“Quan la fàbrica Roca Umbert treia fum” ha estat el tema de la darrera tertúlia de l’Arxiu Municipal d’aquest any, en la que havien estat convidats set treballadors de l’empresa, per tal de compartir el seu testimoni i experiència del seu pas per la fàbrica tèxtil que ha estat considerada com la més important de la ciutat i que va estar en funcionament fins l’any 1991. També s’ha fet coincidir amb la reinauguració de la Tèrmica que es podrà visitar aquests dies. La tertúlia, moderada per la cap de l’Arxiu, Laura Casanovas, es va fer de nou a l’escenari habitual, la sala d’actes de Can Jonch, al carrer del Rec, després que l’anterior, dedicada a la Festa Major de Blancs i Blaus es fes precisament en una de les naus de les instal·lacions de l’antiga Roca Umbert.
La tertúlia va començar recordant antigues imatges de la fàbrica, per donar pas als tertulians que cadascú va explicar el seu pas per Ca l’Umbert.
EnriqueLloret Ruiz, nascut a la població almeriense de Lúcar, l’any 1956, va començar a treballar a la fàbrica l’any 1970, després va estudiar electricitat a l’Escola de Treball i va tornar a la fàbrica on va treballar entre 1973 i 1983. Va començar d’aprenent en el manteniment de les canonades de la fàbrica. Quan va tornar del servei militar, va passar a treballar a la Tèrmica, al torn de nit durant un any. Més tard, quan es va automatitzar, va treballar a la secció de tints, fins que, com deia ell, l’any 1982 va ser acomiadat, en fer reducció de personal.
Marcel-liCamats Sala, aquest mateix mes ha complert 80 anys. Va néixer a Monistrol de Montserrat, població on va començar a treballar a Roca Umbert, només amb quinze anys, al despatx, com aprenent. L’any 1965 se’n va a fer el servei militar i un any després, l’any 1966, comença a treballar a la fàbrica de Granollers, quan va tancar la de Monistrol. A Granollers va organitzar el control de qualitat del fil que sortia de la fàbrica. Fins al 1978 treballa en el control de les màquines i el control de qualitat i després la seva tasca principal va ser com a administratiu, fins al tancament definitiu, l’any 1993. Aquell mateix any va passar a ser treballador de l’Ajuntament de Granollers, coordinant l’activitat del recinte, des de 2005 reconvertit com a centre municipal de creació i difusió cultural, Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
Camats explicava també com va anar a viure al mateix recinte de Roca Umbert, l’any 1978,quan la família Jané que regentava l’empresa va anar a viure a Barcelona. A la fàbrica només hi quedava la secció de tints i acabats. La resta havia anat a parar a La Batllòria. També explicava com es va poder salvar la instal·lació de la Tèrmica que ara s’ha acabat de restaurar. “Quan va tancar l’empresa i es va desmantellar, algunes màquines es van vendre al Pakistan o al Marroc i moltes es van desballestar i es van vendre com a ferralla. Un dia, els qui s’emportaven la ferralla, una empresa d’Olesa de Montserrat, es van presentar a la Tèrmica amb la intenció de fer el mateix que amb la resta de màquines”. Quan en Marcel·lí se’n va adonar ja havia desaparegut un rellotge de pressió que tots els tertulians coincidien que ara seria una peça de museu molt cotitzada. Sense pensar-ho va canviar els cadenats que tancaven la nau i va parlar amb l’Ajuntament per tal de salvar el que es pogués. Segons ell, “no hi van posar massa atenció, però… es va poder parar el que desapareixes tot”. El que s’hagi pogut conservar és gràcies a ell. A Josep M. Jané Altimiras, nascut a Sabadell l’any 1947, li venia de família. El seu avi, el pare i un oncle havien estat directius de Roca Umbert. El seu pare havia entrat a la fàbrica amb tretze anys, com aprenent de mecànic. Químic de professió, va treballar al laboratori en diferents períodes i també es va dedicar a fer traduccions dels acabats nous que arribaven amb patents angleses. Les famílies Altimiras i Roca Umbert van estar molt vinculades. Segons ell era una empresa molt familiar.
Modest Pou Quintana, nascut a Palou el 1948 va entrar a treballar a Ca l’Umbert l’any 1962, concretament a la secció de preparació, al magatzem de les bovines de color. Més endavant va treballar fent tasques de control de qualitat del procés de fabricació. Era una fàbrica que tothom es coneixia, però que l’últim període va ser nefast.
