Divendres passat al vespre, el Teatre Auditori, la sala gran plena completament, era l’escenari de la cinquena edició dels Premis Porxada, promoguda per l’Associació de Comerciants Gran Centre i l’Ajuntament de Granollers i amb la col·laboració de les associacions de botiguers Comerç de Dalt, del Rec al Roc, Som Porxada, Comerciants Congost Granollers, Més que comerç, Comerç Camí Ral i Centre Comercial Ramassar Nord.
La gala començava amb una primera actuació del grup Veus-Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, que al llarg de la vetllada van fer esclatar en aplaudiments al públic assistent amb noves interpretacions.
Enguany els establiments distingits van ser tretze, repartits en tres categories: deu per la seva trajectòria comercial, un premi honorífic i el reconeixement a les famílies comercials més històriques de la ciutat, atorgat a famílies que fa més de cent anys que estan al capdavant del mateix negoci, en aquesta ocasió només dues.
Per una trajectòria d’entre 25 i 90 anys
Les deu primeres distincions de la nit van correspondre a deu establiments quina existència va des dels 25 anys, fins als 90, gairebé un segle.
– Ambients, botiga dedicada a la fabricació de cortines i decoració d’interiors en general, amb ja un quart de segle d’existència. Va ser l’any 1998 quan les germanes Rosa i Yolanda Alvarez van obrir la primera botiga al carrer de Corró. Al cap de 20 anys, el negoci es va ampliar, obrint nova botiga al carrer de les Travesseres 20, on el client entre d’altres productes pot trobar cortines fetes a mida, dissenys propis de coixins, entre altres objectes de decoració.
– Calzedonia. Una franquícia que regenta des de fa vint-i-cinc anys la seva propietària, Marta Font. Els començaments del negoci van estar al carrer Sant Roc, la botiga es va traslladar al carrer d’Anselm Clavé 49. Quatre anys més tard s’ampliava amb l’edifici del costat i la nova franquícia d’Intimissimi i just aquest any que estem s’obria una tercera botiga, unes portes més amunt, Uomo, amb roba masculina.
– Jo Brand Comunicació. Una empresa amb més de 82 anys d’antiguitat, dedicada a la pintura, retolació i disseny. Joan Martínez Miralles havia començat treballant de pintor l’any 1941. Va ser el 1965 quan amb el seu fill Ferran van muntar el seu primer taller al carrer Corró, fent feines ben diverses, com retolar les pancartes i cartells de l’Ascensió o els nínxols del cementiri. El 1975 es van traslladar al carrer de Sant Plàcid, on l’empresa va passar a dir-se Rètols Ferran. Vint anys més tard, Ferran Martínez Martos agafava el relleu i muntava, junt amb un soci l’empresa Tu i Jo Comunicació, per acabar treballant novament ell sol, amb el nou nom de Jo Brand Comunicació.
– Restaurant Marisqueria Os Galegos. L’establiment premiat aquest any més allunyat del centre, ubicat a la travessia del Lledoner 8. Encara que fa només trenta anys que va obrir les portes a Granollers, els seus propietaris José Fernández i Joaquín Blanco tenen molta més experiència en el món de la gastronomia, d’ençà que es van conèixer treballant a una marisqueria de Barcelona primer i després es van fer càrrec del restaurant del Centre Cultural Gallec, a Cornellà, on més endavant van crear també el restaurant Os Galegos. Al cap de dos anys es van traslladar a Granollers, on segons ells mateixos diuen, van ser molt ben acollits. Sempre han participat en diferents actes com la Fira de l’Ascensió o amb el club BM Granollers, formant part també del gremi d’hostaleria del Vallès Oriental.
– Herboristeria i Dietètica Pujol. Els començaments de Ca l’herbolari com molta gent coneixia a la casa van ser l’any 1912, fa 111 anys, quan en Miquel Mesa va obrir a la plaça Maluquer, a la planta baixa de Can Pedrals, la botiga on venia plantes medicinals. Al cap de 30 anys, el 1942 el negoci es va traspassar a Claudi Arimany Corominas. Finalment. Seria el 1948 quan Joan Pujol i la seva esposa Maria Vallbona es farien càrrec del negoci que deu anys més tard, el 1858 traslladarien al carrer Corró, davant de la placeta de Sant Francesc on continuen actualment, havent passat el negoci ja a càrrec de la Quimeta Pujol i ara dels seus dos fills, la tercera generació i 75 anys com a propietaris.
