Dilluns a la tarda, la sala d’actes de Can Jonch reunia un bon nombre d’antics mestres i alumnes de l’Escola de Treball per parlar, dins la tertúlia de l’Arxiu, sobre les seves vivències al centre. Aquesta vegada, la tertúlia havia estat denominada Escola Municipal de Treball, dels anys 20 als 70, records d’un centre referent per a generacions granollerines. En aquesta ocasió van ocupar els llocs dels convidats set antics membres del centre, Antonio Vicente Granado, director del 2007 al 2016; Luis Miguel Barbosa Mañero; Josep Teis Mateu, qui als 13 anys va entrar al centre com alumne i es va jubilar al 1999 fent de mestre de fusteria; Ramon Collell; Miquel Maynou, alumne de 1969 al 194 i mestre des de 1976 fins al 2006; Antonio Corral, actual sotsdirector i en un lloc destacat entre els seients destinats al públic, Josep Estapé Guàrdia, el més veterà de tots, que va començar com alumne a l’Escola de Treball l’any 1946 i va estar vinculat a l’escola fins als anys 1970, com a mestre de paletes.
La responsable de l’Arxiu, Laura Casanovas, després de presentar els convidats va informar els assistents que l’Arxiu ha posat a disposició de les persones interessades dues entrades a través d’Internet, la primera referent a Cent anys on line del centre, on es disposa de més d’una seixantena d’imatges fins als anys 70 i una altra on es poden consultar deu capçaleres de 25 butlletins de la revista escolar que es va editar des de 1937 fins al 1999. A continuació es van projectar una sèrie d’imatges, la majoria de les quals es poden veure encara fins al pròxim dia 22 de maig a l’exposició de la planta baixa de l’Ajuntament. La mostra d’imatges sempre sol ser un recurs amb els que els assistents a aquestes tertúlies inicien l’exposició dels seus records, sobre tot reconeixent les persones que apareixen en elles.
Durant la xerrada, les anècdotes es van anar succeint. Josep Teis, que va entrar a l’escola l’any 1947, quan tenia 13 anys, explicava que un cop acabada la guerra els quatre mestres que hi havia van estar tot un any sense cobrar, però l’escola no va tancar. Va fer de conserge i de mestre de fusteria. L’actual sots director del centre, Antoni Corral, explicava que, com alumne d’electricitat des de l’any 1973, va tenir com a professors a dos dels companys tertulians, Maynou i Collell. Després ell va començar amb 16 anys com ajudant i més tard com a professor. D’en Teis deia que «encara ara, cada vegada que passa per l’escola encara pregunta si el llogarem». Cofoi afirmava que ara moltes de les empreses que col·laboren amb l’escola tenen treballadors formats al centre.
Una anècdota curiosa demostra els recursos que de vegades han de fer servir els educadors, a base d’enginy. Hi va haver una època que molt dijous hi havia futbol a la televisió i a la tarda alguns alumnes, especialment els que estudiaven electricitat, sortien del centre i anaven al bar Comercial, a la plaça Maluquer a veure el partit. El director, Sr. Boix va trobar la solució per tal que no perdessin tantes hores sense classe i els va proposar que compressin el material necessari per fer un televisor. Dos alumnes, pel que sembla avantatjats, Manel Navarrete i Maurici del Campo el van construir i es van haver acabat les sortides per anar a veure el partit a fora.
Antonio Vicente va recordar que havia començat com a estudiant de vespres i que després va ser-ne professor i director, els anys 2007-2016. Nascut a Sevilla, deia que a la seva època d’estudiant hi va haver un moviment vinculat al cinema i a la literatura que li van obrir una expectativa a un món nou i que va suposar un canvi molt important per a molta gent. Recordava a un dels mestres i director potser més emblemàtics que ha tingut l’escola, l’Esteve Sala Cortés, i animava a veure si ara, aprofitant que celebrem el centenari de l’Escola de Treball, se li fa justícia amb l’homenatge que es mereix.
L’actual sots director explicava una altra anècdota que va fer riure a la concurrència. Feia referència a Ramon Collell, un altre tertulià i professor dels anys setanta i director des de 1989 al 2007. Va recordar com, amb 20 anys, feia classes a alumnes que tenien deu anys més que ell. I deia: «Nosaltres teníem 12 i 13 anys, i quan fèiem els exàmens, ens posava una cigarreta sobre la taula per si ens posàvem nerviosos, ja que llavors es podia fumar dins de l’aula». Naturalment, les cigarretes ni es tocarien.
Miquel Maynou, que va ser-hi alumne de 1969 a 1974, i professor de 1976 al 2006, recordava els conserges senyors Fidel i Forns, als professors senyors Serra, Poch, Moragas, Estany…, Mn. Sàmper i el senyor Ramón Munné, que feia classes d’humanística i «no suspenia mai a ningú, perquè, com els deia, la vida ja us suspendrà».
Luis Miguel Barbosa, que va arribar a Catalunya l’any 1969, havia començat els estudis de Mestria a Cáceres. Quan va tancar la fàbrica on treballava va venir a Granollers i tal com explicava, «seguia el Vallès, ja que es publicaven moltes ofertes de treball». Comprava la revista al quiosc que hi havia prop de la Dolce Vita, al capdamunt del carrer Roger de Flor i un dia passant per davant de l’Escola de Treball estava parlant amb un familiar quan va entrar el Sr. Rochina ni li va dir «necesito una persona de mantenimiento, ¿te quieres quedar?» I així va ser. La primera feina que em van encarregar va ser pintar la façana. El conserge senyor Vila em va dir que «era el que habia subido más alto en menos tiempo», dalt de la bastida, és clar. Després d’estudiar-hi FP, va començar a fer classes de mecànica. Barbosa va destacar dos elements de l’escola: la formació laboral, cultural i sindical que oferia al futur treballador; i la seva «pedagogia de les mans, que s’ha perdut una mica. A través de les mans s’aprèn tot. Crec que cal recuperar els oficis». Barbosa reconeixia que l’etapa de Vicenç Rochina com a gerent del centre, va ser molt bona.
Josep Estapé, el més veterà dels tertulians i que d’altres vegades també ha participat en altres tertúlies i que és un pou de coneixement de la ciutat, va començar-hi a estudiar l’any 1947, quan l’escola encara estava al carrer de Corró, i al costat de la biblioteca Francesc Tarafa. Va afer classes als futurs paletes fins al 1963. La seva participació va ser en forma escrita que va llegir la responsable de l’Arxiu, on va recordar alguns professors, com els senyors Boix, Icart…, als quals va agrair «la seva feina a l’hora de formar treballadors i empresaris, molt ben valorats». Concloïa dient que «la voluntat que tenia el mestre de treballar, era proporcional a la que posava l’alumne». Amb aquest testimoni es va donar per acabada la tertúlia d’aquest trimestre.
Josep MAS
