Fotografies i diversos documents pertanyents a l’Esbart Dansaire de Granollers estan a partir d’ara a disposició de tots els ciutadans que desitgin consultar-los. Aquest dimecres, el president actual de l’entitat, PepusCosta Sitjà signava juntament amb l’alcaldessa, Alba Barnusell, la cessió del fons. L’acte de signatura s’ha fet a la sala de Govern de l’Ajuntament i acompanyava al president de l’Esbart, Pere Illa, membre de la junta i a l’alcaldessa, la regidora de cultura, Maria Villegas.
Part del material que l’Esbart cedeix a l’Arxiu, en règim de comodat, és a dir, temporalment, ja ha estat ordenat i classificat, els documents, la majoria relacionats amb la constitució, la gestió i diverses activitats de l’entitat, com estatuts, programes, cartells, retalls de premsa, butlletins informatius, entre d’altres i que ocupen deu capses. S’han digitalitzat i descrit un total de 1.587 fotografies, bona part de les quals ja es poden consultar al portal d’imatges de l’Arxiu.
Documentació i fotografies abasten una trajectòria de més de 90 anys, des de l’any 1925, quan l’esbart encara no s’havia fundat, però inclou documents d’entitats vinculades, com l’Orfeó Granollerí i el Foment de la Sardana, fins al 2016. Com a peça molt especial hi ha un sobre que s’ha conservat des del dia 18 de juliol de 1936. Conté 125 pessetes que havien de servir per pagar una cobla que havia d’actuar l’endemà en una ballada de sardanes i com que va esclatar la guerra, no es va poder fer. El senyor Josep Sala les va guardar en un sobre i es van trobar molts anys després en un calaix de l’entitat. Mai s’han gastat.
Segons explicava el president, “durant aquest any s’espera poder fer una nova aportació, ja que encara hi ha força documents i fotografies per classificar”. Val a dir també que l’Arxiu també compta amb imatges cedides per altres ciutadans de manera particular. Tanmateix, es poden veure les imatges de la tertúlia que es va fer temps enrere i publicacions com el volum dedicat a l’Esbart de la col·lecció Coneguem Granollers o el llibre editat l’any 2007 quan se li va concedir la medalla de la ciutat.
Tota aquesta documentació s’afegeix a altres fons que igualment custodia l’Arxiu, com són els de la Societat Coral Amics de la Unio, els Xics de Granollers o el Cineclub de l’Associació Cultural.
Pepus Costa explicava que “aquesta cessió ha estat possible gràcies al recull de moltes persones que han participat, amb alts i baixos amb l’entitat durant aquests noranta anys”. Deia que “l’Esbart és una entitat petita, discreta, sempre al voltant d’un centenar de socis i encara que la dansa no ha estat mai un aspecte davanter, sempre hem estat al peu del canó en moltes festes”. I anunciava la continuació de l’acte que es feia dins l’Ajuntament. “Quan parlàvem de la cessió alguns membres van suggerir que l’acte es podria completar ballant i així anunciem que a les 12 del migdia de diumenge vivent dia 22, ballarem a la plaça de la Porxada”. La ballada serà a càrrec del Cos de Dansa i de les Barretines.
Una mica d’història d’una entitat que va cap al centenari
Malgrat que existeix constància escrita que l’Orfeó granollerí, origen de l’actual esbart, ja va fer una actuació amb altres entitats locals al desaparegut cinema Majèstic el 7 de març del 1929, a favor de les víctimes d’un incendi a les Gavarres i el Montnegre, la història oficial de l’Esbart comença per la Festa Major de l’any 1931, quan alguns membres de l’Orfeó Granollerí, pertanyent a la Unió Liberal i el Foment de la Sardana el van crear.
Per tal d’ensenyar als futurs balladors els ballets es va contractar un mestre de l’Esbart Català de Dansaires, l’Antoni Agulló que es desplaçava de Barcelona a Granollers cada divendres. Els assaigs els feien en una sala o al pati “blau” del Cafè Comercial, l’antiga Fonda de Cal Ros, a la plaça de Maluquer. Entre els aprenents hi havia en Josep Gutinell, segons diuen amb una molt bona oïda i que es memoritzava de seguida totes les peces i el dia que el mestre Agulló no podia assistir, ell les xiulava i podien continuar amb l’assaig. La primera ballada en públic es va fer el 14 de febrer del 1932, a la seu de l’Orfeó Granollerí, al carrer del Pont (ara Josep Umbert), amb el mestre Marià Batallé interpretant la música al piano. Quatre anys després, el 1936 naixia l’esbart infantil format bàsicament per nens i nenes que ja anaven també a prendre a ballar sardanes. En Josep Sala, conegut per tothom com el Senyor Sala dels ballets, era el president aleshores del Foment de la Sardana i a partir d’aquí se’l va considerar sempre com a l’ànima de l’Esbart Dansaire i que actualment dona nom a una plaça ben merescudament.
L’esbart va quedar dissolt amb motiu de la Guerra Civil i no va tornar a renéixer fins a l’any 1940 quan va canviar de nom per passar a dir-se Grupo Folklórico de Granollers. Inclús la Vanguardia publicava una fotografia a la seva portada del dia 28 de gener del 1942 amb l’esbart ballant dos dies abans, davant el general Francisco Franco, a la plaça de la Catedral de Barcelona amb el Sr. Sala al capdavant. Era l’únic esbart que hi havia per aquelles dates.
Des de l’any 1942 fins al 1964 va ser una època amb molta activitat a l’esbart i sobretot a la dècada dels anys 40 va canviar moltes vegades de nom: Grupo Folklórico de Granollers de Educación y Descanso (1940), Conjunto de Danzas Regionales del Frente de Juventudes (1943), Coro infantil del Catecismo Parroquial (1943), Grupo Folklórico de Catecismo (1945), Sección de Danzas Regionales del Centro Católico (1945) i Esbart Dansaire de Granollers (1947). Després d’un parèntesi d’inactivitat, des del 1964, l’any 1973 l’esbart va tornar amb la seva feina amb el nom de Coros y Danzas de la Sección Femenina.
De 1977 fins al 1991 es va denominar Agrupació Folklòrica de Granollers i finalment va agafar el nom actual d’Esbart Dansaire de Granollers. Havia arribat l’etapa democràtica i totes les entitats havien d’actualitzar els seus estatuts. L’esbart no en tenia i els van haver de redactar. El 1991 l’entitat va estar a punt de desaparèixer en haver-hi només una desena de nens i dues mestres, ConxitaArmengol i Núria Maynou, però de seguida es va refer i ben aviat va encetar una etapa prolífica amb la creació de nombrosos espectacles propis: Batecs, Plou i fa sol, en Risto balla sol, Blaüncs, Eclèctic, Aleator, Somia i balla, Ton!, A Granollers, ballem!, Cobla i Esbart, Ballant al cel, com un estel…
L’any 2007 l’Ajuntament de Granollers va concedir a l’entitat la Medalla de la Ciutat.
Josep MAS
