambulant va durar fins a l’any 1951 quan l’ajuntament va prohibir aquest tipus de venda i els Doña van comprar l’antic taller de bicicletes de Cal Hernández. Actualment, porten la botiga en Rafel, fill d’en Ramon i el seu fill Guillem, la quarta generació.
El reconeixement a la tradició familiar d’aquest any acabava amb els propietaris de la FARMÀCIA ARIMANY, també la cinquena generació.
Amb aquest nom començava la seva trajectòria l’any 1930 quan Josep Lluis Arimany i el seu fill Claudi van deixar la farmàcia familiar de La Garriga per comprar l’antiga farmàcia Huguet de la plaça Maluquer, L’any 1938, a la mort del seu pare, en Claudi assumia la direcció del negoci. Aquell any la farmàcia va ser un dels punts d’auxili immediat després del bombardeig del mes de maig. La tercera generació arribava el 1955 amb Modest Arimany, qui modernitzava l’establiment. Modest moria sobtadament el 1963 i la seva esposa Maria Rosa Barceló es va fer càrrec del negoci, havent de contractar un farmacèutic titulat. L’edifici antic es va enderrocar, inaugurant l’actual l’any 1966. Deu anys més tard la Marina Arimany Barceló, amb la carrera acabada, va agafar el negoci, continuant-lo el seu fill Joan, la cinquena generació.
Guardó honorífic al ceramista Santi Subirana Soto
La història familiar començava fa més de cent anys quan el 1921, el besavi d’en Santi Subirana Soto, Felix Polls, va instal·lar al carrer Girona el seu forn d’obra. Van continuar l’ofici, el seu avi i el seu pare, aprenent ella també l’ofici fent peces de terrissa catalana, cassoles, olles, plats, càntirs… Més endavant es va interessar per la porcellana grega antiga i la xinesa. Va compaginar els estudis de belles arts amb el treball de la ceràmica, a casa seva. A mitjans dels anys 1970 s’interessa per la ceràmica de nova creació i deu anys més tard va ser autor de les obres que més l’han marcat, principalment inspirades en la natura, començant a fer exposicions a Granollers, la Comarca i a Barcelona. Als anys 90 participa en exposicions a França i la seva obra ja era molt apreciada i es convidat a formar part com acadèmic en diverses acadèmies d’art, de ciències i lletres de França i Itàlia, el que li va permetre obrir-se a l’escenari internacional, exposant al Japó, EEUU, Suècia i altres països. Ha rebut molts premis i reconeixements de diferents Paísos, però el que el fa més feliç és que el seu llegat cultural pugui ser un referent d’inspiració per a futures generacions. Li va fer entrega del guardó l’alcaldessa, Alba Barnusell.
Reconeixement a la família comercial històrica
El premi d’aquesta categoria, que reconeix les famílies comercials centenàries, requeia en aquesta edició a la família Novellas L’any 1901, Pere Novellas, besavi de l’actual propietària, pioner en el món de les assegurances a Granollers va veure la necessitat de protegir els ben patrimonials de les persones que acudien a la notaria on treballava. Va començar recorreguent pobles i masies amb el seu carro tirat per mules, oferint un servei que era innovador per aquella època. Va fundar la seva agència al carrer Alfons IV. Anys més tard es va traslladar primer al carrer Anselm Clavé i després a la plaça Maluquer. Als anys 1930 arribava la segona generació, amb el seu fill, Adolf Novellas, en uns temps molt difícils. A la dècada de 1950 es va produir el segon relleu, amb Josep Maria Novellas que en el seu començament va treballar junt amb el seu pare. El 1980 en morir el pare va quedar com a titular de l’empresa. Una dècada després s’incorporava la quarta generació amb els germans Adolf i Lourdes.
Al final dels anys 2000 van canviar la seu al carrer Barcelona i més tard, el 2011 en morir el seu germà, la Lourdes Novellas Rodríguez es va fer càrrec ella sola del negoci que es va traslladar de nou, aquesta vegada al carrer Ricomà. Ara el fill de la Lourdes, Albert Mesas Novellas, de la cinquena generació qui li toca portar el negoci endavant. L’encarregat de lliurar el guardó de va ser el conseller de treball de la Generalitat.
En el torn dels parlaments i agraïments l’alcaldessa, Alba Barnusell agraïa la presència del conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper i la diputada de la Diputació, felicitant els guardonats. I “molt especialment gràcies al comerç per fer més viva la ciutat, en què el comerç de proximitat són anys d’història, de dedicació i i d’estima a la ciutat”. Agraint “la vitalitat de seguir el present i per mirar el futur encara amb més força”.
Tancant l’acte i abans d’una nova actuació del cor Veus, el conseller de Treball felicitava els comerciants de Granollers. “Val molt la pena de veure que el comerç està molt més viu del que ens pensem. Des de la nostra conselleria tenim dades no excessivament positives. Sabeu que el comerç electrònic i les grans plataformes estan fent una mica de mal al tradicional, però veure que aquí a Granollers hi ha uns comerços que afronten la seva cinquena generació. he vist moltes històries molt maques, m’ha agradat. Hi ha molta continuïtat, malgrat que molts comerços es tanquen perquè no hi ha relleu familiar. A Granollers, el comerç resisteix molt millor que a la resta de Catalunya i això és culpa vostra i de ningú més. Heu estat capaços de generar una resiliència dels vostres negocis que fa que tingueu tres punts de resistència per sobre de la resta de comerços de tota Catalunya. Per això no puc fer res més que felicitar-vos. Us ben asseguro que quan expliqui el comerç en altres llocs us posaré d’exemple perquè a totes les localitats es resisteix, però no tan bé com vosaltres”.
La vetllada acabava amb la consegüent tertúlia a la sortida de la sala, tot prenent una copa de cava i les felicitacions mútues.
Josep MAS
