Can Puchades, a la plaça de la Porxada, a començament de segle XX i que va tancar l’any 1976.

Des d’aquest dilluns es pot visitar, a la planta baixa de l’Ajuntament, la nova exposició de fotografies antigues que presenta l’Arxiu Municipal, amb el títol de Botigues d’abans, una «espècie» més que en perill d’extinció. La mostra coincideix amb la fira de l’Ascensió, íntimament lligada amb la vida comercial de la ciutat. Les imatges escollides són de les més antigues de les que disposa l’Arxiu, des de finals del segle XIX i mitjans del XX. Les seves responsables han hagut de fer una bona tria, ja que el material gràfic del qual es disposa és d’una riquesa excepcional. Durant la visita ens traslladem a una ciutat i en especial una petita zona que inclou la carretera i les places de la Porxada, Maluquer i Perpinyà, totalment desconeguda per les generacions actuals, recordada per ben pocs que vàrem tenir la sort de viure, a la nostra joventut aquella vida comercial tan particular.

Tot llegint el full de sala que els visitants de la mostra poden obtenir, juntament amb la postal en edició facsímil de cada exposició, les imatges dels catorze plafons ens mostren comerços i obradors dedicats a activitats diverses, com espardenyeries, farmàcies, ferreteries, lampisteries, llauneries, pastisseries, rellotgeries, sabateries, botigues de mobles i d’estris diversos; oficis molts dels quals s’han anat transformant i inclús desapareixent en mans de la indústria. La majoria d’establiments havien passat durat moltes dècades de pares a fills i treballant a la vegada diverses generacions de la mateixa família, malgrat que hi havia negocis que necessitaven comptar amb algun treballador extern, que moltes vegades acabava essent com un més de la família. No tots han desaparegut com bé es pot comprovar cada any a la Gala del Comerc, en la que es fa homenatge a algunes famílies de la ciutat, que mantenen el negoci des de fa més de cent anys.
Algunes de les botigues eren més conegudes que pel nom dels amos per algun sobrenom, com podia ser el nom de la nissaga que havia començat el negoci, com a Can Pintaire (Can Barbany) o el nom dels productes que hi venien.
Especialment a la zona comercial per excel·lència del centre de la ciutat, carretera, places de la Corona, Maluquer, Perpinyà i l’eix Sant Roc, Santa Anna, la gran majoria d’establiments han canviat de negoci i estant regentats per diferents llogaters, que moltes vegades canvien només en pocs mesos d’oberta la nova botiga, com diu el mateix full de sala, «els tipus de negocis que s’instal·len fa que siguin incerts i que tanquin abans del previst. No tenen temps de donar-se a conèixer i encara menys de consolidar-se. Els canvis que es produeixen són tan ràpids que sovint ens costa recordar quins negocis ha acollit un mateix local».

Catifes, cistells, cortines, barrets i bobles de canya i vímeta la façana de Can Trotxa a la dècada de 1920.



Ja que l’exposició es fa a la plaça de la Porxada, permetin que fem esment d’aquelles botigues que a la nostra infantesa i joventut, allà els anys 1960-1970 vàrem conèixer en aquesta plaça, quan encara els cotxes circulaven envoltant-la, entrant pels carrers de Sant Roc, Santa Esperança, del Portalet o venint de la plaça de l’església. Si comencem per la cantonada, on encara sobreviu una de les menys de mitja dotzena de botigues de llavors, la sabateria Nadal, recordem el sastre Farràs, Géneres de punt Barbany (a Cal Pintaire), ja passat l’Ajuntament, Can Bellavista (a Can Potafang); Can Llobet, lampista i electrodomèstics; el Quiosc, amb la família Cañellas, malgrat que només la recordem com una casa on guardaven parades del mercat; la bacallaneria Portet; Can Fontcuberta, merceria i roba de casa; Can Puchades, la botiga de queviures de tota la vida; a la cantonada amb el carrer de Sant Roc, la merceria de les germanes Mogas, casa coneguda com a Ca les Polles; ja donant la volta, la carnisseria de Can Perejaume; la sabateria de Can Xicota, la carnisseria Just, la fruiteria d’Antonio Climent, l’espardenyeria de Can Miralles, i tornant cap al principi de la plaça, la botiga de Can Brugués, de bates i roba de la llar; la pastisseria de Can Cunillera, que després ha anat canviant d’inquilins i de nom, Can Piguillem i la cereria Mas. A més de la ja citada sabateria de Can Nadal, resten obertes l’Òptica Rius, la sastreria Sitjes i la botiga també de roba de Can Muntanyà.
Si la relació la fem del tram de la carretera que va des de la plaça de Maluquer fins a la de la Corona, la cosa no varia gaire. Tret de la rellotgeria Tomàs Colomer, la farmàcia Torrents, la Paradeta, l’estanc Cot i el fotògraf Comas, amb els dos restaurants encara oberts a cada punta, la Fonda Europa i el Cisne, la resta de botigues han canviat de propietari i la majoria, d’articles.
Malgrat tots els canvis, crisis i el que sigui, Granollers continua essent una ciutat botiguera per excel·lència. El comerç és a les botigues i als mercats. Importants personatges han deixat escrita la importància comercial de Granollers. Amador Garrell escrivia l’any 1930 al setmanari La Gralla: «La vitalitat de Granollers es manifesta també en els comerços establerts a la plaça i en particular a la carretera». Josep Pla va definir uns anys més tard Granollers com «un carrer llarg, amb botigues a banda i banda«.