– Duran Joiers. Establiment de més de 80 anys d’antiguitat, tancava les portes el passat mes de març, per defunció del seu propietari, Toni Duran Montserrat. El negoci l’havia començat el seu pare, Toni Duran Clavera, treballant abans de la guerra en el taller de Rafael Font. Més tard va treballar a Barcelona i l’any 1945 s’establia en un sota escala del carrer de Santa Anna, d’uns deu metres quadrats on feia joies per encàrrec. Va ser als anys 1960 quen es va traslladar primer al carrer Anselm Clavé 10 i més tard al número 14. El negoci el va continuar el seu fill, que va començar quan encara només tenia setze anys. A més de la de Granollers Toni Duran va posar una altra joieria a Barcelona, compaginant el negoci amb altres franquícies de moda i el restaurant la Peixera de Santa Marta a la nostra ciutat.
– Ferreteria Sirvent. Obria les portes per primera vegada el dia de l’Ascensió de l’any 1942, carrer Joan Prim 107. La besàvia de Narcís Sirvent Oró, Rosa Serrat, tenia una cansaladeria on ara hi ha la floristeria el Jardinet. El fill de la Rosa va veure la necessitat que tenia el barri d’una ferreteria i va obrir la botiga començant amb la venda d’estufes, gàbies per animals, objectes de ferreteria en general i, curiosament, lleixiu, tenint també parada al mercat, a la plaça de Maluquer. El negoci ha passat per tres generacions de la família Sirvent i malgrat les moltes innovacions que ha mantingut l’establiment, sembla que l’actual propietari podria haver de prendre la decisió de traspassar el negoci, per manca de relleu generacional.
– Restaurant El Cisne. Parlar del Cisne és parlar d’en Joan Rovira Gallemí, malgrat a l’establiment, com es diu, hi ha posat el coll tota la família. En Joan va començar la seva vida laboral treballant a Can Saperas i més tard a la desapareguda farmàcia Marimón del mateix carrer Anselm Clavé. Li va tocar fer la “mili” a Reus on va conèixer un local que s’anomenava El Cisne i li va cridar l’atenció, tant que quan va tornar a Granollers i després d’un temps repartint productes d’alimentació, amb la seva esposa Teresa, a començament dels anys 1960 van comprar el local on fins ara hi ha hagut el restaurant. Van començar venent gelats i orxata de Cal Jijonero i després feta per ells, però de mica en mica el negoci es va anar convertint en bar i en un dels restaurants de més anomenada de la ciutat. En Joan Rovira va ser un dels encarregats de preparar l’arrossada de l’Ascensió, allà pel 1965, que es feia per a uns 300 comensals. Però per superar aquell repte, les colles de Blancs i Blaus de la Festa Major li van demanar si també els faria la que es fa al parc de Torras Villà, arribant a servir arròs a tres mil comensals. Uns anys més tard, l’any 2009 el restaurant es va traslladar al pis de dalt de l’edifici i durant la pandèmia el matrimoni es van jubilar i es va incorporar primer a la cuina el seu fill Joan Carles i després dues de les seves.
– García Cuevas Joier. Un altre establiment que rebia el reconeixement per la seva trajectòria també h tancat recentment, el mes de setembre passat les portes, després de 57 anys. El seu fundador, Joaquim García Cuevas, que va estudiar joieria i gemmologia a Barcelona va començar en el negoci l’any 1966 a la botiga de la seva mare, al carrer de Santa Anna, on es dedicava a fer de modista i a la vegada venia roba interior i feia arranjaments de vestits de núbia i altres peces. Pocs anys després la botiga s’ampliaria amb la compra de l’edifici del costat, ampliant el taller per la fabricació de joies i reparació de rellotges, sempre acompanyat amb l’experiència en el negoci per la seva esposa María José Sanjaume, incorporant-se anys més tard les seves dues filles, Montse i Mercè, abans de jubilar-se els pares, ara fa disset anys.
