
El Museu de Granollers, el de Ciències Naturals “La Tela” i l’Arxiu Municipal de Granollers han organitzat per aquesta setmana una sèrie d’activitats que s’uneixen a les Jornades Europees del Patrimoni, que són una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea i que es van celebrant des de l’any 1991, amb l’objectiu de fer conèixer a la ciutadania el nostre patrimoni arquitectònic monumental. Enguany, a Granollers aquestes activitats se centren en el passat de les fàbriques tèxtils que van ser el principal motor financer i laboral de la ciutat durant gran part del segle passat.
L’Arxiu, dins el seu cicle de tertúlies, més o menys trimestral, ha dedicat la d’aquest més a les Fàbriques i tallers tèxtils a Granollers, més enllà de Roca Umbert. Per això dilluns passat a la tarda i com sol ser habitual, la sala d’actes de Can Jonch, al carrer del rec va comptar amb la presència de set treballadors d’alguna de les fàbriques, la majoria ja tancades. Els convidats assistents van ser Lluís Felip, qui entre els anys 1960 i 1988 va tenir la fàbrica tèxtil del mateix nom, al carrer de Torras i Bages; Oriol Murtra, de Can Murtra,una empresa que data de 1892 i que al llarg de la seva història ha tingut diverses ubicacions, a l’edifici de l’antiga La Font al carrer de Corró, al carrer Sant Jaume i actualment a l’avinguda Jordi Camp; Maria Valldeneu, que ara té 92 anys, i que va ser teixidora de Can Federico, que dirigia Frederic Torras, al carrer de l’Aurora, actual Josep Umbert (el carrer del Pont) i que també va treballar a Textil Sedalgo al carrer Travesseres; Miquel Maynou, teixidor entre altres càrrecs a Tèxtil Rierans, empresa fundada entre d’altres pel seu pare que va funcionar des del 1954 fins al 1974 i que quan van plegar havien canviat de gènere, fabricant bosses de plàstic; Josep Domene, nascut l’any 1939, va treballar a Industrial Torras des dels 14 anys, des de 1953 fins al 1963, fent de manyà; Bonaventura Buixó, treballador de Can Murtra des del 1961 fins al 2005 i Carles Vidal, que va treballar a Manufacturas del Vallés, anteriorment anomenada Viuda de Francisco Soler, el Blanqueig, al carrer del Rec i que va funcionar des del 1957 fins al 1981. A la xerrada també s’hi va afegir la senyora HerminiaJubany antiga treballadora de Ca l’Umbert.
La tertúlia va consistir bàsicament en el comentari d’un bon grapat d’imatges històriques de moltes de les fàbriques on havien treballat els tertulians convidats i d’altres que ja no existeixen, de Can Murtra, Can Federico, Can Torras, Can Feliu Pinyol, Ca l’Isidro Comas, Can Serratusell, Can Guitart, Can Crusellas, la fàbrica Sampere de paracaigudes, el Blanqueig, Can Vilaró, entre d’altres en les que hi apareixien treballadors en els seus llocs de feina o en grup. Veient aquestes darreres quedava palès que la majoria de treballadores eren dones i en algunes fàbriques també hi treballaven nens, encara que de manera que quan hi havia alguna inspecció els havien d’amagar. Per demostrar que una fàbrica tèxtil era tot un món particular entre els tertulians van anar anomenant els diferents càrrecs o oficis que hi havia, començant per l’amo de la fàbrica i els teòrics tèxtils, el director, l’encarregat, contramestres, teixidores, nuadores, passadores, rodaderes, ordidores, aprenents… sense deixar de banda altres oficis molt relacionats i imprescindibles com el manyà, fuster, ferrer, que tenien cura de tots els arranjaments que calia fer a telers i altres màquines.

