La nova exposició que aquesta setmana s’ha inaugurat, a la planta baixa de l’Ajuntament, amb imatges pertanyents a l’Arxiu Municipal, ens ofereix en aquesta ocasió imatges molt més àmplies del que ens té acostumats, ja que en cadascuna s’hi observa una bona part de la ciutat i no només un racó o uns personatges concrets. Es tracta de vistes preses des de les dues serralades, que van de nord a sud, la de llevant i la de ponent, o fetes des d’un mitjà aeri. Les més antigues daten de començament dels anys 20 del segle passat, ara fa poc més de cent anys i les més modernes de la dècada dels anys 60, quan la ciutat creixia a passos agegantats.
Tal com explica el full de sala que s’ofereix als visitants, juntament amb una de les imatges reproduïdes, en forma de postal facsímil, geogràficament, la nostra ciutat està situada al centre de la vall del Congost, amb un terme municipal d’uns quinze quilòmetres quadrats. Limita al nord amb els termes de Canovelles i les Franqueses; a l’est, amb Cardedeu, la Roca i Vilanova; al sud, amb Montornès i Montmeló; i a ponent, amb Parets, Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt. L’amplitud de la plana dona a Granollers una magnífica panoràmica sobre les muntanyes que encerclen el Vallès. Al nord, el massís del Montseny; a llevant, la Serralada Litoral amb Céllecs i Sant Bartomeu i a ponent, els Cingles, amb Gallifa i el Farell.
Aquelles dècades, el desenvolupament urbanístic responia a dues línies ben definides: el nucli antic i la carretera. El primer comprenia els corredossos de la muralla, i els carrers i les places estretes i irregulars de l’antiga vila, al voltant de la Porxada i de l’església parroquial de Sant Esteve. I el segon formava l’eix al voltant del qual va néixer la ciutat moderna. El riu Congost i la línia del ferrocarril, que travessen la ciutat de nord a sud, van condicionar el traçat urbanístic de Granollers. En algunes de les fotografies de l’exposició es poden apreciar edificis que s’han transformat o que han desaparegut, com fabriques, tallers i edificis particulars, o zones agrícoles ara ocupades per habitatges.
Després del panell explicatiu de l’exposició i en els onze següents, es poden veure imatges en les quals, malgrat que en moltes de les imatges ha passat poc més que un segle, apareix una ciutat gairebé desconeguda. Les imatges són les següents:
– Vista des de Ponent, anys 1920. Des de Can Casaca. En primer terme l’ermita de Sant Nicolau i al fons el riu i la ciutat. Foto de Josep Boixadera.
– Panoràmica des de la serra dels Caputxins, any 1920. En primer terme unes vinyes que corresponen a l’actual Passeig de la Muntanya. A la dreta, la fàbrica de Can Torras. En segon terme, a l’esquerra les fàbriques de La Tela i Roca Umbert. Al fons el Coll de la Manya, la torre de telegrafia de Can Casaca i la Masia de Sant Nicolau. Foto de Joan Guàrdia Recasens.
– Des de la Serra dels Caputxins, any 1920. Vista des de l’actual barri de la Font Verda. En primer terme vinyes; el convent dels Caputxins, que durant un temps va acollir el primer cementiri fora muralles; l’hospital abans de construir-se l’actual del carrer Francesc Ribas i l’estació del ferrocarril de MZA, situats entorn de l’actual parc municipal Torras Villà. Foto de Joan Guàrdia.
– Vista panoràmica de 1918. Es veu al fons la serra de Ponent; al centre, la ciutat i en primer terme vinyes, camps i l’actual Hospital Asil en construcció. Autor: Lucien Roisin.
– Vista panoràmica de la ciutat, des del campanar, l’any 1924. Des del campanar de Sant Esteve, al fons la serra de Llevant, el camí dels Caputxins, el parc de l’Estació i la fàbrica Torras. A centre, la plaça de la Porxada un dia de mercat. Autor desconegut.
– Vista aèria de la ciutat de l’any 1969. Vista des del sud-oest, amb el Montseny al fons. En primer pla el riu Congost sense canalitzar i la zona esportiva. Foto de Josep Comas.
– Vista aèria de la ciutat de l’any 1950. Vista seguint l’eix de la carretera que creua de sud a nord. Als costats es pot apreciar el traçat del carrer de Corró i la línia del tren quan circulava pel carrer Girona. Autor desconegut.
– Vista aèria de l’any 1950. Amb l’església de Sant Esteve al centre, es poden observar infinitat d’edificis que s’han transformat o han desaparegut, com fàbriques, la Caserna o l’estació de MZA. Autor desconegut.
– Vista aèria de l’any 1969. Des de sud a nord. En primer pla la carretera, a la seva dreta l’avinguda de Sant Esteve i al fons el massís del Montseny. Foto de Josep Comas.
– Vista Nord-oest, dels anys 1960. Vista amb abundància de tallers, fàbriques i horts propers al riu. En primer terme els tallers de Can Guitart i la fàbrica La font. Autor desconegut.
– Vista aèria del Sud-oest, l’any 1957. Vista de la part sud on es pot veure el riu Congost sense canalitzar, tot l’espai que ocupava la fàbrica tèxtil Roca Umbert i els primers habitatges sindicals del Grupo Liberación, part de l’actual Grup Primer de Maig. Foto TAF.
L’exposició estarà oberta al públic fins al pròxim 29 de juliol.
Josep MAS
