L’Arxiu Municipal de Granollers ha dedicat la tertúlia d’aquest mes, que es va fer aquest dilluns a la seva seu habitual de Can Jonch, a commemorar el 60è aniversari de la fundació de la societat Joventuts Musicals, una entitat ara inactiva, però no desapareguda oficialment i que durant molts anys va gaudir d’un destacable reconeixement a la resta de Catalunya i va programar concerts de formacions i intèrprets de prestigi internacional.
En aquesta ocasió havien estat convidats el president i fundador de l’entitat, Ricard Saurí, Agustí Vidal, membre de l’entitat i impulsor del Festival Internacional de Música i a darrera hora la periodista Montserrat Ponsa, que finalment va estar absent.
Ricard Saurí va començar la seva intervenció tenint un record per a dues persones. En primer lloc, per Salvador Estany, “amb qui vàrem coincidir fa poc temps, en una altra tertúlia, en motiu de la celebració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana” i en segon lloc per Josep Ma Espinàs, “creador dels Setze Jutges mort aquesta mateixa setmana i que havia col·laborat amb l’entitat, participant a la Casa de Cultura”.
Saurí va obrir la tertúlia pròpiament dita amb la lectura d’una gairebé podríem dir-ne, Ponència, en la que va anar detallant la història de l’entitat, creada l’any 1962, a imitació del moviment musical que es va iniciar a Brussel·les a començament de la dècada. Granollers Comunitat Cristiana publicava el 24 d’abril de 1962 una nota breu en la que hi deia: “A partir del pasado jueves día 26 y siguiendo la sugerencia del maestro don José Mª Ruera, existe en nuestra ciudad una delegación de la organización europea ‘Joventuts Musicals, que se propone fomentar el culto de la música…”
Ruera havia llegit, el 13 d’abril de 1962, la seva ponència “Aspectes Musicals de Granollers” quin contingut sembla que no es conserva i que entre altres coses deia que “creant una societat seria la manera de revifar l’ambient musical a casa nostra”
Saurí, nascut l’any 1941, dedicat laboralment com a empresari i músic, citava la data del 25 de gener d’aquell 1963 quan es va fer el primer acte públic, un “Concierto con la orquesta de Juventudes Musicales de Barcelona”, en el que va interpretar obres de Handel, Bach, Bozart i Hindemil. Es va fer a la casa de cultura aquell divendres a un quart d’onze de la nit. Tal com deia el cartell, l’entrada era pública i gratuita.
La citada revista, que editava la Parròquia de Sant Esteve, amb data del 24 de març de 1963 publicava la relació dels membres de la junta directiva escollida en l’assemblea de les JJMM: President, Ricard Saurí; Sots-president, Josep Pujolá; Comptador, Joan Mercader; Tresorer, Vicens Vacca Viaplana; Secretari, Josep Comas; Sots-secretari, Pilar Prieto; Vocals, Josep Garrell Martínez, Emili López, Joan Vernet i Joaquim Cid. I com assessor musical, el mestre Josep M. Ruera. Aquesta revista, juntament amb el setmanari Vallès i l’infravalorat treball de Lluís Tintó, alma mater de l’Hemeroteca, van ser citats per Saurí, com a fonts, entre d’altres, que li han facilitat la feina de recerca per poder recordar de nou tot el viscut en primera persona. Tanmateix, agraïa la col·laboració sempre desinteressada d’Amador Garrell, dibuixant i músic, per la confecció de cartells i logotips, que mai els va voler cobrar un cèntim. Parlant de cartells, una anècdota curiosa era la que explicava Saurí. Per poder repartir i enganxar-los, abans s’havia de portar un de model al Govern Civil de Barcelona. Per evitar que fossin rebutjats, se n’imprimia un en castellà, que era el que es portava a que l’autoritzessin i la resta en català. Contents i enganyats.
Des de sempre la delegació de Granollers va estar una de les més actives de Catalunya, malgrat tots els problemes que hi havia. Primer per aconseguir els permisos per fer segons quines activitats i sempre condicionats amb l’etern qüestió dels diners. Moltes vegades, un cop acabat el concert, els membres de la junta havíem de recollir diners de les nostres butxaques per poder pagar els músics. Amb tot i això per Granollers van passar els músics, cantants i directors més importants de l’època. Per citar-ne alguns, l’actuació, per les fires de l’Ascensió de 1968 de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Antoni Ros Marbà, amb el guitarrista Narciso Yepes quan es va estrenar el poema simfònic Empúries del mestre Ruera, en un pavelló esportiu totalment ple.
El curs 1965-66 es van iniciar les activitats per a escolars. Calia una subvenció i, com sempre, va tardar a arribar. En aquell temps la música encara no havia entrat a les escoles i es va començar fent un concert cada mes. Es feia al Casino i els alumnes rebien un programa explicatiu i no pagaven res. Els concerts se solien fer per famílies d’instruments i una vegada que va tocar als de la família dels de vent, una escola va declinar la seva assistència, ja que “la música de vent no es tocava a l’església”. Dos anys més tard, el 1968 Granollers va gaudir de l’actuació dels Petits Cantors de Viena.
