La Confetinada va omplir de color la plaça de la Porxada. Josep Mas

Granollers és especial i si no, a veure si hi ha algun altre poble o ciutat a Catalunya o a les «ximbambes» que facin el pregó de la Festa Major quan ja es porten cinc dies i mig de gresca, de carrers i places plenes de gent amb els corresponents mocador i samarretes dels colors de les colles i s’han celebrat 127 dels 250 actes del programa, més alguns que s’han anat incorporant com a sorpresa. Això passava aquest dijous, dia oficial segons la tradició en què comença la festa i que ha d’acabar diumenge vivent.
Cada any el nom del pregoner és una incògnita fins al moment en què arriba a la plaça de la Porxada amb la cercavila o surt al balcó per llegir-lo. Enguany es descobria que no era ni pregoner, ni pregonera, no eren pregoneres, ni pregoners, sinó tot junt. Entraven a plaça en dues files uns quants membres de les colles Blava i Blanca. S’havien posat d’acord com correspon, per celebrar els 40 anys del model actual de festa. Abans de poder escoltar-lo, però tocava l’entrada a la Porxada del seguici, obert com gairebé sempre pel Colom, i seguit pels capgrossos, els gegants dels dos primers rajolers, Amador Galí, blanc i Joan Josep Biscarri, blau; la granota de Can Bassa, els quatre gegants de la ciutat, Cosme, Damiana, Esteve i Plàcida; els diables, amb les seves bèsties de foc i els seus versots; per primera vegada, els membres de l’Esbart Dansaire, que més tard deixarien boca badats als assistents amb el seu ball de gitanes del Vallès i la música de l’oblidat mestre Joan Vilà Ayats. A continuació, els rajolers actuals, en Gali, en la tercera generació de la família que hi participa i Miquel Locubiche successor blau d’en Biscarri. Tancaven la cercavila els castellers dels Xic entrant des del carrer de Sant Roc fins al peu de l’Ajuntament amb el seu típic pilar caminat, per després ser pujats al balcó de l’Ajuntament els dos castellers de dalt de tot, estirats pels dos rajolers. Més tard, a l’espai d’exhibició els Xics van carregar i descarregar un pilar 4 de 7 amb agulla, especialment difícil a causa de l’espai reduït que els quedava al mig de la plaça, abarrotada de públic. Igualment de difícil ho van tenir els quatre gegants per fer el ball de Giravoltes, moment en el qual representants del Fòssils blaus, seguidors d’en Mac Hagum i de les Dames blanques els van posar els mocadors respectius. Més fàcil ho van tenir els diables i els de la Colla del Drac, ja que la por per les guspires els va deixar espai de sobra.

Els Xics amb el seu pilar caminat entrant a la Porxada abans del Pregó. Josep Mas



Un pregó reivindicatiu per demanar més espais per les colles

Arribada l’hora del pregó pròpiament dit, el mantenidor de la festa, Pep Callau, donava entrada a l’escenari a peu de plaça de dos representants de les colles, Jordi Puig, dels Blaus i Pere Illa, dels Blancs. Alternant-se l’ús del micro van començar a fer una breu d’història d’aquell any 1983 quan aquell grup de joves, encapçalats per Albert Soler i Carles Lax, van tenir la idea de crear un nou model de festa partint d’una història explicada al llibre Granollers Vila Oberta, d’Amador Garrell d’aquella juguesca entre dos rajolers Rayo i Maynou. Els darrers anys la festa major era gairebé inexistent i a les seves dates la ciutat quedava mig deserta. Entre altres coses, els pregoners deien: «En aquests 40 anys les colles hem crescut, hem patit, hem guanyat, hem perdut, les hem vist de tots colors, però amb tot i així seguim al davant d’una festa major, envejable, una festa model, una festa que transforma una ciutat grisa i la pinta de color blanc i blau durant nou dies, però seria egoista centrar l’atenció només en blancs i blaus i és que les colles no estem soles, no som l’únic motor de la festa. Cal recordar entitats com els Xics, l’Esbart Dansaire, els Diables, el Drac, Passaltpas, l’Agrupació Sardanista, la comitiva del Colom, l’Agrupació Excursionista, l’Olla dels pobres, els Gegants i Capgrossos de la ciutat. Tots ells formen i formen part del teixit cultural que mou la festa».

