Complementant l’exposició fotogràfica que es pot visitar a la planta baixa de l’Ajuntament, fins al pròxim 24 de febrer i la projecció de dues pel·lícules a la sala de dalt del cinema Edison fins al 8 de gener en els horaris en què el cinema està obert, també amb accés lliure i gratuït, aquesta setmana l’Arxiu Municipal a dut a terme la seva habitual tertúlia a la sala d’actes de Can Jonch. Aquesta vegada es va comptar amb la presència d’algunes persones que vàrem ser testimonis directes i algunes van participar en la realització de les dues pel·lícules que també es van poder veure projectades a la mateixa sala. Inicialment havien estat convocats tres granollerins, Josep Comas Castellsagué, nascut l’any 1937; Montserrat Corbera Palau, nascuda el 1935 i Emili Botey Gómez, nascut el 1938.
En Josep Comas Castellsagué, s’ha dedicat professionalment tota la vida a la fotografia, amb botiga a la carretera. Bon afeccionat al cinema, ha estat també vinculat a entitats com el Club Atletisme Granollers i l’Associació Cultural.
L’any 1962, el de la nevada, formava part del cos de bombers voluntaris municipal. Aquell dia, ell i un company seu, tots dos de 25 anys, es van presentar al parc per si eren necessaris, però el van dir que no. Així que mentre esperava que els demanessin ajut, va agafar una càmera de casa seva i amb una colla d’amics que feien cinema, entre ells, l’Emili Botey, van sortir a filmar l’abast de la nevada, perquè van endevinar que estaven davant d’un esdeveniment històric.
La Montserrat Corbera Palau havia treballat com a dependenta a Ca les Basses i després a la botiga familiar, a Can Garrell. Recordava que aquella nit de Nadal, a la sortida de la missa del Gall ja nevava. L’endemà, es van llevar amb tot ben blanc. El seu marit, Francesc Garrell, va agafar la càmera i va posar-se a gravar. En aquell moment els seus fills tenien 1 i 3 anys. Explicava que el dia de Sant Esteve tothom sortia amb les pales per obrir camins a la neu, i en Francesc continuava gravant. Un temps més tard, ella mateixa, va posar veu a les imatges d’aquella filmació.
L’Emili Botey Gómez, ha estat responsable de formació de la multinacional Eaton, abans Josep Botey SA – TEM. Afeccionat a la pintura, el dia 20 de gener presentarà una exposició retrospectiva dels 60 anys que fa que pinta a la Galeria Artemisia de Corró d’Avall.
El Nadal de 1962, quan sortien de missa del Gall amb els companys Marci Botey, Joaquim Cid i d’altres, ja queien volves. L’endemà van voltar per Granollers amb la càmera d’en Josep Comas, per immortalitzar aquella nevada excepcional.
Les dues pel·lícules de la nevada
Bàsicament, la tertúlia va girar al voltant les dues pel·lícules que es van projectar, de les que tot seguien el full de sala explicatiu en destaquem alguns trets. La primera, amb el títol de Nevada de l’any 1962 va estar filmada com ja hem mencionat per Comas i Arimany. Va rebre el premi Boul’ Mich’ en el concurs de fotografies i documentals cinematogràfics, que va organitzar el grup Boul’ Mich’, amb la col·laboració de l’Ajuntament, el Museu, l’Associació Cultural, Foto Film del Vallès i la secció fotogràfica de l’Agrupació Excursionista. El documental filmat en súper-8 mm va ser donat el 2012 a l’Arxiu Municipal per Josep Comas i la família Arimany. Llavors, coincidint amb el mig segle d’aquella nevada es va digitalitzar, per facilitar-ne la difusió i preservar-la, i es va editar per incorporar-hi una presentació breu, el context i els crèdits de la producció.
Les imatges pertanyen a diferents indrets de la ciutat, del centre i els afores. Veiem els carrers de Corró, Espí i Grau, Anselm Clavé, Francesc Ribas, Agustí Viñamata, Girona, Joan Prim (llavors encara del Generalísimo) i Santa Anna i les places de la Porxada, Maluquer, de la Corona, Perpinyà, així com vistes de l’estació vella, el parc de l’estació, la parròquia de Sant Esteve, l’Hospital i el riu Congost amb el Montseny al fons o imatges de persones traient neu o jugant amb ella.
La segona pel·lícula, titulada La gran nevada també va estar cedida per Francesc Garrell Saló i Montserrat Corbera Palau a l’Arxiu Municipal l’any 2012. El film recull alguns dels moments de l’espectacular nevada caiguda el dia de Nadal i també del dia de Sant Esteve, quan ja feia sol. Va ser filmada al centre de la ciutat, amb imatges de les places Maluquer, Perpinya, de la Corona i els carrers Anselm Clavé i Joan Prim (la carretera), així com del part de darrere de l’estació, actual plaça Barangé. Talment, es poden veure escenes d’alguns granollerins esquiant a la carretera, els bancs i alguns cotxes coberts gairebé de neu i viatgers del tren que havien pogut arribar fins a l’estació nova, havent de passar la nit a l’Hospital o en algun domicili on els havien acollit; malalts traslladats en llitera, tractors intentant rescatar cotxes que havien quedat bloquejats, entre moltes d’altres.
Moltes anècdotes viscudes
Posteriorment, es van afegir a la tertúlia, amb els seus testimonis, Montserrat Sol Pradas, de 89 anys i Francina Bages Bellet, de 81, i les participacions de Bonaventura Buixó i Enric Garcia-Pey, entre d’altres.
Aquells dies gairebé tots els granollerins van tenir coses i anècdotes per explicar. Com deia Josep Comas, “per la majoria de la gent de Granollers va ser una festa”. L’historiador Enric Garcia-Pey recordava que estaven traient la neu de les voreres “i va passar un tal Gaudí, un cantaire del Coro de Can Mariano. En preguntar-li: on vas?, ell li va respondre: Vaig a Can Met (el popular cafè del carrer Prat de la Riba) perquè no sé si aquella teulada de casa aguantarà…” “Va haver-hi sort que la neu era molt flonja, gens humida. Si no, s’haurien ensorrat moltes teulades i terrats”.
En Bonaventura Buixò va viure personalment una altra aventura que ben bé podia haver acabat malament. “Vaig anar al gratacel del grup Primer de Maig a buscar un amic per anar al cinema. Vivia al desè pis. Quan vaig arribar a dalt no hi devia ser i no em va contestar i vaig tornar a baixar, però amb la mala sort que l’ascensor va baixar els deu pisos de cop. Es deuria trencar el cable… Sort que els sistemes de seguretat van funcionar i no em vaig estavellar. Després quan vaig arribar al cinema Mundial ja em vaig escalfar una mica al costat de l’estufa”.
Un altre testimoni va ser el del senyor Escarmís. “Estava fent la mili a Melilla i havia vingut de permís. Havia de marxar el dia 24, però vaig marxar el dia 25, amb l’últim tren que va sortir. Vàrem tardar vuit dies per arribar a Melilla”.
El que si va quedar ben palès en aquella situació, tal com uns mesos abans amb els aiguats i inundacions del Vallès, va ser la solidaritat de tots els granollerins. Després de la nevada, els carrers eren com una festa o Sant de barri, amb tots els veïns ajudant-se, netejant voreres amb aigua calenta perquè no es glacés i obrint camins per poder arribar si més no a la botiga del barri, on tot sigui dit de pas no va faltar gairebé cap subministrament, potser ja que coincidint amb festes tan assenyalades tothom tenia la nevera i el rebost proveïts.
Josep MAS
