És un llibre que si un té prou temps, es llegeix d’una asseguda. En cap moment, es fa feixuc, malgrat les esgarrifances en recordar allò que ja coneixem a través de moltes altres publicacions sobre el tema. S’agraeix la feina feta per l’autor o els qui l’han ajudat en recollir totes les dissortades vivències personals d’aquelles persones que encara viuen o pels seus descendents, que han conservat aquelles “històries” que els pares i avis els havien explicat. Ben segur el llibre “I el cel ens va caure al damunt”, editat per Edicions 62, ajudarà a fer conèixer aquella trista història d’aquell dimarts 31 de maig del 1938 que va passar a Granollers.
Just el dia que feia 85 anys de la barbàrie, a la tarda i al Teatre Auditori de Granollers es presentava el llibre que, feia dos anys, s’havia començat a gestar al pati de Can Jonch, al Centre de Cultura per la Pau, tots abillats amb aquella mascareta obligada per uns altres fets que, en diferent mesura, han trasbalsat la vida de la ciutat. Llavors començava la campanya orquestrada per l’Ajuntament “Contra l’oblit. Crida a la memòria del bombardeig”, per aconseguir nous testimonis, tant orals com escrits o en imatges. La campanya va obtenir 18 nous testimonis, que s’afegien als gairebé quaranta ja existents i tres noves cessions de material que ara estan a disposició dels granollerins a través de l’arxiu Municipal.
L’acte de presentació, amb una sala que va resultar esquifida per acollir el nombrós públic assistent, va començar amb l’actuació dels alumnes de 3r de Primària de l’Escola Ponent que van interpretar el seu espectacle “Moviment”, que just acaba amb una frase prou significativa: “Guardarem la vostra memòria”. Seguidament, l’alcaldessa en funcions, Alba Barnusell va donar pas a l’autor del llibre, Albert Forns Canal i a la periodista que faria la presentació, a manera d’entrevista, Txell Feixas, corresponsal de guerra de Catalunya Ràdio i TV3, al Líban i altres països del proper Orient.
Per Forns les explicacions que al llarg d’aquests dos anys ha recollit, no li venien de nou, ja que com deia, la seva mare, Concepció Canal Gil, a qui dedica el llibre, li havia contat de quan el seu besavi, Joan Canal, va anar aquell matí a la Porxada, on la seva jove hi tenia una parada de peix i va ser una de les víctimes del bombardeig. La història d’aquells fets és prou coneguda, malgrat haver estat, si no prohibida d’explicar, no massa divulgada, ni estudiada en profunditat tal com han fet alguns historiadors en els darrers quaranta anys. De forma molt resumida, A les 9 i cinc minuts del darrer dia de maig del 1938, cinc avions Savoia S79 de l’exèrcit italià, que havien sortit de la seva base a Mallorca, van descarregar sobre Granollers una seixantena de bombes, causant la mort de 226 persones, una vintena de nens i joves menors de 20 anys i ferint-ne un miler més. Les havien deixat caure quan sobrevolaven Can Prat Vell, a La Roca i segons ells mateixos van avaluar després, ho havien fet massa aviat, ja que pel que sembla l’objectiu, que va quedar il·lès, era la central elèctrica del carrer del Rec. Les fotografies aèries existents van ser preses per Damicelli, un fotògraf que anava en un dels avions i a les que es veu la fumera després d’esclatar les bombes. La premsa internacional se’n va fer ressò, comparant els fets de Granollers als de Guernica. Potser per això en un primer moment i durant molts anys, es van confondre els avions italians amb Junkers alemanys com els que van bombardejar la població basca.
En el diàleg amb la periodista que el presentava, tots dos lamentaven que aquestes històries no s’haguessin pogut escriure en un primer moment, com ara tenim els relats del que lamentablement continua passant en tants punts de planeta. Forns afegia que ha intentat prioritzar els relats explicats per dones i també històries d’anarcosindicalistes que havien estat molt silenciades.