Emili Coma Puig, va néixer el 1947 a Ribes de Freser. Als 14 anys ja treballava de mecànic a l’empresa Premses Camp, que era subcontractada per Roca Umbert i portava el manteniment de la fàbrica. Com a primera anècdota que va explicar, la seva pròpia. “Vaig entrar per fer-hi una reparació d’una hora i mitja i m’hi vaig quedar tretze anys”.
Ricard Caussa Calzada va entrar a Ca l’Umbert amb setze anys a treballar en el departament de manteniment de la part mecànica i control del bon funcionament de la Tèrmica. I havia estat testimoni dels diferents combustibles per fer-la funcionar, el carbó, el fuel i finalment el gas. Trobava a faltar, ara que s’ha refet la instal·lació aquelles vagonetes que transportaven el carbó, ben característiques. Recordava un fet que va trasbalsar a alguns treballadors, quan l’1 de maig de 1947 set homes van atracar l’empresa i es van endur 175 mil pessetes, una fortuna en aquella època, amenaçant-los amb armes de foc. Ho relacionava amb quan per pagar la setmanada havien d’anar a buscar els diners al banc i tenien por que els atraquessin pel camí. I que per poder tenir monedes per completar la paga anaven a la Paradeta d’els Doña a buscar “rubies” (monedes d’1 pesseta)
La darrera tertuliana va ser l’HerminiaJubany, de 87 anys, que va començar a treballar-hi als 14 anys, juntament amb altres dues companyes. Vivien a la plaça de la Muntanya i van anar a demanar feina. Ella volia ser ordidora. Recordava que a l’entrevista inicial el Sr. Jané li va preguntar per que li agradaria treballar allà i li va contestar que “perquè havia sabut que hi havia calefacció i dutxes”. Primer la van posar a fer bitlles i al cap de vuit mesos als ordidors, fins als 22 anys que, en casar-se, va plegar de treballar.
En el torn dels assistents com a públic hi havia també dos extreballadors que després van seguir caminis ben diversos, mestre i polític un i periodista l’altre, Pere Cornellas i Paco Monja. Monja es lamentava que no s’hagués pogut conservar més maquinària i materials de la fàbrica. Cornellas va oferir dades ben significatives de la història de la fàbrica i la seva relació amb la ciutat. La fàbrica marcava el ritme de Granollers, deia. Es feien torns i es tancava per vacances i allò feia seguir el seu ritme a totes les botigues dels voltants. També tenien molta influència en el govern local. En el consistori hi havia sempre un regidor que nomenava la fàbrica. Va ser la primera empresa, potser única a Espanya que tenia una guarderia, la Casa Cuna per als fills dels seus treballadors. Podien comprar a la Cooperativa, a la que després es van afegir més empreses, i també roba a millor preu i van ser dels primers a tenir una radiofreqüència per tal de comunicar-se la fàbrica de Granollers amb la de La Batllòria quan les comunicacions per telèfon eren molt precàries. I un record no tan agradable. El seu pare havia treballat a Ca l’Umbert i “ens deia que a Ca l’Umbert el plat a taula no ens faltaria mai, Va plorar molt el dia que van tancar, perquè no s’ho creia”.
Actualitzat el fons documental a l’Arxiu
L’Arxiu Municipal ha incorporat noves entrevistes al projecte de memòria oral amb el títol de “Les veus de la fàbrica. Són el testimoni de més de noranta persones que havien treballat a Roca Umbert. Es tracta d‘Enrique Lloret, Josep M. Jané, Marcel·lí Camats, Emili Coma, Carles Garriga, Montse Cruz, Antoni Homs, Modest Pou, Enric Garcia Pey i Ricard Caussa, entrevistes que estan disponibles en línia al portal web de l’Arxiu d’Imatges, a l’apartat “Fonts Orals”.
També ha actualitzat el catàleg del fons documental de la fàbrica, el més gran dipositat a l’arxiu, del període entre l’any 1889 i el 1991, un volum de 47’6 metres lineals i més de 600 fotografies. El fons inclou segells de l’empresa, dues planxes de linòleum, centenars de plànols i alguns dibuixos, i també recentment ha incorporat roba i camises confeccionades als telers de la fàbrica amb l’etiqueta que ho certifica.
Josep MAS
