A poc més d’una setmana s’ha desvelat un dels secrets millor guardats de la Fira de l’Ascensió, qui en serà la pregonera. Enguany, pel de la 72a edició, l’escollida ha estat Teresa Maria Riera Roca, propietària de la botiga de roba masculina de Can Baldufes, l’antiga Casa Riera, a la plaça dels Cabrits. La pregonera, sempre una dona, d’ençà que l’exalcalde Josep Mayoral va decidir que fos així, per compensar la diferència amb els pregoners masculins, serà rebuda com és costum dimarts de la setmana vinent per l’alcaldessa, Alba Barnusell, per signar en el llibre d’honor de l’Ajuntament. Després els gegants Esteve i Plàcida acompanyaran la pregonera, l’alcaldessa i el seguici municipal fins a la sala Tarafa del carrer de Corró, escenari on segons l’horari previst, a quarts de vuit de la tarda es pronunciarà el pregó. S’espera com és costum en el qual la pregonera oferirà entre d’altres aspectes les seves vivències relacionades amb la ciutat i amb la fira.
Teresa Maria Riera naixia a Granollers l’any 1964, filla de Josep Maria Riera Carbó i Teresa Roca Camps, que juntament amb la seva tia Maria Riera Carbó regentaven la botiga. Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i un cop llicenciada va treballar uns anys fent classes a LLiçà d’Amunt. Quan es va morir el seu pare, l’any 1994 va decidir quedar-se a la botiga ajudant la seva mare, que segons ella li va ensenyar l’ofici.
Una botiga més que centenària
La història de Can Baldufes comença quan l’any 1888 en Josep Riera Sayol, torner d’ofici, treballava la fusta, havent-se establert al carrer de Santa Apol·lònia. Fabricava i venia culleres de fusta, picadors per rentar roba i pels clients més menuts, baldufes. L’esposa d’en Josep Riera, Maria Torrents, amb visió de futur, segurament veia que les culleres de fusta haurien de deixar pas més tard o més d’hora a les d’acer inoxidable; les rentadores convertirien els picadors de rentar roba en peces de museu i, que els vailets canviarien la baldufa per altres joguines que fessin quelcom més que donar voltes. I començà a fer camises, feina que ben aviat va aprendre en Josep Riera.
Segurament a l’haver-se fet petit l’establiment del carrer de Santa Apol·lònia, es traslladen a la plaça de les Olles 19 i més tard a la casa del costat. Encara hi hauria més canvis d’ubicació, quan l’any 1914 es compra una casa vella a la cantonada de la plaça de les Olles amb la dels Cabrits, inaugurant-se la nova botiga el 1920, ampliant-se a finals dels anys 40 amb els antics locals de la cistelleria de Can Codina i la merceria de Cala Digna a la mateixa plaça.
Succeïren en el negoci en Josep Riera Torrents, amb la seva muller Leonor Carbó, l’any 1932 i més tard el seu fill Josep Ma Riera Carbó, casat amb Teresa Roca Camps, que se’n feu càrrec l’any 1945. Una posterior modificació, l’any 1979 va fer que la botiga quedés pràcticament com és ara.
La història de Can Riera va quedar reflectida en aquella secció publicada a començament de la dècada de 1990 a Revista el Vallès, amb el nom de La Botiga. La trajectòria de l’establiment va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional als Establiments Centenaris. Ara potser li toca el reconeixement amb el premi Porxada a la gala del comerç en què cada any es fa homenatge a algun dels que han mantingut diferents generacions d’una mateixa família al capdavant.
La pregonera d’aquest any no només és una botiguera reconeguda, ja que des de sempre s’ha implicat amb la ciutat com a una de les persones dinamitzadores de l’associacionisme comercial, impulsora junt amb altres comerciants de l’Associació del Rec al Roc. També ha participat en iniciatives esportives de relleu, com la Mitja Marató, coordinant el voluntariat durant més de vint anys.
Com a cloenda de pregó i com és costum, els assistents seran obsequiats amb l’edició del de l’any anterior, que va anar a càrrec de la també granollerina i reconeguda xef, Ada Parellada.
Josep MAS
[…] aquestes festes.El programa, que començarà dimarts a quarts de vuit del vespre, amb el pregó a la Sala Tarafa i que anirà a càrrec de Teresa Maria R…, com ja hem publicat a Revista Digital del Vallès, consta de gairebé […]