Diguem-ho d’entrada. Els qui hem viscut gran part de les 72 edicions de la Fira i Festes de l’Ascensió, parlem en primera persona de les diferències que hem pogut observar. Se’ns titllarà de nostàlgics, carrosses, fòssils i del que es vulgui, però pel que es veu, tot llegint el que diuen molts d’altres al que anomenem xarxes socials, hi ha molta més gent que no li fa el pes aquesta fira d’ara. I fixem-nos que diem «fira», que no festes, malgrat que hi ha qui també opina que es gasten massa diners en aquest tema.
Cal tanta parafernàlia per aquesta «fira»? Aquest és un dels molts comentaris de visitants de la Fira de l’Ascensió d’aquest any. De continuar així, la «fira» té les edicions comptades. Tota una «carpa» dedicada a l’alimentació, ecològica, de proximitat i tot el que es vulgui, que és el que ara es porta, potser no cal, quan anys enrere les mateixes paradetes o semblants estaven a l’exterior i amb molta més varietat. I que algunes també les trobem cada setmana o cada quinze dies als «mercadillos» de la plaça de la Corona o de les Olles. De la mostra agrícola i ramadera, tant del mateix, molt més reduïda que altres anys, amb el toc realista que cada vegada més queda menys bestiar a les cases de pagès. I qui pensava anar a dinar o sopar a la fira a la mostra gastronòmica, també hauria de canviar l’hàbit pel que denominen «food trucks» que traduït al català queda en «camió de menjar» que despatxa les comandes pel lateral. I això no vol dir que no es tracti de menjar de qualitat, només que és un servei diferent i que pel que sembla va tenir força acceptació.
Els altres dos espais temàtics, referents a l’habitatge i a la moda completaven el que s’ha vingut a denominar Fira d’Economia Verda i Circular, amb la pretensió que el públic visitant descobrís productes i serveis destinats a seguir un model econòmic responsable i sostenible.
Fora del recinte firal i al centre de la ciutat, van tenir bona acceptació els espais «Cheese party», mostra i mercat de vins i formatges, a la plaça de l’església i l'»Ascensió Market», a la de Maluquer. Per això no semblaria massa fora de lloc oblidar-nos del parc firal i aprofitar aquelles places que queden buides, com la de Barangé per exemple, al centre, que, es vulgui o no, convida molt més a anar-hi, malgrat que hi hagi un autobús gratuït i gairebé inútil que puja i baixa només pel carrer Roger de Flor, com si els altres barris no existissin.
Com deia el torero, «hay gente pá tó» i tant la fira com els diferents actes festius han estat cada dia plens.
Les entitats i la festa omplen els carrers
Divendres era el dia per excel·lència per als més menuts, per no deixar parar als pares i avis i visitar els diferents espais on es feien activitats destinades a ells, la Porxada amb «Fem un llibre», que ja arribava a la 43a edició; la plaça Maluquer amb un altre espai de treballs manuals i jocs i sense oblidar l’espai temàtic «Jugar per Jugar», que ja l’any passat va canviar el parc firal per Roca Umbert i que ha estat obert de divendres a diumenge, matí i tarda, amb l’èxit de sempre.
Dissabte la Porxada era novament el centre de la festa. Sense saber ben bé si podem catalogar-la dins la festa o bé la fira, l’espai acollia novament tot el dia la Mostra d’Oficis Tradicionals. Per bé que en mancava algun que havia participat
en altres ocasions, vuit artesans mostraven i alguns feien participar i tot a qui ho volia provar, les seves feines manuals. Dos d’ells, el dedicat des de 1995 a fer peces de Ceràmica Catalana i l’esmolet Massat amb una llarga trajectòria familiar des de 1886, són de Granollers, amb tallers al carrer de la Torreta i del Portalet. Els altres professionals eren el Ferrer, de Dosrius; Vidrier, de Lloret de Mar; Cisteller de Lleida; Picapedrer, de Reus; Talla lítica, de Mataró, treball consistent en el trencament de pedres, principalment de sílex per crear útils per la vida quotidiana a la prehistòria, com raspadors, ganivets i estris de caça i modeladors de Cartó pedra, de Balaguer, que utilitzen les mateixes tècniques que feien servir els xinesos i perses fa milers d’anys, sobreposant capes de paper reciclat encolades, per aconseguir figures amb volum i poc pes, com gegants, capgrossos i bestiari.
A la plaça, des del matí uns «personatges» fins ara poc coneguts a Granollers van estar plantats, a l’espera de la passada de la tarda. Es tractava de les Mulasses convidades a la passada. Val a dir que amb la passada fa uns anys va ocórrer gairebé el mateix que amb la fira. El canvi d’aquell tradicional «desfile» del dijous, llavors dia gran i festiu de l’Ascensió, al migdia no va ser massa acceptat per bé que era gairebé obligatori un canvi davant cada vegada més de la manca de bestiar, o els elements que molts anys enrere hi havien participat. La idea de fer una desfilada temàtica que sorgia l’any 2000 i estava enfocada a mostrar la cultura i el folklore popular, va anar quallant i enguany, aprofitant que un dels grups festius de la ciutat, l’Olla dels pobres estrenava el nou element, la Mulassa, de la que ja vàrem parlar en el seu dia, es va buscar la participació d’altres onze entitats de ciutats amb aquest element en el seu bestiari, per la desfilada de la tarda. Al costat de la Mulassa de Granollers hi eren presents, amb el seu any de construcció i per ordre d’antiguitat, les mulasses de Tarragona (1988), Torredembarra (1995), el Garot de L’Arboç 1999, Salou (2010), Falset (2011), Girona (2014), l’Hospitalet de Llobregat (2017), la Somera de Falset (2015), Castellbisbal (2016), El Prat de Llobregat (2021) i Sabadell (2022), aquesta darrera nascuda a Granollers al taller de Ramon Aumedes. El recorregut va ser sortint de la plaça de la Porxada, pels carrers de Barcelona, Príncep de Viana, Anselm Clavé, Sant Roc, i arribada altre cop a la Porxada on van oferir els seus balls, que no havien parat en tot el recorregut.
Per acabar amb els actes festius més multitudinaris, diumenge era novament diada castellera amb la participació dels Castellers de Mollet i els de la Colla Jove de Barcelona, convidats dels Xics de Granollers. La plaça plena com sempre.
Josep MAS