– Perfumeria Colomina. El darrer establiment premiat en aquesta categoria va estar la perfumeria que des de fa més de 90 anys hi ha a la plaça de les Olles, a tocar a la Porxada. Era l’any 1932, quan la Teresa Canal anava a comprar flors a Barcelona que després venien, amb el seu marit, Pere Colomina, a la botiga que tenien als baixos de casa seva. També tenien parada al mercat del dijous. La filla del matrimoni, Conxita Colomina Canal es va incorporar al negoci que ja s’havia ampliat amb la venda de perfumeria en general, cosmètica, papereria i joguines. L’any 1985 un incendi va destruir l’edifici havent-lo de reconstruir, obrint novament el negoci ja només dedicat a la venda de productes de cosmètica. Amb la incorporació de la tercera generació, la Conxita Julià i el seu marit en Geroni Ramos, la botiga s’especialitza més en perfumeria, cosmètica i complements. Malauradament, és un altre establiment quina continuïtat sembla no estar garantida per relleu generacional.
Premi honorífic per un altre establiment que ha tancat després de 156 anys
Cada any es fa homenatge a algun establiment que per una raó o altra ha destacat en la seva trajectòria. En les anteriors quatre edicions els homenatjats havien estat Calçats Castelló, la consultoria Agora, el 2021 els serveis esencials que van estar funcionant durant la pandèmia i l’any passat, Novetats Roca i Antoni Porta. Aquest any l’establiment premiat ha estat la desapareguda pastisseria de Ca l’Espinasa que va tancar la porta el passat mes de març, després de 156 anys.
Situada al capdavall del carrer Anselm Clavé, fent cantonada amb la plaça de la Corona, la història de Ca l’Espinasa començava l’any 1867 quan en Josep Espinasa Gesa, que feia de forner es va casar amb Josepa Ribes Palet, que era vídua i tenia una graneria. Durant algun temps van compaginar la venda del gra i de pa i la gent va començar a anomenar la botiga com el Forn de Ca l’Espinasa. L’any 1910 el forn es va llogar i després el va comprar Josep Estapé Roura i a partir d’aleshores se’l coneixia amb dos noms, Ca l’Espinasa o Ca l’Estapé. El negoci el va continuar el fill, Josep Estapé Riera, començant allà pels anys 1960 a elaborar també pastisseria.
Va ser l’any 1980 quan es va traspassar l’establiment i el va comprar Joan Balcells, conegut propietari d’una coneguda farinera i la seva esposa Neus Aleu. Des d’un principi van estar al capdavant de la botiga els germans Ramon i Francesc, i més tard les seves germanes Dolors, Neus i Maria Jesús. De nou va recuperar el nom de Ca l’Espinasa. Un dels productes exclusius de la pastisseria era el Rajol de la Festa Major que es va començar a elaborar el 1993 amb motiu dels deu primers anys de la Festa Major de les colles, en guanyar el concurs entre pastisseries que s’havia convocat.
Reconeixement a dues famílies històriques, Badía i Baró
La gala es tanca cada any amb l’entrega dels guardons destinats a reconèixer les famílies comerciants històriques de la ciutat, que solen portar més de cent anys sense haver canviat de mans el negoci. Enguany només mereixien l’homenatge dues d’aquestes famílies, Badía, propietaris de Badia Corredoria d’Assegurances i Baró, d’Edificicacions Baró.
– Família Badía – Badia Corredoria d’Assegurances. L’empresa va ser creada l’any 1923, just ara fa cent anys. El seu fundador, Lluís Olivé Grau, era majorista de gra i va començar en el món de les assegurances signant un contracte de col·laboració amb la companyia francesa Abeille Paix Vie. Els primers contractes eren per a béns relacionats amb el món rural: una tartana, un paller, un carro… Curiosament, el primer que es va assegurar va ser el carro d’un masover de la finca Can Granota, situada a la Torreta. La segona pòlissa fou una assegurança per accidents al senyor Ripoll, tractant de bestiar.
