Per a finals d’aquest any i a Austràlia a milers de quilòmetres de Granollers, Tom Stephen, un exmembre del Parlament d’Austràlia Occidental, fins ara un desconegut a les nostres contrades, té previst publicar, amb l’ajuda d’un escriptor, un llibre que relati els orígens d’un avantpassat de la seva esposa, el granollerí Jeroni Rodoreda Revarter, nascut a la primera meitat del segle XIX.
L’Arxiu Municipal de Granollers pot ser una base molt important d’informació que permeti complir els desitjos de la família australiana dels Rodoreda. El periple d’aquesta família a Granollers començava fa un parell d’anys, quan Tom Stephen, amb l’objectiu de contactar amb membres de la família Rodoreda. Va enviar desenes de cartes, amb la sort que una de les quals va arribar a Francesc Rodoreda, de Granollers, fill d’una coneguda família de rellotgers, que el va contestar, establint-se des de llavors una fluida comunicació amb ell i la seva dona, Raquel Lázaro.
A finals del mes d’octubre de l’any passat Gilliani LucyRodoreda feien la primera visita a l’Arxiu per tal de començar la investigació sobre el seu rebesavi. Dilluns d’aquesta setmana una nova expedició de la família tornava a Granollers per visitar novament l’Arxiu, en aquesta ocasió l’exparlamentari Tom Stephen, la seva esposa Anne, cosina germana de la Gillian i la Lucy, amb el seu fill Ben i el nebot Nik.
El viatge de recerca sobre els orígens de la família Rodoreda continuarà ara amb visites també als arxius diocesans de Vic i Barcelona, els municipis de l’Ametlla i Llerona, on havia viscut la família Rodoreda, i el de Santa Maria d’Oló, on hi ha el mas Rodoreda.
De missioner benedictí a fundador d’una extensa descendència
Jeroni Rodoreda Revarter va néixer a Granollers l’any 1831, fill de Francesc, que feia de sastre i Elisabet. L’any 1849, amb 18 anys, va decidir acompanyar a altres 40 missioners benedictins, sortint del port de Barcelona en el vaixell Balear, per canviar a Cádiz a la fragata La Ferrolana, amb destí Austràlia. Dirigia l’expedició el mataroní JosephM. Serra, amb l’acompanyament i protecció del bisbe i metge missioner i també granollerí Martí Grivé Cuní. L’objectiu de l’expedició era establir-se a New Norcia, a 130 km de Perth, una missió benedictina fundada dos anys abans per evangelitzar els aborígens australians.
Uns anys després, Jeroni Rodoreda va abandonar l’ordre benedictí per formar una família, casant-se amb una noia d’origen irlandès, Mary Ann Hines, d’ofici barretera. Ell es va dedicar a treballar com a forner. Actualment, a Perth hi ha centenars de persones que porten el cognom Rodoreda.
La història de Jeroni Rodoreda va molt lligada amb la del bisbe Martí Grivé Cuní que la família també ha pogut consultar a l’Arxiu. Neixia al carrer de les Travesseres l’any 1814, disset anys abans que Rodoreda, fill de pares pagesos, Jaume i Teresa. Amb 15 anys va ingressar al seminari de Vic on va estudiar matemàtiques i lògica, passant més endavant pel seminari major de Barcelona, on es va graduar, després de set anys de formació teològica i per la Universitat de Cervera, obtenint les llicenciatures en filosofia, medicina i cirurgia. El 1847 fou ordenat sacerdot a la diòcesi de Girona, exercint com a rector a la Parròquia de Sant Esteve de Palautordera. Anys més tard va ser quan va decidir anar de missioner a Austràlia. El 1869 va participar en el Concili Vaticà I i va ser nomenat bisbe de Tios, a Turquia i dos anys més tard com a segon bisbe de la catedral de Santa Maria de Perth, que ell mateix havia ajudat a fundar, fins a la seva mort a causa d’una caiguda a la mateixa catedral, l’any 1886.
Josep MAS