Sense deixar les activitats destinades al públic en edat escolar, Granollers va ser seu el 3 de maig del 1970 de la IV Trobada de Corals Infantils de Catalunya, que va aplegar un total de 86 corals, amb 4.600 nens i una assistència de més de mil persones com a públic, un acte que es va qualificar d’una organització modèlica.
Quan una errada a la premsa va fer que el concert fos un èxit total
De vegades un mal redactat o un malentès per part d’un periodista, pot fer també que un acte resulti un èxit, com va passar la vegada que havia de venir a actuar a Granollers el Quintet de Vent de la Filarmònica de Berlín. La notícia que es va publicar deia que el director era Herbert Von Karajan. Molts varen interpretar que Karajan dirigiria el Quintet (que no cal que el dirigeixin) i no que se’l citava per ser el director de l’orquestra i aquell dia es va omplir el cinema Majèstic. Segons Saurí, només una persona va protestar i se li van abonar els diners de l’entrada.
Al llarg de la xerrada Saurí va explicar d’altres anècdotes. Un dels concerts més conflictius va ser quan l’any 1968 va venir a actuar Joan Manuel Serrat. Després del que havia passat amb la seva negació de cantar el La, la, la en castellà es van produir una sèrie de boicots i accions contra ell. I a Granollers també es van produir actes que van deslluir la seva actuació. Amb el cinema Majèstic ple, un grupo organitzat qu estava situat al “galliner” va començar a picar de peus i a rebentar l’actuació. Els organitzadors van intentar denunciar-ho, a la Guàrdia Civil, a la regidoria de Governació, etc., etc. i segons Saurií ningú els va fer cas. Després es va saber que tenien ordres de no actuar.
Un altra actuació que es va veure deslluïda va ser la de Paco Ibáñez i Xavier Ribalta a la sala d’actes de l’Institut de batxillerat, ara anomenat Antoni Cumella. Era un acte en benefici del Centre d’Educació Especial Montserrat Montero i a primera fila s’asseien les autoritats locals i els directors de l’Institut i de l’escola Montserrat Montero. Només començar l’actuació es van aixecar i van marxar. “El director de l’Institut, Bernat Cifrè va dir que mai més es faria un acte d’aquells en aquella sala”.
El segon tertulià convidat, Agustí Vidal, nascut el 1957, perfumista i músic, que s’incorporava després de la intervenció de Ricard Saurí, va dedicar la seva participació principalment a comentar el vessant internacional de l’entitat. Tal com explicava Vidal, en aquells anys. Es feien molts festivals arreu durant l’estiu, però després no hi havia res. Joventuts Musicals va pensar que seria una bona idea promoure un certamen que va ser bianual de música clàssica, La idea va quallar a l’Ajuntament, així com el fet que anés acompanyat d’un premi amb el nom de Josep Ma Ruera. Es va poder celebrar des de l’any 1971 fins al 1976, quan es va reconvertir en el Festival Internacional de Música de Granollers. No era un festival a l’ús. Es va fer un festival monogràfic, acompanyat de conferències, exposicions i projeccions cinematogràfiques. Com a exemple d’una de les edicions es citava la de l’any 1980 titulat Música Montserratina, en el que l’Escolania de Montserrat dirigida per Irineu Segarra va actuar al Museu i va comptar amb la presència d’Oriol Martorell com a conferenciant. L’any 1982, ja amb el nou consistori, el festival es va interrompre fins al 1987 quan l’Ajuntament va voler revifar-lo i va encarregar la feina a persones que ja l’havien impulsat inicialment. Vidal era taxatiu quan afirmava que “els primers ajuntaments socialistes no ens van ajudar en res“.
Des de l’any 2002 el festival va celebrar-se al nou Teatre Auditori, passant a formar part de la programació d’aquest equipament, deixant de ser així una iniciativa de Joventuts Musicals. La temporada 2008-09 va ser el darrer cop que es va celebrar el festival.
Enric Garcia Pey sol ser moltes un dels tertulians habituals, entre el públic, amb més coneixements de tota la temàtica sobre Granollers. Després d’escoltar els tertulians de la taula de queixar-se de la manca de medis econòmics i la de col·laboració de l’administració per poder dur a terme les activitats, feia la pregunta de “Això no es pot extrapolar a moltes altres activitats? Totes les entitats d’aquella època feien les coses perquè ho sentien. Ningú no preguntava quant li pagarien. Aquesta voluntat de fer les coses ha canviat molt. Sempre amb els diners per davant. En aquest país hem fet el que hem fet i hi ha tantes entitats, gràcies a això. Si la gent hagués esperat rebre alguna cosa no seria així”. Totalment d’acord.
Josep MAS