Abans de continuar feien un incís. «Potser us preguntareu per què avui els pregoners no som al balcó. L’ocasió mereix que avui estiguem al bell mig del cor de la festa, a la nostra plaça on ballem i cantem, cremem i mullem… on les colles i entitats lluïm orgulloses la feina que fem durant l’any, una feina que fem des del carrer i per al carrer. I és per això que volem reivindicar que la festa no ha de viure als balcons o despatxos sinó que està feta per viure-la a les places, als carrers i als locals de les colles d’aquesta gran ciutat».
Tot explicant que són els locals de les colles, aprofitaven per reivindicar millors condicions. «En aquells espais, en uns quants metres quadrats, no penseu que gaires i en unes condicions indignes d’una festa que en fa 40 s’hi emmagatzema una festa major de 9 dies creades per dues colles… …els nostres espais cada vegada estan més allunyats de les nostres noves realitats. I això li sumem que cada vegada més es vol utilitzar Roca Umbert com un aparador i no com un espai de treball».
Demanaven que la gent de Granollers que defensin i reivindiquin un model de ciutat amb més identitat cultural pròpia. «Entitats de Granollers, Blancs, Blaus, som el motor cultural d’aquesta ciutat. Recordeu que sense vosaltres, sense la feina que feu durant nou dies i sobretots sense la feina que realitzeu durant tot l’any, la vida cultural de Granollers seria molt diferent, més grisa i més trista… granollerins i granollerines, està a les vostres mans decidir el futur de la vostra festa?, voleu una festa trista, avorrida i sense identitat pròpia?, o preferiu 40 anys més de música sota l’aigua del Correaigua, de veure l’Ajuntament cremar, del ball del drac, de castells, de ballades, d’aplecs sardanistes, dels nostres gegants i capgrossos?. Hem de començar a replantejar-nos la festa, amb una única visió de futur«. I acabaven amb un Visca els Blaus, visca els Blancs, visca la Festa Major de Granollers.
L’acte s’acabava poc abans de tres quarts de deu amb l’encesa per part de l’alcaldessa y els dos pregoners de la traca que «oficialment» dona el tret de sortida de la Festa Major.

Els gegantons dels Blancs celebren el 30 aniversari del Tirant. Josep Mas



Un repte també destinat al 40 aniversari, passat per aigua

La sequera i les mesures per estalviar aigua ja havien fet que se suprimissin els actes amb aigua com el Correaigua. El perill d’incendis obligava també a anul·lar el castell de focs en principi previst per diumenge vivent gairebé al final de la festa. Per això, l’Ajuntament i la pirotècnia Martí que va guanyar el concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona, encarregada dels focs de Granollers valoraran la possibilitat de fer-lo en una altra data que no existeixi el perill actual. Casualment, però els dos primers dies, dissabte i diumenge, l’element gairebé dominant va ser la pluja que va obligar a suprimir o canviar d’horari alguns actes i n’acompanyava alguns d’altres com la Cercavila d’inici de les festes de diumenge a la tarda per un recorregut relliscós entre la plaça de la Corona i la de la Porxada. Un cop arribats allà tocava el Repte que si va haver de ser endarrerit pel perill que representava tota la instal·lació elèctrica i pel que sembla també un tall de corrent. Finalment, es va poder fer, ja pels voltants de mitjanit. Com és de llei les dues colles van mantenir el pique. Els Blancs retreien a la colla contrària que més que celebrar el 40è aniversari haguessin escollit fer una festa de quaranta anys enrere, fent esment de la «crisi dels 40″ i retraient la quantitat que s’havien gastat en material per fer una mena de catedral blava que tan sols duraria unes hores instal·lada al final del carrer Clavé. Per la seva part, els dels Blaus reclamaven una major inversió en cultura, tal com després ho farien al pregó de dijous allò d’una ciutat grisa, amb carrers amb rajoles mal posades i retreien a l’Ajuntament que hi hagi persones que es posen medalles dient que tenim la millor festa major de Catalunya, però que un cop s’acaba la festa ja no es recorden de quin color era el mocador».