En aquell temps les assegurances eren una raresa. Per això el senyor Olivé i el seu associat i gendre, en Manuel Badia Duran, havien d’anar a trobar, un a un, els possibles clients, entre altres llocs al mercat de dijous, anant a visitar propietaris de tallers, garatges, constructors, etc.
El negoci havia començat al carrer Josep Umbert, però el local es va quedar petit i l’any 1949 l’oficina es va traslladar a la seu actual, a l’edifici històric de la casa de Paula Piñol, edifici modernista de l’arquitecte Manuel Guitart Codorniu, a la plaça de la Corona 17.
Quan ja portava el negoci la tercera generació, el fet de ser obligatòria l’assegurança dels vehicles, va fer que els clients augmentessin considerablement. Josep Lluís Badia va fer-se càrrec de l’asseguradora el 1958, i va liderar-la fins a la segona dècada d’aquest segle, quan va cedir el relleu a la quarta generació, familiar, els seus fills Manel i Anna Badia Almirall. El 2012 arribaria al negoci familiar la cinquena generació amb en Manel Badia Basolí, que gestiona un negoci amb més de dos mil clients i que treballa amb més de 40 companyies.
– Família Baró- Edificacions Baró. Sens dubte és una de les empreses constructores familiars amb més antiguitat de la ciutat, amb documents que daten els seus començaments fa més de 180 anys.
Segons les dades aportades, la primera referència històrica la trobem a un llibre d’actes de l’Ajuntament de l’any 1842 on es demanava a Fèlix Baró Grau que tornés a posar les portes de les muralles per protegir la ciutat dels delinqüents. Tot i això, la família conserva documentació encara més antiga en el qual Gabriel Baró, pare d’en Fèlix, deixava en herència les seves eines de la construcció. A ell el van succeir els seus familiars, tots “mestres d’obres”, Fèlix, Josep i Alfred; rebesavi, besavi i avi, respectivament.
L’any 1878 Josep Baró, d’ofici contractista d’obres, va ser un dels fundadors de la primera companyia de bombers municipals de Granollers, que estava formada principalment de forma voluntària per treballadors del ram de la construcció. Alfred Baró per la seva part era qui va contractar en diverses ocasions a l’insigne arquitecte modernista Manuel J. Raspall per dirigir algunes de les seves obres.
La família Baró disposava d’una bòbila al c. Girona, amb la seva prominent xemeneia, situada a l’espai on actualment hi ha el pavelló del Club Bàsquet Granollers. Allà elaboraven els materials, rajoles, totxos, maons i teules per proveir les edificacions.
Manel Baró Montañá, ja la cinquena generació, pare dels actuals propietaris, i aparellador de professió, fundava als anys 60 del segle passat l’empresa Edificacions Baró, ubicada al c. Josep Umbert fins a principi dels anys 2000 quan va traslladar a la Plaça Onze de Setembre.
Amb una trajectòria de tants anys, és normal que moltes obres de reformes portin el nom de l’empresa, com l’església de Sant Esteve, l’interior de la Casa de Cultura Sant Francesc, la planta baixa de l’Ajuntament, i diverses cases del s. XVI del nucli antic de la ciutat. Igualment noves construccions, l’edifici de la Mútua de Nostra Senyora del Carme; el pavelló de bàsquet del c. Girona; el Centre Geriàtric Adolf Montanyà, el primer edifici d’urgències de l’Hospital, les pistes d’atletisme, entre d’altres.
Actualment, al capdavant d’Edificacions Baró, i exercint l’ofici de constructors, hi ha la sisena generació amb els germans Jaume i Josep Baró Riera.
La gala concloïa amb l’agraïment per part de l’alcaldessa, Alba Barnusell, cap tots els comerciants que dia a dia mantenen viu l’esperit botiguer de la ciutat, amb un mercat que dintre de pocs anys farà els seus primers mil anys. Alguna distinció se li haurà de fer també.
Josep MAS
