Aquest divendres 22 de desembre, a tres dies de Nadal, el campanar de la Parròquia de Sant Esteve de Granollers lluïa enllumenat, després que l’alcaldessa, Alba Barnusell i el rector de la parròquia, mossèn Josep Montfort, fessin, a peu del campanar la inauguració oficial. Poc després de quarts de set del vespre començava l’acte d’inauguració precedit pel cant de nadales a càrrec dels Pueri Cantores de Sant Esteve i la benedicció del pessebre que, des d’ara, es pot veure al costat de la rectoria. A la vegada, Mans Unides oferia l’oportunitat de comprar i d’encendre espelmes, quin import anirà destinat a persones necessitades. Després d’un breu parlament per part del rector i l’alcaldessa s’encenia la nova il·luminació que a partir d’ara s’encendrà a la vegada que la resta d’enllumenat públic de la ciutat. Les llums exteriors s’apagaran a mitjanit els divendres i dissabtes i dues hores abans la resta de dies. La de l’interior del campanar, amb llum càlida, també s’apagarà a mitjanit, excepte divendres i dissabtes que es farà dues hores més tard.
La instal·lació elèctrica, feta a través d’un conveni entre l’Ajuntament i la Parròquia de Sant Esteve, està inclosa en el Pla Director d’Il·luminació del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, ha estat pressupostada en 34.008’39 euros i consta de 15 projectors i 23 aparells d’il·luminació lineal, amb una potència total de menys d’1 Kw. El cost anual s’ha calculat en un consum màxim de 1.500 Kw i un cost de 600 euros.
El pla preveu la il·luminació, pas a pas, d’un total de vint-i-cinc edificis i elements arquitectònics de Granollers i contempla un tipus d’enllumenat més respectuós amb els edificis i millora de l’eficiència energètica, tot plegat que garanteixi una percepció d’aquests elements històrics. El primer que va rebre la nova il·luminació va ser la Porxada, al gener de l’any 2019 i li va seguir l’edifici històric de l’Ajuntament, el desembre del 2021.
El campanar de Sant Esteve, un element de més de cinc segles
El nostre campanar és un exemple típic dels campanars gòtics catalans, format
per una estructura en forma de prisma, amb poques obertures i més aviat petites, excepte l’últim pis, amb amplis finestrals, on s’allotgen les campanes i el remata un terrat amb barana decorada.
La construcció del campanar es pot datar de finals del segle XV, al costat de l’església romànica del segle XII. Es calcula podia coincidir en el temps quan els pintors germans Pau i Rafael Vergós pintessin el retaule de Sant Esteve, actualment exposat al Museu de Granollers, cedit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Hi ha constància que l’any 1508, una visita pastoral feia referència al cloquer, dotat ja de quatre campanes grans, dites els Senys, i dues de petites, anomenades esquelles. A més, a la capçalera de l’església i per sobre de l’altar major, hi havia una altra campana encarregada de tocar les hores. La construcció del campanar en aquells anys també ve confirmada pel testament d’Esteve G. Bruniquer, cronista i funcionari, que va viure entre 1561 ì 1641, on s’especificava que la tomba de la seva família es trobava en el fossar de la Parròquia de Sant Esteve, situat al costat del celler de la rectoria, prop del portal petit de l’església, i que havia estat traslladada en temps del seu avi construir-se el campanar i el cor i obrir-se un pas entorn de l’església.
A part de petites restes de murs i una portalada de l’església romànica el campanar és l’únic que va quedar dempeus després que el 1936 enderroquessin l’església en els primers dies de la guerra civil. Actualment
forma part del mur cara ponent de la nova nau construïda els anys 1940 i del mur nord de la capella del Sant Crist.
La torre té 34 m d’alçària, des del terra fins a la part superior de la barana i consta de tres cossos, el primer, d’uns 10 metres, de planta quadrada. El segon cos té la part nord octogonal. L’últim cos, el de campanes, té una estructura poligonal asimètrica. Una cornisa delimita el cos superior de campanes, on s’obren finestrals amb arc apuntat. Sota la barana del terrat, hi ha
unes gàrgoles d’aspecte zoomòrfic. La barana és de pedra i al centre
del terrat s’aixeca un suport per a les campanes horàries, de ferro forjat amb filigrana.
Els espectadors que aquest divendres erem testimonis de l’encesa de les llums coincidíem gairebé en que l’aspecte del campanar és immillorable. El so de les campanes dringant acabaven de posar el toc d’elegància.
Josep MAS
