El pessebre de l’Ajuntament reprodueix la Tèrmica, un peça del patrimoni industrial de la ciutat.

Amb l’encesa de la il·luminació dels carrers i places per les festes de Nadal, s’han inaugurat també l’exposició de l’Arxiu Municipal i el pessebre institucional que cada any s’instal·la a l’entrada de l’Ajuntament i que s’emmarca en la maqueta d’algun edifici històric de la ciutat. Enguany, el pessebre repeteix escenari, la Tèrmica de Roca Umbert, que ja va estar exposat fa deu anys. I és perquè aquest espai reobre les portes com a nou espai d’interpretació de l’energia, un projecte de museïtzació. L’Arxiu, que ha col·laborat amb la recerca i cessió de documents també ha dedicat la seva nova exposició a recordar la història d’aquella antiga fàbrica tèxtil en la qual van treballar-hi alguna persona de gairebé cada casa de Granollers. Malgrat això el fons fotogràfic de què disposa l’Arxiu sobre aquesta antiga fàbrica no és massa extens i la majoria de les fotografies pertanyen a èpoques recents.

El pessebre institucional que cada any presenta l’Ajuntament al vestíbul de l’edifici de la plaça de la Porxada mostra enguany l’edifici de la Tèrmica de l’antiga fàbrica. Es tracta d’una maqueta que ja va acollir el pessebre fa deu anys i que ara, Ramon Aumedes, junt amb la Francina, la seva parella i el seu fill Pol, com explicava ell a la inauguració, han refet, amb alguns nous elements que s’hi han incorporat, per lluir de nou. Es pot visitar fins al pròxim dia 5 de gener, els dies laborables matí i tarda i caps de setmana i festius, a la tarda, exceptuant els dies 24 i 31, obert només al matí i els dies 25 i 26 de desembre i 1 de gener que romandrà tancat.

De Ca l’Umbert a Roca Umbert

Josep Umbert Ventura, de Sant Feliu de Codines, fundador de la fàbrica tèxtil.

La fàbrica va ser fundada per Josep Umbert Ventura, un petit empresari, el 1871 a Sant Feliu de Codines. Aquest fabricant s’associà amb Bonaventura i Isidre Comas, per aprofitar la màquina de vapor d’una fàbrica de Palou, l’any 1876. Van arribar a tenir 103 telers, però els germans Comas deixaren l’empresa en comandita per constituir Hilados y Tejidos Comas. Ca l’Umbert es va instal·lar en diferents punts de Granollers, fins que el 1904 va construir l’ampli complex al carrer de la Creu, més tard anomenat avinguda de la Victòria i ara Prat de la Riba.

Josep Umbert no tenia fills i l’empresa va passar als seus nebots. La seva germana, Maria Umbert Ventura, s’havia casat amb J. Roca i Cassart, també veí de Sant Feliu de Codines i fill de teixidors. Maria Umbert quedà vídua jove i el seu germà Josep va fer de pare dels nebots. Quan va morir, Maria Umbert va gestionar l’empresa fins que ho van poder fer els seus fills. Josep, Esteve, Maria, MagdalenaRemediosRoca Umbert crearen Fills de J. Umbert l’any 1922. Era de les poques empreses catalanes que cubrien tot el cicle integral del cotó, és a dir, feien la transformació des de la floca de cotó, fins al teixit preparat per vendre, tot i que predominava l’especialització en el tissatge. Llavors ja era la segona empresa en nombre de telers i treballadors a Granollers.

Al principi dels anys 1930 els Roca Umbert es traslladaren a Barcelona i les dones de la família van decidir transformar la residència de Granollers en una escola bressol gratuïta i el cosidor, per a l’aprenentatge de la confecció, per a les seves treballadores, la Casa Cuna, casualment al carrer Josep Umbert, conegut com el carrer del Pont.
El 1936, per la Guerra Civil, la fàbrica va ser col·lectivitzada pels obrers.   era de viatge de negocis a França quan esclatà la guerra, i en absència dels propietaris, la CNT va col·lectivitzar l’empresa, amb el nom d’Espartacus. Poc abans d’acabar el conflicte armat, va ser cremada i parcialment destruïda per integrants dels comitès revolucionaris. Posteriorment, va ser reconstruïda i a la dècada dels cinquanta, es va modernitzar i es va expandir, amb la fabricació de gran quantitat de teixits i productes, com ara bates, jocs de taula, llençols i fins i tot roba texana.

Vista parcial de la fàbrica, des del gratacels del grup Primer de Maig.


La crisi del tèxtil que va començar a mitjans dels anys 1970 va acabar amb l’empresa al cap de menys de dues dècades. L’any 1976 els gerents van presentar una sol·licitud per acollir-se al pla d’actuació i regulació tèxtil del procés cotoner. I el 1977 els treballadors i treballadores, davant la crisi del sector, van mobilitzar-se, amb manifestacions i vagues, per lluitar pels seus llocs de treball. Davant la fallida de l’empresa van acomiadar-se i indemnitzar-se centenars de treballadors. La indústria va tancar definitivament la seva producció el juny de 1991 i fins al 1993 el complex es va mantenir amb pocs treballadors per vendre la maquinària i la roba encara existent.
Des de 2005, el recinte de l’antiga fàbrica s’ha reconvertit en l’espai cultural Roca Umbert-Fàbrica de les Arts, on es preserva el patrimoni industrial que resta de la fàbrica, amb la Tèrmica, ara remodelada al capdavant.

