En Cosme i la Damiana, els coneguts com a Gegants Vells de la Ciutat de Granollers i que porten el nom en honor als Sants Metges, llueixen des d’aquest divendres els seus vestits nous que s’han mantingut com a secrets durant alguns mesos, d’ençà que es va anunciar la seva renovació i vàrem publicar.
El vestuari que portaven Cosme i Damiana estaven força deslluïts pel pas del temps, els vint anys que feia que no se’ls havia canviat. La renovació i presentació en societat, a la plaça de la Porxada es va fer coincidir amb el dia que just feia 60 que els gegants van arribar a la Granollers per a quedar-se-hi. Abans ja hi havien estat en diverses ocasions però venien llogats a la casa Closa, de Sabadell.
Els nous vestits han estat dissenyats per Pau Fernández i confeccionats per la modista Ester Oliveras, juntament amb l’equip d’una quinzena de professionals del Taller Època, amb un cost d’uns 18 mil euros.
Els Gegants Vells feien la seva entrada a la Porxada per carrer del Dr. Riera, ballant, ambientats amb la música que interpretaven els membres de l’Orquestra Simfònica del Conservatori de Granollers Josep M. Ruera. Allà els esperaven els altres dos gegants de la ciutat, L’Esteve i la Plàcida, els gegants Nous o Grans. No eren els primers aplaudiments que se sentien a la plaça aquella tarda, ja que moments abans i sense que el públic ho esperés van aparèixer al balcó de l’Ajuntament una parella de nuvis, l’Oscar i la Carol, acabats de casar i que es van haver d’afanyar a baixar per l’escala i sortir a la plaça per tal de no coincidir els dos actes.
Pel copsat en les veus dels qui els veien per primera vegada, els nos vestits han agradat força, especialment el de la Damiana, ja que el d’en Cosme no presenta massa canvis respecte al que ja portava. Continua amb el seu abric llarg i el barret de copa, però ara llueix un anell del tipus segell de forma quadrada amb l’escut de la ciutat i els dos corbs i dues senyeres.
La Damiana ha perdut la xarxa del cabell, les mitenes, els guants sense dits i la mantellina. En canvi, ara llueix arracades, anell i un vano fet amb un retall de roba que es va recuperar de l’antiga fàbrica de Ca l’Umbert, fabricat fa uns vuitanta anys, vint abans que els gegants es quedessin a viure a la ciutat. Els gegants representen ara una parella d’una família de classe benestant de finals del segle XIX.
Un cop a plaça, l’Orquestra Simfònica del Conservatori de Granollers va posar la música als balls de les dues parelles de gegants, interpretant la Granollerina, marxa dels gegants de Granollers, composta per Arià Abellán l’any 2021; el ball dels Gegants Grans, el ball dels Gegants Vells, amb música pròpia des de 2013 i del mateix autor, així com el ball dels Capgrossos.
Durant tot el matí de dissabte Cosme i Damiana han estat exposats sota la Porxada, acompanyats d’una petita exposició de fotografies que destaquen diferents detalls dels dos gegants. A la tarda sortien en la seva primera cercavila amb els nous vestits pels carrers del centre històric. Després quedaran exposats al vestíbul de l’Ajuntament fins a la celebració de la Fira i Festes de l’Ascensió, quan tornaran a coincidir al carrer amb els gegants Grans que acompanyaran com és tradicional a la pregonera de la fira, enguany Ada Perellada, fins a la Sala Tarafa.
De lloguer, en propietat, perduts, trobats… i ara mudats
La història dels dos gegants ara coneguts con el Cosme i la Damiana és ben curiosa. Durant la primera meitat del segle passat i fins començada la dècada dels anys 1960, l’Ajuntament no tenia gegants propis i els llogava per les festes de l’Ascensió i la Festa Major junt amb mitja dotzena de capgrossos a la casa Closa, de Sabadell. Els gegants representaven un hereu català, amb el seu barret de copa i la pubilla, ben mudada. La gent havia agafat estima a aquells gegants i quan l’any 1963 aquella empresa de Sabadell va fer fallida, es va oferir a l’Ajuntament la seva compra, per un preu de 13.400 pessetes, el que ara serien 80’53 Euros. El consistori els va comprar i van arribar a Granollers, però ben bé ningú no sap per què, l’any següent els gegants van desaparèixer i no van ser recuperats fins gairebé vint anys després. Mentrestant, l’any 1968 ja s’havia comprat l’altra parella, l’Esteve i la Plàcida, actualment coneguts com els gegants grans.
Va ser durant la Festa Major de l’any 1981, quan encara no s’havia estrenat el nou model de les colles de Blancs i Blaus, quan es va fer una festa que es va anomenar «dels gegants perduts» per celebrar la recuperació d’aquella vella parella. La festa va consistir a fer diferents cercaviles simultànies que sortiren dels diferents barris de la ciutat fins a la plaça de la Porxada, i que en cada una d’elles portaven una part de les figures de la parella de gegants, els braços, caps, cossos, cavallets… Acabada la cercavila, els gegants foren reestrenats i batejats amb els noms de Cosme i Damiana, els Sants Metges i patrons del carrer Corró, apadrinats pels Gegants Avis de Sabadell i els Gegants Vells de Terrassa.
Una de les primeres anècdotes dels gegants vells és la que explica que el 12 de juliol de 1987 en Cosme i la Damiana, portats per membres de la Colla dels Blaus de la Festa Major, van ser els primers gegants de tota Catalunya a pujar al cim del Matagalls, durant la celebració de l’aplec. El trajecte des del Coll Formic fins a dalt del Matagalls va durar unes dues hores i, un cop arribats al cim, van realitzar una ballada, deixant als assistents bocabadats, ja que mai havien vist uns gegants ballant a tal alçada, segons recorda la colla dels Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers.
Josep MAS