Una de les fotos més antigues de l’espardenyeria Miralles a la plaça de la Porxada



L’exposició, plafó a plafó

Les imatges que es poden veure a l’exposició, com sempre presentdes en catorze plafons, són pràcticament la majoria d’autor desconegut, alguna feta per Joan Guàrdia Recasens, Francesc Gorgui o Pere Cornellas i d’altres cedides per Enric Bosch, Josep Moreno, Joan Miralles o Manuel Marimon. Per ordre de plafons són aquestes:
– Botiga de cal Trascó, a la plaça de la Porxada, als anys vuitanta.
– Llauneria de can Botey, 1890. Llauneria i lampisteria de Josep Botey, dedicada inicialment a la fabricació i venda d’estris de llauna. La botiga estava situada a la cantonada del carrer la Palma (actual Anselm Clavé) amb el de l’Aurora (Josep Umbert).
– Ferreteria Garrell, 1912. Benet Garrell Escona va muntar aquest establiment el 1906 a la plaça de Perpinyà nº 16. A l’esquerra de la imatge, dret, el propietari, i al davant el seu fill, el nen Esteve Garrell. A la porta, dreta, la filla, Margarita Garrell.
– Rellotgeria Rodoreda, 1885. A la plaça del Bestiar, número 56 era una botiga de rellotges d’objectes de regal i perruqueria, fundada per Josep Rodoreda Reverter. S’hi veu Esteve Rodoreda Monràs i Josep Rodoreda.
– Can Puchades, 1909. Pastisseria i confiteria Puchades, fundada per Enric Puchades Domingo a la plaça de la Porxada. Ben aviat es va transformar, però, en una botiga de queviures que va tancar el 1976.
– Mobles Pous, anys vint. Botiga de mobles, al carrer d’Anselm Clavé, 35 on es venien mobles, accessoris i articles per a regal i de viatge.
– Sabateria Castelló, anys trenta, La sabateria Castelló el 1924 es va ubicar al carrer de Santa Esperança nº10, propietat de Joan Castelló Perramon. La història d’aquest establiment, però, es va iniciar el 1903 amb Càndida Perramon i Salvador Castelló a la plaça de la Muntanya.
– Botiga de botes, aproximadament l’any 1920. Els germans Simeó i Ramon Masons van muntar un taller de confecció de bots i botes de pell al número 9 de la plaça de Perpinyà.
– Esparteria de can Trotxa, 1929. Façana de la botiga d’esparteria de la vídua Parellada, can Trotxa, al carrer de Josep Anselm Clavé nº37. A la façana hi ha catifes penjades, cistells, cortines, barrets i mobiliari de canya i vímet.
– Sabateria Miralles, anys quaranta. Façana plena de barrets, cordes, espardenyes de cànem i espart. La botiga, fundada per Joan Miralles Viñals als anys vint, era al número 24 de la plaça de la Porxada. Darrerament, l’establiment s’havia traslladat al carrer de Santa Esparança on finalment va tancar.
– Rellotgeria Colomer, 1935. Façana de la rellotgeria que regentaven els germans Antoni i Josep Colomer, fills del rellotger Tomàs Colomer, que van reformar i embellir l’establiment al carrer d’Anselm Clavé nº 18.
– Dolceria La Palma, 1935. Pastisseria La Palma, situada al carrer de la Palma, 13, actual carrer d’Anselm Clavé, propietat de Lluís Tirvió. A l’aparador, Les Perles del Vallès, bombons especialitat de la casa. Al costat de Can Quirico, cafè igualment desaparegut.
– Pastisseria Serra, anys cinquanta. Façana de la pastisseria al número 39 del carrer d’Anselm Clavé, regentada inicialment per Marià Serra i M. Teresa Casanovas, coneguda com can Serra Forner.
– Farmàcia Marimon, anys cinquanta. Façana de la farmàcia situada al carrer d’Anselm Clavé, 48 – 50, regentada per Josep Marimon Garriga. La farmàcia es va tancar el 1973, quan era propietat de Marià Puig i Antoni Jonch, que van obrir un nou establiment farmacèutic al carrer Nou.

L’exposició es complementa amb més fotografies d’establiments emblemàtics com Can Prades, Ràdio Aragonès, Cooperativa La Vallesana, Botiga FéminaCiclos Sastre o electrodomèstics Piguillem, entre d’altres, que es projecten en la pantalla de la sala de manera continuada. L’horari de visita és de dilluns a divendres, de 9 del matí a 8 del vespre i es pot visitar fins al pròxim dia 28 de juliol.

Botiga de Mobles Pous, anys 20 amb exposicio de mobles al carrer.



Els cartells del mes

A partir de l’11 de maig, l’Arxiu també mostrarà en línia 121 cartells de l’Ascensió corresponents al període 1944-1990. Alguns anuncien la celebració de manera genèrica i altres, actes concrets del programa com ara l’exposició provincial de bestiar (1944); la festa del pedal, les exposicions de roses i de nines, i l’actuació dels Xiquets de Valls (1956); diferents edicions de la Semana del Cine Español, la Semana del Caballo, la Feria de Artesanía Viviente i els sopars de gala de l’Ascensió; el pavelló de l’art tèxtil (1958); el campionat d’Espanya de balonmano a 7 (1958), el Gran Festival Artístic (1964); l’actuació de Joan Capri (1965), el concert de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Narciso Yepes (1968) i el concert coral en el centenari de la mort d’Anselm Clavé (1974), entre d’altres.
Les imatges es podran veure a la web de l’Arxiu d’Imatges, apartat «Impresos i cartells»: https://arxiufotografic.granollers.cat
El Document del mes mostra en aquesta ocasió el de la Exposición de ganado porcino», que es va celebrar durant les Fires de l’any 1957. Es tracta d’un dibuix d’Amador Garrell Soto, que sintetitza l’essència agrícola i ramadera que la fira va tenir des dels inicis.

Josep MAS