El president del Consell Comarcal del Vallès Oriental i alcalde de Canovelles, Emilio Cordero i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral han presidit aquest dilluns la presentació a la sala de plens de l’Ajuntament de Granollers de l’obra acabada, per ara, de l’historiador Enric Garcia-Pey que és, sens dubte, el millor treball sobre onomàstica i toponímia que s’ha fet fins ara a Catalunya, referida concretament al territori de la nostra Comarca, inclosos els municipis de Sant Quirze Safaja, Castellterçol, Castellcir i Granera que en el moment de fer el treball pertanyien al Vallès i ara són de la nova comarca del Moianès. L’obra està caracteritzada per ser única i cap altra comarca de Catalunya compta amb un treball d’aquestes característiques, que li ha comportat al seu autor un treball de més de 50 anys de recerca, com aquell qui diu, casa per casa i camí a camí, per tot el territori.
L’acte, de fet, ha consistit de fet en tres presentacions en una. Per començar, s’han presentat els quatre últims volums que s’han editat i que completen l’Inventari General d’Onomàstica del Vallès Oriental, una publicació de l’Arxiu Comarcal que es va iniciar l’any 2018 i que un cop acabada l’integren setze volums, ara també disponibles en suport digital. De l’edició en paper, que no serà posada a la venda al públic, se n’ha fet tan sols una tirada limitada, destinada a arxius, biblioteques i les universitats de Barcelona (UB) i Autònoma (UAB)
Aquesta obra de l’Enric Garcia-Pey es pot considerar de caràcter enciclopèdic i recull de manera alfabètica els topònims, noms de cases i masies, turons, boscos, camps… de tots els pobles del Vallès Oriental i, com hem dit, d’alguns de l’actual comarca del Moianès.
La segona presentació en públic ha estat el nou apartat d’onomàstica del portal web de l’Arxiu Digital de Granollers de l’Arxiu Municipal. Un apartat que recull els 73.691 registres recollits a l’Inventari de Garcia-Pey i que els posa a l’abast de tothom, de manera interactiva i en línia. A través d’aquest portal es podran fer cerques per nom o per municipi i obtenir la descripció del significat. També serà un inventari viu, on tothom podrà fer aportacions que un cop hagin estat comprovades s’incorporaran a l’inventari. Per aquesta raó dèiem al començament que l’inventari estava acabat, però sens dubte s’anirà ampliant.
Finalment, també s’ha informat de la finalització per part de l’Arxiu Municipal del tractament documental del Fons Enric Garcia-Pey, cedit el desembre del 2018 i que ara es posa a disposició de qui ho necessiti consultar. Tal com vàrem publicar en aquesta mateixa revista la cessió de Garcia-Pey va consistir en diversa documentació des del 1320 al 2018, predominant la de partir dels anys 1960, diversos documents en format paper, 1.286 imatges, la majoria en blanc i negre, que mostren la transformació urbanística de la ciutat entre els anys 1960 i 1980, uns anys que no era tan habitual ni fàcil fer fotografies com ara.; 221 cartells, 18 mapes i plànols, 11 microcassets, 2 vídeos i els 73.691 registres digitals de la seva obra cabdal, l’Inventari d’Onomàstica del Vallès Oriental. També hi consta la col·lecció de bosses de botigues de Granollers dels anys del 1975 al 2015, 2015, que la seva filla Núria el va ajudar a fer quan ella tenia 12 o 13 anys i que amplia també una mica la història del comerç a la ciutat. Altres documents són les llistes de les candidatures des de les primeres eleccions democràtiques, revistes d’arquitectura. També una col·lecció de la revista Cavall Fort i documents referent a l’antiga escola parroquial Sant i una col·lecció molt estimada per l’Enric, la correspondència mantinguda amb en Josep Bover, el Rapsode del Vallès.
L’Enric era un gran davanter i aquest és un gran gol
Així en parlava Mayoral en les seves paraules d’agraïment al protagonista de l’acte que estàvem celebrant. L’Enric Garcia-Pey i Pey naixia l’1 de juliol de 1946 a Can Pey, on abans s’hi havia estat en “Pepet Neteja”, al tram final del carrer de Ricomà, al número 151 i que amb la remodelació dels carrers, coincidint amb l’any que va néixer, aquella part del carrer de Ricomà, a l’altre costat de la carretera, es va convertir en el nou carrer d’Aragó. Va estudiar Història i Antropologia a la Universitat de Barcelona i la major part de la seva vida professional va fer de delineant amb diversos arquitectes treballant a l’Ajuntament des dels 17 fins als 65 anys en què es va jubilar, on també va ser responsable, entre d’altres, de tot allò que té a veure amb el nomenclàtor local. D’aquesta època explicava Garcia-Pey l’anècdota que quan es va fer l’ampliació de l’edifici històric de l’Ajuntament per la part del darrere, justament on es feia l’acte, l’arquitecte municipal Joan Barangé i ell com a delineant, van anar fent simultàniament els plànols, ja que l’obra s’anava fent tal com venia. També que a la paret exterior de la sala d eplens hi havia d’anar una ceràmica d’en Cumella, però… no hi va haver diners.
Tal com destacava l’alcalde, també va ser un bon jugador de futbol, davanter centre que va jugar en equips com l’EC Granollers, Europa, Lleida, Girona i Espanyol, fins que una lesió al genoll de la cama dreta li ho va impedir. Actualment, pertany a la Societat d’Onomàstica de Catalunya, de la qual és Soci d’Honor; també és membre de l’Àrea d’Història Contemporània del Museu de Granollers, l’Agrupació Excursionista de Granollers i el Centre d’Estudis Molletans.
Tant els responsables dels arxius municipal com el comarcal van destacar els grans dots de Garcia-Pey i la seva constància per la feina ben feta. Ell per la seva banda va parlar de com van ser els seus començaments, gràcies a l’interès que tenien per ell les històries de persones de Sant Feliu de Guíxols que li explicava la seva àvia, de les persones, les cases i els noms. Vaig veure que a Granollers també hi havia cases que tenien nom i… I en citar alguns noms ben populars com en Tòful, que vivia al camp de futbol i en Farigola, que es deia Jaume Pagès i que es podia dir que hi feia vida… O en Pixorrango, cap municipal de la brigada de les escombres, o en Lliga que vivia a la casa encara existent al carrer Congost que sobresurt de les altres i que en ser la casa petita feia mitja vida al carrer.
L’Enric és una d’aquelles persones que es troben a faltar quan no assisteix a les tertúlies que periòdicament organitza l’Arxiu Municipal. Per damunt de tot és un home discret, que no li agrada massa el protagonisme, però al que gairebé sempre acabem recorrent per tal que ens aclareixi algun aspecte del qual es parla i que fa que sortim de la xerrada amb un munt de notes preses.
Josep Mas