La Plàcida amb el ram de festa major a la festa del Va de Rams. Josep Mas



Confetinada en lloc del Correaigua

Dimarts, els més petits no van poder gaudir de l’esperat Correaigua, a causa de les restriccions que ja hem citat. A canvi d’això una feliç idea va fer que potser s’ho passessin encara més bé, amb «l’invent» de la Confetinada. En un acte conduït per Pep Callau, en aquesta ocasió fent i gaudint de la seva professó, la de pallasso, va mantenir, ajudat per dos saltimbanquis amb xanques i ataviats de blanc i de blau, l’atenció de la mainada des de primera hora del matí i fins a migdia. Diferents jocs, i molt i molt confeti i globus dels dos colors. En acabar la festa, el terra de la Porxada ja no era del trist gris de cada dia sinó blanc i blau. En Pep Callau ja s’hi va fer per tal que cada menut s’emportés confeti cap a casa. «Diumenge, a l’hora de dinar el treieu i… festaaaa» i una altra idea que esperem que no li hagin fet cas: «us emporteu una bossa plena i el primer dia del cole, quan la senyoreta entri, li doneu la benvinguda a classe i el llanceu». També proposava «recollir les tires de paper de seda i classificar-les per colors, per l’any que ve…» però ni cas.

Dimecres al matí el lloc de trobada dels menuts era la plaça de Perpinyà amb el Som Farretes, on podien fer un circuit d’activitats ben diverses, pintar un penjoll, un imant per la nevera, una faixa amb gomets de colors, una màscara amb la cara d’en Farras, encistellar pilotes a la cistella improvisada en forma del pantaló d’en Farras o passar per un pont de corda amb bon equilibri. El premi per aquells que havien completat totes les proves era un caramel… de color blau, el mateix color que els deixava a la boca en menjar-lo.

Una decoració a la japonesa al carrer del Portalet

Fa anys les colles es disputaven també a veure qui feia la decoració de la seva plaça, la de la Porxada o la de Barangé però es va deixar de fer. Enguany el grup Blan-Siro, amb la col·laboració de la ganiveteria Masat i Inhala han decidit decorar el carrer del Portalet, una de les entrades a la Porxada com un autèntic Matsuri Japonès. La pluja va ajornar la inauguració de dissabte que va passar al dilluns. Potser la idea qualli i prenguin model altres carrers, malgrat sembli que es vulgui imitar les festes de Gràcia o de Sants de Barcelona.

Trobada de gegantons i el Va de Rams de les gegantes

Per celebrar el 30è aniversari del gegantó Tirant, els Blancs van triar la plaça de Maluquer dimecres al matí, tot convidant a altres grups de gegantons de la Comarca. En Tirant, la Rita i la Paula estaven acompanyts dels gegantons Blaus, Gala, Mar, Ramonet i el Trapella i plantats a la plaça els de La Garriga, Benet, Garric i Mussolet; de Canovelles, la Vicenteta i l’Urpas; l’avi Quico, la Violeta i la Mora de Santa Eulàlia i en Lluís i la Minerva, de Montornès. Després de la cercavila fins a les places de la Corona i l’Església, cada grup va fer la seva exhibició de nou davant la biblioteca de Can Pedrals.
Dimecres també és un dia molt esperat perquè a la tarda, en el que es coneix com el Va de Rams, els quatre gegants de la ciutat, en Cosme, la Damiana, l’Esteve i la Plàcida s’apropen en cercavila fins a la placeta de Sant Francesc, just davant la Casa de Cultura, on reben l’obsequi dels nous rams que lluiran les dues gegantes i que sempre tan delicadament els han preparat a Les Flors.
Amb molt poc d’espai per passar arribaven des del carrer Clavé pel de Santa Elisabet i després continuaven la cercavila i ball pels de Travesseres i Santa Anna, per arribar a la Porxada. Els rams els lluirien a l’endemà en el ball del Giravoltes durant l’acte del pregó.

Josep MAS