El pròxim 29 de desembre farà dos anys que moria Eduard Olivés Puig, amb només 58 anys, conegut per «l’home que ho filmava o ho fotografiava tot a Granollers». Potser no ens equivocaríem si diguéssim que va fer més fotografies que els fotògrafs Josep Bosch o Francesc Gorgui, que deia que n’havia fet un milió en tota la seva vida. Olivés cada mes feia balanç de la seva feia a les xarxes, que es comptaven per milers de fotos i vídeos. Un home discret i educat que, a cada acte que assistia, escollia el lloc on no molestés ni impedís la vista a cap altre espectador. Podia haver obtingut la categoria de reporter gràfic, però mai va voler destacar. No es perdia cap acte social, cultural o esportiu que es fes a la ciutat i fins i tot a altres poblacions del voltant. Eren característiques la seva barba, gairebé blanca i el seu barret, normalment de palla pel sol. Després penjava les imatges a les xarxes. Només a YouTube s’hi poden trobar més de dos mil vídeos seus d’actes dels darrers anys.
L’Eduard va estudiar disseny gràfic a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic i després de marxar del seu poble, Aiguafreda, va anar a viure un temps a Centelles i més tard a Granollers, os s’hostejava a la pensió Alpi. Treballava com a repartidor d’una pizzeria, fins que ho va haver de deixar a causa de la seva malaltia del cor. Quan ningú s’ho esperava, en plenes festes de Nadal, en les que se’l podia veure pels carrers fent de Pare Noel, de manera totalment desinteressada, ens va deixar. La manca de recursos i de família que li proporcionés suport va fer que el seu enterrament fos de la manera que ningú no desitjaria. Ara, gràcies a la iniciativa d’un grup d’uns quants amics i coneguts dels molts que tenia i apreciàvem han organitzat l’homenatge merescut i, finalment, després de la seva incineració, l’enterrament a Aiguafreda, la seva població natal, tal com havia dit en una entrevista que Santi Montagud li va fer al Som Granollers. Deia que li agradava Granollers, però voldria tornar a Aiguafreda, on li agradaria morir. Finalment i gràcies a molts amics podrà ser complet en part el seu desig.
L’homenatge consistirà en un documental que ha estat dirigit per Agustí Coromines i el suport de la televisió local VOTV, amb els testimonis entre d’altres de Montserrat Bellot, Manel Maraña, Núria Valentí, Santi Martínez i Santi Montagud, amb alguns fragments de l’entrevista que li va fer. Aquest documental es presentarà a la Sala Edison el dia 13 de juny, a les set de la tarda, amb entrades a 7 euros, quina recaptació servirà per pagar les despess de l’enterrament i en cas que es recaptin més diners seran donats a la Fundació El Xiprer. Els donatius es poden fer efectius a la Caixa d’Enginers o per Bizum al 645.779.902 Tanmateix es farà cessió a l’Arxiu Municipal d’una part de les seves gravacions, es calcula uns dos mil vídeos. Llàstima que no es conservin més imatges seves, ja que com va dir en una entrevista quan les havia penjat a les xarxes socials les esborrava i en guardava poques. Deia que si n’hagués d’escollir una, serien tres, les que li agradaven més, totes de la mateixa persona, l’actual alcaldessa Alba Barnusell, que pel que sembla també va esborrar, una d’elles quan estava embarassada i una altra en una abraçada amb el llavors alcalde Mayoral. Entre algunes de les anècdotes que explicaven d’ell, relacionades amb la seva afecció per la fotografia n’hi havia una que va tenir certa repercussió, segurament sense esperar-s’ho. En un vídeo seu, publicat l’any 2016 a Internet sortia el jutge i senador Santi Vidal, dient que la Generalitat havia aconseguit de manera il·legal dades fiscals. Aquelles declaracions van causar un bon rebombori i van ser reproduïdes pels principals mitjans informatius del país, repercutin en la carrera política del jutge.
Esperem la bona resposta de les persones que el vàrem conèixer, omplint el cinema Edison el dijous 13 de juny i acomiadar-lo tal com s’havia d’haver fet aquell Nadal del 2022.
Josep MAS
