Pont de ferro del ferrocarril de la línia del Nord, per damunt el Congost. Lucien Roisin

Des d’aquesta setmana es pot visitar la nova exposició que l’Arxiu Municipal de Granollers presenta a la planta baixa de l’edifici històric de l’Ajuntament i que en aquesta ocasió ha estat dedicada al nostre riu i amb titulada «El Congost, de riera a riu». Com és habitual l’exposició consta de catorze plafons que reprodueixen imatges des de l’any 1918 fins al 2002, una majoria vistes generals o panoràmiques fetes des de les dues serres, la de Llevant i la de Ponent i que recorden moments històrics com grans riuades o la nevada de 1962. Un altre fet que destaca és la transformació que va fer la nostra riera que a mitjan segle passat s’havia convertit en una claveguera a cel obert, amb abocaments tant domèstics com industrials sense cap mena o poca depuració i gràcies a moltes actuacions mediambientals s’ha pogut recuperar la vida al riu amb la seva flora i fauna com feia molt temps no s’havia vist. Molts anys enrere, quan encara l’aigua baixava neta, la riera també era lloc de trobada de moltes persones que a l’estiu anaven a banyar-se als gorcs que se s’hi feien apilant pedres.

No d’ara si no des de sempre la riera s’eixuga a l’estiu o hi baixa molt poca aigua. D’aqui la paraula «riera» però depenent de les pluges de la tardor y començament d’hivern hi ha hagut moltes inundacions, especialment fins que després d’una d’ important, causada pel desbordament del riu l’any 1962 es va construir el mur de contenció que, fins ara, ha evitat fets semblants.
Segon dades històriques, l’any 1956 la llera del Congost arribava en determinats punts fins a 250 metres d’amplada, havent passat a una amplada actualment d’entre 60 i 70 metres. Arran d’això van quedar molts terrenys sobrants. Alguns d’aquests terrenys van ser aprofitats primer com a terrenys de conreu, que encara es conserven sobretot a la zona de Palou i més tard alguns d’altres es van urbanitzar moltes zones destinant-se a usos industrials.
Geogràficament, el riu Congost neix a la Font del Regàs, amb les aigües provinents de les vessants dels cingles de Bertí i el Pla de la Calma. En el seu curs alt rep l’aigua de la Riera d’Avencó, entre els municipis d’Aiguafreda i de Tagamanent. Ja gairebé a Granollers rep l’altre afluent més destacat, la riera Carbonell, que fa just la partió dels termes de Les Franqueses i Granollers. Un cop a Montmeló i en ajuntar-se amb el Mogent formen el riu Besòs, rebent aigua dels seus afluents, el Tenes, la riera de Caldes i el riu Ripoll, fins a desembocar a Sant Adrià.

El riu al pas pel barri Congost després de la crescuda i inundacions del novembre de 1962. Josep Comas



Les imatges reproduïdes

Els tretze plafons de l’exposició acullen a més de l’explicació del contingut de la mostra, que també es troba reproduïda al full de sala, a disposició dels visitants, juntament amb la postal en edició facsímil, que en aquesta ocasió reprodueix una panoràmica de Granollers, des de la serra de Ponent, dels anys 20, feta pel fotògraf Joan Guàrdia Recasens. Les fotografies són les següents:

– Riu Congost, 1918. El riu al seu pas per Granollers. Al fons el pont de ferro a la carretera de Caldes, inaugurat el 1918.
– Pont del tren de la línia del Nord, 1918. Pont de ferro de la línia del ferrocarril de la línia del nord, que travessa el riu Congost, amb un tren de vapor.
– Vista panoràmica de la ciutat, 1923-1930. Panoràmica de Granollers des de la serra de Ponent. En primer terme camps de conreu i el riu Congost amb el pont de ferro. Al fons a l’esquerra, l’Hospital-Asil, i a la dreta, l’església de Sant Esteve.
– Vista panoràmica de la ciutat des de l’oest. El primer terme, el riu Congost. Al fons, a l’esquerra, la fàbrica d’Isidre Comas; al centre, la casa Pius Anfres i, a la dreta la fàbrica Roca Umbert,
– Vista de la ciutat des de la riera, 1927. Vista panoràmica, des del marge dret del riu Congost, que es veu en primer terme. Al fons, a l’esquerra, l’església de Sant Esteve.
– Pont de ferro, 1939. El pont de ferro sobre el Congost, a la carretera de Caldes. Aquest pont va ser parcialment destruït durant la retirada de la Guerra Civil. La meitat que va restar sencera va ser instal·lada a la carretera d’Hostalric a Maçanet de la Selva, sobre la riera de Santa Coloma.
– Riuada, 1943. Efectes de la riuada del Congost al seu pas per Granollers el 15 de desembre de 1943.
– El Congost nevat, 1962. Aspecte del riu nevat des del pont de la carretera de Barcelona vers el nord, després de la gran nevada del Nadal de 1962.
– Habitatges sindicals, 1962. Vista dels habitatges situats al carrer de Roger de Flor i el riu Congost, el desembre de 1962.
– El riu Congost, 1962. Vist panoràmica del riu Congost i de la crescuda de les aigües, a conseqüència de les fortes pluges caigudes el novembre de 1062. En primer pla, el barri del Congost.
– El riu Congost, 1962. Vista panoràmica del riu Congost des de la fàbrica Camp vers el sud.
– La riera, 1974. Brutícia al riu Congost, a la passera que hi havia a la perllongació del carrer de València.
– El Congost, 2002. El riu Congost a l’altura del bari de Ponent, el març de 2022. Aquesta és l’única fotografia en color de l’exposició.

A més de les fotos dels plafons, es poden veure més imatges a la pantalla de la sala, igualment fetes per fotògrafs locals com Joan Guàrdia, Joan Canal, Francesc Gorgui, Salvador Llobet, Vicenç Ramoneda, Joan Comas, Bosch-Puchades, Joan Tintó, Joan Anton Ballvé, Pere Cornellas i el fotògraf francés afincat a Barcelona, Lucien Roisin, autor de moltes postals de tot Catalunya i Espanya del segle passat.
La mostra es podrà visitar fins al 25 de novembre, de dilluns a divendres, de 9 del matí a 8 del vespre.

Josep MAS