Fa uns dies l’amic Pere Diumaró, autor entre d’altres publicacions granollerines i que ha editat recentment l’últim llibre sobre les campanes del campanar de Granollers, ens donava la notícia d’un nou descobriment, fet gràcies a la dèria d’un altre bon amic, Lluís Tintó, per les coses de Granollers, i que un cop jubilat com a responsable de l’hemeroteca municipal mai deixa d’estudiar. Es tracta de la història de les dues campanes més antigues que actualment hi ha al campanar de Sant Esteve i que formen part del rellotge. La informació va ser trobada publicada i estreta de la revista El Batall, que edita des de fa 23 anys la Confraria de campaners i carrillonistes de Catalunya. Hem intentat fer-ne un resum, destacant només allò que parla de les campanes de Granollers. El mateix Pere Diumaró diu que aquesta informació és la millor part del seu llibre i que ha editat ell mateix com un apèndix del seu llibre.
La publicació inicia el seu treball situant-nos en l’època de la Guerra Civil de 1936-1939, on explica que “Una de les moltes nefastes conseqüències va ser la destrucció sistemàtica d’un ingent nombre de campanes per fer-ne material bèl·lic. No existeix cap estudi que determini amb exactitud el nombre de campanes que es van perdre, però no ens equivocarem gaire si la xifra la situem entre el 70 i el 80% de les campanes existents. Aquesta destrucció va suposar una irremeiable pèrdua en dos sentits. Per una banda, tot i que en finalitzar el conflicte bel·lic moltes esglésies en van adquirir de noves, la majoria de campanars no van recuperar mai el mateix nombre de campanes. En conseqüència, com que els campaners es van veure obligats a interpretar els tocs amb menys campanes, van haver de modificar la forma de tocar i, per tant, canviar un llenguatge secular, perdent-se així un patrimoni immaterial de gran valor etnològic. Per altra, també va suposar la destrucció d’un patrimoni material de molta antiguitat i amb gran valor artístic i sonor”.
Rellotge sonor des del segle XV
Més endavant, el cronista entra en la matèria que particularment ens interessa més localment. “Un conjunt molt desconegut i amb un alt valor patrimonial és el format per les campanes horàries de Sant Esteve de Granollers. Són les campanes ubicades al capdamunt de la gran estructura metàl·lica que corona el campanar, l’única part que es conserva de l’església gôtica.
La presència de campanes horàries en aquest edifici ja està referenciada a l’inventari de la vista pastoral de 1508. El document especifica que el cloquer tenia quatre campanes, dues de grans anomenades senys i dues de petites dites esquelles. A més, a la capçalera de l’església hi havia una altra campana, imaginem que col·locada en una espadanya, encarregada de tocar les hores. Aquesta campana podria correspondre a la campana que actualment toca els quarts, que és la que està penjada a la part superior d’estructura metàl·lica. La seva inscripció en català així ens ho confirma: ‘AQUEST CIMBOL FO FET PER TOCAR LES HORES’ Tot i que la campana no duu l’any inscrit, per les seves característiques, podem datar-la a la primera meitat del segle XV. La tipografia uncial, la ubicació de la inscripció, l’absència de cartel·les amb sants o altres tipus d’imatges i la decoració amb franges horitzontals de tres cordons són elements que
determinen la seva antiguitat. Una altra de les característiques interessants és la forma del seu perfil, amb una amplada de boca molt més gran que la seva alçada, que ens recorda més a un bol que a la típica forma de campana. Aquest tipus de campanes no són gaire habituals i són utilitzades principalment com a timbre horari”.
L’altra campana, la que hi ha penjada a la part central de l’estructura metàl·lica, és la que toca les hores. La peça, de grans dimensions de completar el seu nom. També i amb un alt valor artístic i històric, fou fosa l’any 1590. La data correspon al segle de la construcció del campanar. Molt probablement quan s’acabaren les obres es traslladà el rellotge de l’església a la nova torre i la campana, que fins aquell moment tocava les hores es va destinar a tocar els quarts.
La nova campana de les hores de Granollers s’encarregà al barceloní Miquel Carmini. Aquesta campana una peça de gran bellesa i qualitat artística. La part superior està decorada amb una inscripció en lletra gòtica: “XPS BINCIT XPS REGNAT XPS IMPERAT XPS AB OMNI MAL NOS DEF(E]NDAT” (Crist venç, Crist regna, Crist impera, Crist ens defensa de tot mal) i la data: MDLXXXX (1590). Cada una de les paraules de la llegenda està separada per la marca de fàbrica del fonedor, col·locada verticalment. Al terç de la campana, disposades en els quatre punts cardinals, hi trobem unes cartel·les amb les imatges de la Mare de Déu i el Nen Jesús, Sant Miquel, l’Ecce Homo i la marca de fàbrica del fonedor. Just a sota seu hi ha una segona inscripció amb lletra capital humanística que ens dona més informació de la campana. ‘AQ(U)ESTA CAMPANA SE ANOM(E)NA SANT SALVADOR ORA PRO NOBIS SANT ESTEVA ORA PRO NOBIS, DE VOS SALVE MARIA DE GRATIA PLENA LO SENI(OR ES AMB VÓS)’.
La campana també està decorada amb una imatge de Sant Esteve, una creu de calvari amb pedestal, una sanefa que representa el cinyell de Maria i l’escut de Granollers amb les quatre barres i un corb (o una gralla) a cada banda. La presència de l’heràldica de la ciutat no és trivial sinó que té un gran simbolisme recordant-nos que la campana pertany al poder civil de la població. Una campana que fou fabricada en una època de creixement de la ciutat, gairebé coetània a la construcció de la Porxada (1586-1587). Si aquesta plaça coberta és l’element arquitectònic més emblemàtic de Granollers, l’element amb més història del paisatge sonor de la ciutat són sense dubte les campanes del rellotge. El seu so, marcant el pas del temps durant segles, ha regulat la vida de generacions de granollerins. Esperem que ho continuï fent durant molts segles més”. Això si, si el seu so no molesta al veïnat.
Josep MAS