D’una forma novel·lada l’Albert Forns explica les històries íntimes reals d’una vintena de supervivents del bombardeig que ara tenen més de 90 anys. El llibre és el diari d’aquell matí i els dies posteriors, personalitzats en granollerins i algunes persones foranes que, de casualitat el bombardeig els va agafar en mig, com el periodista holandès Robert Mussche que va venir a Granollers el dia abans, acompanyant a Paco Parellada que tornava de París. Després de la introducció on explica com es va preparar el bombardeig a la base de Mallorca, a cada capítol el lector viu les històries a gairebé a temps real, sobretot si es coneixia a alguns dels personatges i per descomptat els indrets on passaven els fets. Hi trobem les històries, moltes d’elles tragèdies, d’Antoni Jonch, Agustí Valentí, EnricaRoca, Dolors Illa, Josep Lluís Arimany, Maria Arbús, els ja citats PacoParellada i el periodista Robert Mussche, Felicià Maresma i Carme Sarroca, Esteve Velilla, Concepció Molins i les seves companyes de l’Hospital, la Pilar Canal i els seus pares, Joan Canal i QuimetaBaixeras, Ramona Garreta i les seves filles Mercè i Genoveva, ManolitaNavarro, l’Esteve Sarroca, Mercè Serra, Joan Triadú, el mestre més jove que hi ha hagut a Granollers, amb només 16 anys; la família de refugiats CasadoMillera, la familia de Cal Umbert, Rosa Puig, Joan Pi, Josep Maria Ruera i Maria Casademunt, entre moltes altres persones, homes, dones i nens que van viure i patir aquell dissortat matí en què, com demostraren els rellotges de la rellotgeria Colomer que es van aturar a les 9 i cinc, la vida de Granollers va canviar per complet.
Per trencar la tristor de les històries que s’expliquen al llibre, l’autor explicava que també hi ha inclòs alguna anècdota en forma d’acudit, com el que explicaven les germanes Solsona, jugant amb el munt de sigles dels partits que hi havia i que diu: –Mare, mare, que faràs per dinar? -Avui FAI mongetes amb PSUC. -Ai, no en vull pas, que et passes la tarda fent POUM POUM i t’escalden l’UGT!
El llibre, quins beneficis es destinaran a projectes de pau, es tanca amb algunes reflexions del seu autor que defineix el seu llibre com “una aportació més, l’última fins avui en aquesta feia col·lectiva de recuperació de la memòria” i els apèndixs amb la llista de testimonis del bombardeig, existents a l’Arxiu Municipal i la relació de víctimes.
Més documentació a l’Arxiu Municipal
L’Arxiu Municipal ha actualitzat el catàleg de la documentació sobre l’atenció de les víctimes del bombardeig i la Guerra Civil a Granollers, en la que inclou els documents relacionats amb els refugiats acollits a la ciutat, els expedients dels ajuts als orfes de guerra i dels subsidis a les persones considerades víctimes de guerra, la documentació del dipòsit municipal de detinguts, la del racionament i la de les mesures adoptades en sanitat i beneficència. A l’apartat “Documents dels bombardejos de la Guerra Civil” al web www.granollers.cat/arxiu es poden consultar 180 documents com la llista de víctimes; cartes i telegrames de condol, d’ajuts econòmics i de l’estat de les víctimes; declaració d’immobles afectats; documents de la Junta de Defensa Passiva; projectes i plànols de refugis o relats en primera persona sobre el bombardeig. També hi ha d’altres documents elaborats per l’Arxiu, com una recopilació dels acords de Ple relatius als bombardejos o el recull de premsa de l’època, entre maig de 1938 i març de 1939. Pel que fa a fonts orals, hi trobem enllaços a més de 60 entrevistes a persones que parlen en primera persona de la seva vivència inclosa en projectes com “Construcció de la memòria de la Guerra Civil a Granollers” o “Els orfes de la Guerra Civil”, a més de les tertúlies organitzades entorn dels bombardeigs. També fotografies i documents audiovisuals.
Josep MAS