Breu repàs a la història de les fàbriques a Granollers
Fins ben entrat el segle XIX, Granollers havia estat un poble eminentment agrícola, amb un comerç destacable, amb un dels mercats més importants de tot Catalunya. Les primeres referències de fàbriques tèxtils apareixen cap a la dècada de 1840, amb la utilització de telers manuals. No va ser fins al 1845 quan es va utilitzar la primera màquina de vapor. Una de les fàbriques més rellevants d’aquells principis va ser La Font, fundada l’any 1850 i que va estar en funcionament fins al 1890 al final del carrer de Corró. D’altres fàbriques d’aquella primera època van ser la de Francisco Codina, al carrer Barcelona , Puigferrat, al de Santa Apol·lònia, Can Puntes, al carrer de les Travesseres; la tela, primer al carrer Nou i més tard al carrer Indústria; Can Pinyol, Can Renom, Roca Umbert, Can Comas, Can Murtra, Can Blelet, Can Serratusell, Can Guitart, Can Sauquet, Can Balet, Can Taulats i moltes més. Tal com explicaven els antics treballadors presents a la tertúlia, a Granollers es van dedicar principalment a la fabricació de peces de cotó, exceptuant Can Puntes i Can Pinyol, que treballaven la llana, un gènere més propi de les fàbriques de Sabadell.
Deu anys abans d’acabar el segle XIX a Granollers ja hi havia 425 telers mecànics, quedant-ne tan sols 21 de manuals i l’any 1900 existien 15 fàbriques en funcionament. L’arribada de l’electricitat a Granollers l’any 1913, provinent de la central d’Estabanell, el vapor va anar decreixent i els telers es van anar modernitzant. La Primera Guerra Mundial i el fet que Espanya es declarés neutral va anar en benefici de la fabricació tèxtil i l’exportació es va triplicar. Quan va esclatar la Guerra Civil, l’any 1936 a Granollers hi havia 20 fàbriques, amb uns 2.200 treballadors i a començament de la dècada de 1950 més del 70 % de la població laboral estava empleada en el sector tèxtil. A Granollers i des de 1850 fins a l’actualitat hi ha inventariades unes 35 fàbriques. Entre els anys 70 i 80 del segle passat les fàbriques van anar tancant per no podercompetir amb altres empreses foranes i van començar a enderrocar-se aquelles naus que havien donat feina com deien els tertulians com a mínim a una persona de cada casa de Granollers, una ciutat que tal com va passar amb els teixits ha estat també pionera en indústries del sector alimentari i dels productes de neteja i perfumeria, sense que calgui citar noms i sense deixar el comerç, tal com Josep Pla definia la ciutat: “Granollers és un carrer llarg, amb botigues a banda i banda”.
Altres activitats dins les jornades del Patrimoni
Per continuar l’activitat encetada amb la tertúlia que ens ocupa, les Jornades del Patrimoni ens ofereixen d’altres activitats prou interessants, molt especialment per aquells ciutadans a qui els agrada conèixer una mica millor la ciutat on vivim. Així, el mateix Arxiu Municipal oferirà a partir d’aquest divendres dia 7 d’octubre Projecte Les veus de la fàbrica. Roca Umbert Fàbrica de les Arts, amb entrevistes a extreballadores de Roca Umbert i a Lorenzo Sauquet, propietari de la fàbrica Vídua Sauquet. Es pot veure a la pàgina d’internet: arxiufotografic.granollers.cat/fotoweb/
El Museu de Ciències Naturals presenta el mateix divendres, a les 7 de la tarda “Què s’hi amaga dins les catacumbes del museu? Quina història ens explica l’edifici històric? Ens ho comantarà la historiadora Cinta Cantarell en una activitat d’una hora i mitja de durada.
Per la seva banda, el Museu del carrer Clavé ha organitzat per diumenge dia 9, a les 11 del matí un itinerari musicalitzat per conèixer Les capelles dels portals. Una visita guiada per Cinta Cantarell, que ens farà conèixer tant les capelles encara existents, com les de Santa Esperança i Santa Anna o la de fora muralles, la dels Sants Metges, com les desaparegudes de Sant Roc, Sant Antonio Sant Cristòfol i que comptarà amb intervencions musicals a càrrec d’alumnes del grup de música antiga de l’Escola Municipal de Música, conservatori Josep Ma Ruera.
Josep MAS