Aquest dissabte dia 3 d’agost, tancarà per jubilació, definitivament les portes una altra botiga més que centenària, la cansaladeria més antiga de Granollers, Can Sararols, després d’haver estat al càrrec de tres generacions i 112 anys elaborant i despatxant els seus productes ininterrompudament. Aprofitant la història explicada pels actuals propietaris al revers de la postal que han editat com a obsequi als seus clients amb motiu del tancament, i desempolsant aquella secció que Revista del Vallès va publicar entre els anys 1991 i 1993, titulada La Botiga, recordarem la trajectòria d’un de tants establiments que van fer de Granollers un centre comercial de primer ordre.
La història de Can Sararols com comença dient la postal començava quan es van conèixer la Carme Valls Samón i en Jaume Sararols Arades. La Carme, filla de Samalús, havia estat de dependenta a Can Duñó, una cansaladeria de Les Franqueses, fins que va decidir plantar-se per ella, al carrer d’en Wilson 46 (com es deia aleshores l’actual carrer d’Alfons IV), pagant un traspàs per la tenda de queviures de Can Pastor, que va plegar. Era l’any 1912 i tres anys més tard es casava amb en Jaume, un paleta fill de Banyoles, van començar a vendre carn de porc. Al principi només el revenien, però, en haver-hi problemes amb els burots, aviat, cap al 1918 van començar a fer-se ells la matança. En Sararols s’estava a l’hivern a la botiga i, a l’estiu com que no es matava, ja que amb la calor no es conservava bé el gènere, feia de paleta. L’any 1925, aprofitant l’estada a Granollers de l’enginyer danès Christensen van assabentar que van posar la primera cámara frigorífica que els permetria treballar igual a l’estiu com a l’hivern. Només n’hi havia una altra a Can Ruixó de Palou, municipi encara no annexionat a Granollers, fins al 1928.
La Carme, ara en diríem era una dona emprenedora i amb visió de futur, que va començar venent només queviures, però com que no n’hi havia prou per a viure, aviat va posar-se a fer menjars per les dones que treballaven a Ca l’Umbert. A la matinada li deixaven el cistell amb l’olleta i els plats i al migdia recollien el dinar, ja que no tenien temps de fer elles el menjar a casa seva.
L’any 1933, s’inicià en el negoci el fill, en Lluis Sararols Valls, fins la guerra. Durant la guerra, la botiga va ser col·lectivitzada. Encara a la part del darrere, al carrer de Guayaquil es podia veure mig esborrat el rètol que deia “Col·lectivitat de la carn de porc”, on la clientela havia de recollir el que els tocava, amb la cartilla de racionament. Quan es va acabar la guerra, gairebé no es matava res, per la misèria que hi havia. Només de tant en tant arribaven alguns porcs d’Extremadura, fins que la cosa es va normalitzar i vàrem tornar a matar com sempre. El 1945, en Lluís Sararols os casava amb la Quimeta Oliveros Valls, filla d’uns carnissers del mercat de la Boqueria de Barcelona.
La tercera generació la formarien en Jaume Sararols Oliveros, primer ajudant als pares i després amb la seva esposa, Maria Teresa Juliana Puigoriol, de Sant Cugat, també bona coneixedora del negoci, en ser filla de carnissers, reformant totalment el negoci. Uns anys més tard, el 2001 la botiga i l’obrador necessitaven ser ampliats i es van traslladar del número 44 a la casa del costat, al 42 del mateix carrer d’Alfons IV.
L’any 1991 quan parlàvem amb els amos de Can Sararols ens deien que la seva clientela “no queda reduïda només al veïnat. Venen clients de tot Granollers i de la comarca; fins i tot s’envien productes de casa a Galícia i a Madrid, a gent que ha estat a Granollers i els han provat. El fet que tot sigui natural i sense colorants és una garantia, encara que moltes vegades quan algú ve de nou li hem de donar moltes explicacions del perquè la carn té un color i no el que estan acostumats a veure. És que nosaltres no les pintem les botifarres els dic i, sembla que ho entenen, ja que almenys, tornen”. Ara ben segur molts dels seus clients de tota la vida els trobaran a faltar i no trobaran a faltar la carn, les butifarres… trobaran a faltar sobretot el tracte amable i el bon caràcter de la Maria Teresa, en Jaume i els seus treballadors.
Aquesta setmana ha estat Can Sararols. Digueu-nos nostàlgics, però d’aquelles més de cent-cinquanta botigues d’aquella secció que publicàvem a començament dels anys 90, en queden ben poques. Segons diuen, els mesos vinents en cauran dues més: una centenària botiga de roba del carrer de Santa Esperança i una pastisseria del carrer Joan Prim.
Josep MAS