Treballadores en el seu descans a la dècada dels setanta del segle passat.



L’exposició foto a foto

A més del plafó inicial on es reprodueix el text introductori, el mateix que hi ha al full de sala, on també es reprodueixen algunes de les fotografies i que poden obtenir gratuïtament els visitants, els altres tretze quadres mostren altres tantes fotografies, quin contingut és el següent, copiat dels peus de fotos.

VISTA AÈRIA DE ROCA UMBERT, 1957. De la part sud de la ciutat, amb el riu Congost sense canalitzar i tot l’espai que ocupava l’empresa. La ubicació era idònia, a prop del riu i en un terreny amb pous i l’aigua necessària per a la producció tèxtil.

VISTA PARCIAL DE ROCA UMBERT, 1977. Conjunt de la fàbrica, enclavada entre els carrers Prat de la Riba i Lluís Companys.

VISTA PARCIAL DE ROCA UMBERT, 1977. Vista des del gratacel del Grup Primer de Maig. El 1904 es va construir aquest complex on hi havia 220 telers mecànics per teixir, 4.000 fusos de filar i una secció de tints i acabats.

LA FABRICA AL FINAL DE LA GUERRA CIVIL, 1939. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada sota el nom d’Espartacus. Al final de la guerra, davant l’avenç dels nacionals, va ser parcialment cremada i destruïda per les divisions republicanes en la seva retirada.

PECES DE ROBA DE LA FABRICA, ANYS CINQUANTA. La nau dels aprestos vista d’est a oest. A l’esquerra, les màquines plegadores i a la dreta, els aprestos. Les peces de roba tenien un fil verd, senyal de qualitat extraordinària.

LA NAU DE LA FILATURA, ANYS SETANTA. Rodeteres en un moment de descans del seu treball. Les dones, majoritàries a la fàbrica, treballaven a la filatura, als telers i als bobinadors.

ELS TELERS, ANYS SEIXANTA. Vista de la nau de telers, dits de revòlver, amb el cap de la secció al mig de la nau.

TRANSPORT DE LES PECES DE ROBA, ANYS SEIXANTA. Treballadors carregant un camió amb peces de roba produïda a la fàbrica. A l’Arxiu es conserven més d’un centenar de mostraris de fils i de teixits d’entre els anys cinquanta i vuitanta.

VAGA DELS TREBALLADORS DE LA FABRICA, 1977. Pancartes de protesta en contra del tancament de la fàbrica. El 1978 Roca Umbert va perdre bona part de la seva producció i el gruix de la plantilla. El 1991 va tancar definitivament les portes.

VAGA DELS TREBALLADORS DE LA FABRICA, 1977. Protesta dels treballadors i treballadores contra el segon pla de reestructuració. El 1978, arran de la reforma, només en van quedar 99 a la fàbrica de Granollers; amb la vaga, però, es van aconseguir indemnitzacions per a les 411 persones que l’empresa va acomiadar.

INTERIOR DE LA FABRICA, 1992. Una de les naus, amb maquinària ja en desús. La indústria va tancar definitivament el juny de 1991, i entre 1991 i 1993 el complex es va mantenir amb pos treballadors per vendre la maquinària i la roba encara existent per així poder suportar les indemnitzacions.

RECINTE DE LA FABRICA, 1992. Un dels carrers de la fàbrica ja sense activitat; al fons, la tèrmica i el refrescador. La central tèrmica es va poder salvar de la venda de la maquinària. El 1994 l’empresa va arribar a un acord de permuta dels terrenys de la fàbrica amb l’Ajuntament.

LA TÈRMICA, 1992. Interior de la tèrmica, amb la caldera que es va instal·lar el 1958. Aquest espai ha estat museïtzat per preservar el patrimoni industrial de Granollers.

Les fotografies són obra de l’empresa Trabajos Aéreos Fotogramétricos, Pere Cornellas, Josep Bosch, Esteve Gironella i d’altres d’autor desconegut, cedides per Concepció Martí, Marcel·lí Camats i Francesc Fornies.
L’exposició es complementa amb més fotografies projectades en pantalla, amb vistes del complex industrial en diferents èpoques i dels treballadors i treballadors que l’han fet funcionar al llarg dels anys. Es pot visitar a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament, a la plaça de la Porxada, fins el dia 1 de març de l’any vinent.
Complementant l’exposició el dilluns 11 d’aquest mes de desembre, a dos quarts de sis de la tarda, es farà a Can Jonch la tertúlia habitual com el títol «Quan la fàbrica treia fum», amb la participació de persones que van treballar a la fàbrica de Roca Umbert. Serà a les dos quarts de sis de la tarda.


Josep MAS