Aquest dijous, quan la ciutat ja portava cinc dies, dels nou que consten en el programa, es feia el tradicional pregó que dona oficialment l’inici de la Festa Major de Blancs i Blaus. Des de mitja tarda la plaça de la Porxada s’havia anat omplint de públic, reservant lloc per un acte que s’allargaria per espai de gairebé tres hores i mitja. Començava a les set de la tarda amb la tronada d’inici i la cercavila pels carrers de Barcelona, Príncep de Viana, plaça de la Corona, Anselm Clavé i Sant Roc, per entrar de nou a la Porxada dels elements festius de la ciutat. Els acompanyaven la comitiva de les dues colles, els gegants dels rajolers pioners, Biscarri y Galí i els pregoners, sorpresa fins aquell moment, els membres del grup de música folk Pony Pisador que entraven en el patinet de les Espurnes. En penúltim lloc, entraven a la Porxada els Diables e Granollers interpretant el seu ball parlat. Contràriament, anys anteriors, els Xics feien la seva entrada com a darrer grup, amb el seu típic pilar caminat que, en aquesta ocasió carregaven al carrer Sant Roc, fins a arribar sota el balcó de l’Ajuntament. Casualment i que recordem, per primera vegada, el pilar feia llenya just en arribar a l’Ajuntament, havent de tornar-lo a fer per poder pujar l’enxaneta i en penúltim membre del pilar fins al balcó.
Després vindran les actuacions, començant pel ball del Colom: el ball de Donzelles, per l’Esbart Dansaire; el dels Capgrossos; La Mulassa, que feia el seu primer ball per Festa Major, lluint el faldó blanc com a mostra que l’anterior edició de la festa la va guanyar la colla blanca; el ball de giravoltes de les dues parelles de gegants, amb la col·locació dels mocadors, finalitzant amb l’actuació del Drac. Per la seva banda, els Xics van aixecar un 4 de 7 amb agulla al mig de la plaça. Tot amb la música en directe de la Big Band de Granollers.
Emotiu homenatge a Alfons Senyé
Un cop acabats els balls de lluïment el presentador demanava que el públic deixés més espai al mig de la plaça. Totes les figures de l’imatgeria festiva tornaven a sortir, acompanyades dels tècnics i professionals del departament de Cultura. El mantenidor de l’acte, Pep Callau es dirigia al públic, en certa part estranyat del que estava passant, amb unes emotives paraules que van fer que es fes gairebé el silenci a la plaça. A la pantalla de l’escenari apareixia la imatge d’Alfons Senyé, mort el passat mes de juliol. Callau deia: “Des de fa anys moltes persones han treballat de valent perquè la festa arribés a aquesta 41a edició. Ell era un amant de la cultura, promotor d’entitats de tradició popular, de bestiari, de gegants, diable blau, instigador de la Festa Major, tècnic de cultura de l’Ajuntament… Companys, companyes, la gent del servei de cultura, colles, Blancs, Blaus, tots i totes et recordem avui Alfons Sanyè i et dediquem aquest minut de silenci, amb espurnes, amb aletes, espardenyes, amb bestiari, aquesta és la salutació que et fa tota la imatgeria i la cultura tradicional popular a tu. Gràcies per tot, per sempre, Alfons”.
Un pregó com s’esperava
Arribat aquest moment tocava fer el pregó. Ja anava amb una hora de retard segons el programa. El presentador donava la paraula a l’alcaldessa, Alba Barnusell, qui dirigint-se a la plaça deia breument: “Moltes persones com l’Alfons han fet i fan la Festa Major d’aquesta ciutat. Visquem-la, preservem-la, gaudim-la i omplim els carrers de festa i alegria. Visca els Blancs, visca els Blaus i visca la Festa Major de Granollers”. Una salutació que durava vint segons, amb xiulada continuada per una part del públic assistent.
Y sortien al balcó els quatre pregoners que d’entrada agraïen haver estat triats, “Ens fa moltíssima il·lusió fer aquest pregó, perquè hem vingut tants cops a tocar a Granollers, que ens sentim com si fóssim d’aquí. Sempre que hem vingut a tocar ens heu rebut molt bé i quan hem vingut a gaudir de la Festa Major, encara més”. “També va ser tot un honor que el Cor Jove dels Amics de la Unió fes una versió coral de la nostra cançó Tot és part de ser un pirata”. Ells mateixoa no es podien aguantar el riure quan deien que “cada cop hi ha més ‘granollerins i granonellines’ que podem comptar entre les nostres amistats. Costa eh el vostre gentilici”.
Els pregoners destacaven com no podia ser d’altra manera la importància de la cultura popular. “A través de la Festa Major es teixeixen les relacions que hi ha entre les entitats i la gent de Granollers que s’expressa a través de la Festa Major”. Lamentaven que “a Granollers no tothom està valorant la cultura popular com es mereix”, en referència al grup de veïns que s’han queixat a l’Ajuntament per les molèsties que les festes els ocasionen quant a sorolls i brutícia.
Era obvi que a darrera hora els pregoners afectarien el seu guió amb les darreres polèmiques, una de fa ja dies, la de les queixes d’un sector d’aquests veïns per les molèsties per sorolls a les matinades i la segona sorgida arrel de l’acte organitzat pel grup dels Blaucops de la colla Blava, ja amb la festa en marxa i amb totes les denúncies, declaracions, manifestos… que ha comportat.
Defensaven la festa dient que “hi ha un sector de gent que sembla que no li agrada gaire ser feliç i que ha posat en qüestió el valor de la Festa Major. D’ara endavant els anomenarem els avorrits… I contra tot pronòstic resulta que l’Ajuntament ha donat la raó als avorrits… qui s’havia d’esperar dels polítics que, se sumessin sense gaires miraments?”
El pregó acabava fent menció a la temàtica nadalenca, escollida per la colla de Blancs, amb una adaptació de la tradicional Guimbada amb el Jingle Bells. L’alcaldessa i els pregoners donaven per encetada “oficialment” la Festa Major, la més polèmica en aquests 41 anys del nou model.
Josep MAS
